Publicado 13/11/2015 08:40

‘Sense pistola’: “El millor que li pot passar a uns versos és que algú hi posi música”

Arturo Gaya, Laia Oliveras, Paco Prieto i Kike Pellicer musiquen els poemes del llibre d’Enric Casasses ‘Bes Nagana’ (sense pistola)

ACN Barcelona.-Un llustre després de trobar-se per produir el disc ‘Gràcies, Ovidi’, Arturo Gaya, Paco Prieto i Kike Pellicer s’han tornat a reunir per saldar un “deute” pendent. Els tres, amb la complicitat de Laia Oliveras, han musicat una selecció de poemes del llibre d’Enric Casasses ‘Bes Negana’ (Sense pistola). El resultat és un disc estilísticament divers, “diferent al concepte que tenim d’un disc de poesia musicada”, remarquen. Segons explica Arturo Gaya –conegut integrant de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries-, el projecte té quelcom de “retorn” a musicadors habituals de poesia, com han estat Ovidi Montllor o Paco Ibáñez, perquè “el millor que li pot passar a uns versos és que algú hi posi música”.Gaya ho diu, és clar, en el sentit del potencial amplificador que té la música per fer arribar, en aquest cas, els poemes continguts en un llibre a moltes orelles arreu del país. “Gràcies a Ovidi coneixem Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat Papasseit o Josep Maria de Segarra. I gràcies a Paco Ibáñez, coneixem la poesia de Federico García Lorca o de Juan Goytisolo. Teníem un deute de continuar fent això”, assegura el músic. La poesia “directa” i “propera” d’aquesta obra en concret de Casasses va ser el que els va fer inclinar per musicar alguns dels poemes del llibre, expliquen. ‘Sense pistola’ (Discmedi) és la traducció del nom original del llibre, ‘Bes Nagana’, un títol que fa referència al revòlver rus Nagana, una marca de pistola tan popular a Rússia com el Colt ho és a Amèrica. Pel què fa a l’autor, de seguida va donar el seu permís perquè fessin “el que volguessin” amb la seva poesia. És més, Casasses ha participat en el projecte, ha visitat en més d’una ocasió l’estudi de gravació i fins i tot ha posat veu a algun dels seus poemes per al disc. Laia Oliveras explica, a més, que el poeta els ha ajudat, orientant-los sobre el sentit o l’origen de determinats versos, fent suggeriments sobre l’entonació, puntualitzant determinades coses. “És bonic que el propi poeta et pugui dir com vol que respiri”, diu l’actriu i cantant manresana. Un estudi al mig del DeltaEl projecte es va cuinar al Delta de l’Ebre, concretament a la zona de les barraques del Salvador (Deltebre). Un indret on s’aixequen diverses barraques típiques, i que els músics es van fer seu i van convertir en estudi al mig de la naturalesa per enregistrar el disc. Al llarg d’un any, en sessions de tres o quatre dies convocades cada cert temps, els músics van anar gravant les cançons en companyia d’ocells, pluges i tronades i també d’algun “tractoret” sorollós que va provocar algun un ajornament temporal de les sessions de gravació, recorden entre rialles.Els quatre músics estan més que satisfets amb el resultat, i destaquen la varietat estilística i la vivesa del disc. Kike Pellicer puntualitza que conté “rumbes, influències balcàniques o mediterrànies, que el fan una mica diferent al concepte que se sol tenir d’un àlbum de poemes musicats”. D’altra banda, Pellicer convé que cada poema té la seva pròpia musicalitat i que ells no fan sinó escoltar-la i passar-la “pel seu sedàs”. “Si fóssim heavys ho faríem heavy, suposo”, ironitza. La presentació de ‘Sense pistola’ arrenca la setmana vinent a quatre petits locals (bars o tavernes) del sud del país. Cambrils, Amposta, Mora d’Ebre i Els Guiamets seran els primers afortunats d’escoltar la poesia d’Enric Casasses a través de la veu i la música de Gaya, Oliveras, Pellicer i Prieto.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés