Una quarantena de firmes fructícoles de lleidatanes i aragoneses han participat aquest dijous en una reunió informativa a Lleida
Lleida (ACN).- L'advocat Miquel Roca i Junyent veu possibilitats que pugui prosperar una demanda perquè empreses i cooperatives fructícoles puguin reclamar danys i perjudicis a la Comissió Europea davant la manca de mesures preses per Brussel·les davant la crisi de preus d'aquest estiu de la fruita de pinyol i que es va veure agreujada amb el veto rus. En una reunió celebrada a Lleida, Roca ha dit que hauria de ser cada empresa afectada qui presenti la reclamació en funció de les pèrdues econòmiques sofertes. En aquest sentit, des de Fruits de Ponent ja han mostrat la seva voluntat de presentar una denúncia sempre i quan siguin més les firmes en fer-ho. El Departament d'Agricultura també dóna suport a la mesura.
La Cambra de Comerç de Lleida ha aplegat aquest dijous representants d'una quarantena d'empreses i cooperatives fructícoles lleidatanes i aragoneses, convocats per Afrucat i la FCAC, que s'han reunit per valorar la possibilitat de demandar la Comissió Europea per les repercussions econòmiques sofertes per la manca de mesures preses des de Brussel·les arran de la crisi de preus que aquesta campanya ha afectat la fruita de pinyol i que es va veure agreujada pel del veto de Rússia a les importacions de productes agraris comunitaris per la posició de la UE en aquest conflicte.
El Bufet Roca i Junyent, que s'ha ofert a representar a les empreses fructícoles perjudicades, veu arguments "més que suficients" per presentar la demanda perquè "la Comissió Europea (CE) no pot prendre decisions que afecten a sectors molt concrets sense atendre després els perjudicis que se'ls hagin pogut produir". Al marge de les afectacions pel conflicte de Rússia amb Ucraïna, "hi ha altres raons de mercat en què la CE no ha pres decisions que s'haurien hagut de prendre i ha perjudicat al sector", ha dit l'advocat Miquel Roca i Junyent.
En concret, la base de la demanda, que es presentaria al Tribunal de Justícia de la UE de Luxemburg, és basaria en dos aspectes. Per una banda, en la no aplicació dels sistemes d'emergència de crisi ja previstos en l'OCM de fruites i hortalisses i, per altra, en les repercussions patrimonials a cadascuna de les empreses fructícoles afectades pel veto rus. D'aquesta manera les empreses podrien reclamar ja sigui per haver-se vist obligades "a vendre la fruita a preus inferiors als que podria resultar d'un equilibri si la CE hagués pres les mesures adequades", o bé per haver perdut vendes després de no haver pogut comercialitzar la fruita que ja havien enviat a Rússia. "Si es prova que han venut per sota del preu dels darrers tres anys, s'haurien d'aplicar mesures correctores previstes per la política agrària comunitària i que els seus reglaments ja haurien permès", segons Roca i Junyent.
L'advocat ha deixat clar que hauria de ser cada empresa qui presenti la seva pròpia reclamació en funció de les pèrdues econòmiques sofertes com a conseqüència de les decisions polítiques de la CE. Per això, a partir d'ara cada empresa haurà de decidir si tira endavant la demanda. Tot i això, Roca i Junyent ha remarcat la importància que "no sigui només un sinó diversos que puguin demostrar que s'ha produït un dany al sector d'una forma col·lectiva i no en un cas concret".
Des de la cooperativa de segon grau Fruits de Ponent ja han manifestat la seva predisposició a presentar per la seva part una demanda sempre i quan altres firmes del sector també facin el mateix perquè "si no, no tindria sentit". Pel president de l'entitat, Sebastià Escarp, "si el sector hi està al darrere és l'oportunitat per demostrar, independentment del que es pugi aconseguir, que els mecanismes que té la UE en matèria de regulació de mercats, no funcionen". "S'ha de tocar la cresta a algú perquè s'adonin que això no va", ha sentenciat. Asaja també s'ha mostrat disposat a denunciar.
Escarp ha fixat en 30 cèntims d'euro el llindar mínim per poder retirar fruita del mercat i que sigui rendible pels productors, sempre que Brussel·les assumeixi aquesta quantitat de forma íntegra. "La retirada d'un màxim d'un 5% dins els plans operatius no funciona ja que, a més, està cofinançada i la meitat dels 27 cèntims previstos els ha de pagar el productor", ha afirmat.
El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que també ha participat a la trobada, ha deixat clar que la Generalitat no té legitimació activa per formar part d'aquest procés però ha expressat el ple suport del Govern a aquelles empreses que finalment decideixin tirar endavant la reclamació. Així mateix, ha remarcat la importància "d'activar la sensibilitat de la Comissió Europea perquè mai més hi hagi cap decisió política que es prengui sense abans valorar els efectes econòmics que pot comportar".
