L'autor explica que Antonio Llucià era un lladre "amb classe" i no tenia res a veure amb els estafadors "cutres" actuals com els de la trama Gürtel
(ACN).-
L'escriptor i periodista Sergi Doria ha presentat aquest dilluns en una roda de premsa la seva nova novel·la 'No me digas que me conoces', publicada pel segell Plaza & Janés, basada en un personatge "real", Antonio Llucià, conegut com "el rei dels estafadors", que als anys 20 va ser capaç de convertir l'estafa en un art i va viatjar per mig món estafant bancs i grans fortunes, fins i tot fent-se passar diverses vegades per Alfons XIII. Llucià va acaparar un gran ressò mediàtic sobretot en mitjans com 'Le Figaró' i 'The New York Times'. Va ser detingut i empresonat dues vegades, la darrera vegada al manicomi de Sant Boi.A partir d'aquest centre on l'autor del llibre va poder contactar amb dos néts de Llucià i desenvolupar el seu treball novel·lístic sobre el personatge.
L'autor de l'obra va començar a conèixer la història quan investigava els diaris dels anys 20 per desenvolupar la seva tesi. Així, va descobrir Antonio Llucià un personatge superdotat, culte -li agradava el teatre i el cinema-, parlava cinc idiomes i que fins i tot podia comandar avions. L'home va viatjar pel món i va estafar bancs poderosos i grans fortunes i va tenir set esposes, amb sis de les quals va utilitzar una identitat falsa. Llucià va néixer a Capellades el 1890 i va viure una curta però intensa vida, fins que el 1930 va morir en una casa al Passeig de Gràcia per causes que encara són incertes.
En la novel·la, l'autor relata la simbiosi entre l'estafador i Ángel de Lajusticia, un reporter del diari 'Tierra y libertad', que va coincidir amb l'estafador al manicomi i aquest es va prestar a explicar-li la seva vida perquè pogués escriure la seva biografia, de manera que aquí comença una narració sobre la multitud d'estafes que va cometre Llucià a Espanya, França, Suïssa, Alemanya, Cuba, Argentina i Estats Units.
Sergi Doria destaca que es tracta d'"un personatge tan real, que sembla mentida que hagi existit". "Detectava la capacitat de vanitat i supèrbia que té el ser humà", subratlla l'autor del llibre. Coneixia a la perfecció com enganyar polítics i personatges notoris de l'època per poder-los estafar, i fins i tot s'havia fet passar diverses vegades per Alfons XIII. Doria ha explicat que Antonio Llucià era un lladre "amb classe" i no tenia res a veure amb els estafadors "cutres" com els de la trama Gürtel o com el popular 'El Petit Nicolás'.
Llucià va acaparar un gran ressò mediàtic sobretot en mitjans com 'Le Figaró' i 'The New York Times', que el van qualificar com 'El rei dels lladres' i 'El mestre dels falsificadors, respectivament. Llucià va ser detingut i empresonat dues vegades, la darrera vegada al manicomi de Sant Boi. Doria ha assenyalat que per ell el manicomi era "un refugi" perquè tenia antecedents per "alienació mental".
En la novel·la també hi apareix la figura de Gaudí. L'artista va tenir una relació amb el manicomi de Sant Boi mentre construïa la cripta Güell i va oferir treball als pacients per a la construcció d'una volta.
Amb aquesta novel·la, Doria pretén que el lector prengui judici sobre "la relativitat de la conducta moral". Diu que això "hauria de servir en aquest país per revisar la història, determinats comportaments polítics". "Em fan por els virtuosos dogmàtics", afegeix.
L'autor de la novel·la
Sergi Doria és doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi 'La voluntat cosmopolita (1999)', i professor de teoria i història del periodisme a la Universitat Internacional de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull. Entre 1985 i 1991 va ser director de la 'Guia de l'oci', cronista cultural a 'El País', 'El Periódico' i l'Avui', i en l'actualitat escriu al suplement cultural del diari 'ABC'.
És autor d'un llibre-reportatge sobre la història dels barris de Barcelona -La Guineueta (1995)- i l'any 2004 va publicar 'Imatges 1930. Barcelonins i moderns', un conjunt d'històries sobre la vida quotidiana a la ciutat després de l'exposició universal de 1929. Així mateix, és coeditor de 'Passejos per la Barcelona literària' (2005).
