Barcelona (ACN).-
La referència més antiga de la representació teatral típica de les festes nadalenques dels 'Pastorets' en català data de l'11 de febrer del 1721. Aquesta troballa l'ha fet l'historiador mataroní Joan Giménez, que ha localitzat el document a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Reial Audiència, registres 130 - 376), segons ha informat aquest dimecres la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. El document està redactat en castellà, però sol·licita l'autorització per dur a terme les representacions dels 'Pastorets', escrit en català. El document demana la presència d'un "agutzil" durant les representacions de Pastorets per vetllar que el "bullici" i concurrència de públic pugui ocasionar.Textualment demana que "se conceda esta licencia osando de ella en la conformidad, que los años pasados en que ya se ha representado como también en este durante las Navidades Los Pastorets concurriendo siempre en cualquiera de estas representaciones un alguazil a excusar toda quiebra y pendencia que el bullicio y concurso de las gentes suele ocasionar".
D'aquesta troballa històrica, la Coordinadora remarca dos elements. D'una banda, el fet que es mencionen les representacions d'anys anteriors, fet que fa pensar que els Pastorets ja són quelcom consolidat, i d'altra banda, també cal destacar que els Pastorets es mencionen en català i no en castellà, de forma traduïda tal i com si que es fa amb el 'Bayle de Buda' de 'Carnestolendas' (referint-se a Carnestoltes) pel qual també es demana llicencia al mateix document.
L'any 1721 s'havia establert definitivament el mandat dels Borbons i possiblement, i com a conseqüència de la repressió i el control dels usos i costums catalans calia demanar aquest permís. En aquella època s'havia prohibit, entre d'altres, l'ús de màscares de carnestoltes al carrer o els balls de disfresses públics.
Els Pastorets tenen el seu origen en les representacions medievals que es celebraven a l'interior de les esglésies el dia de Nadal, sobretot de la missa de Matines que més tard esdevindria la Missa del Gall. A partir de les reformes del Concili de Trento (1545-1563), i la depuració de la litúrgia, es prohibeixen aquestes representacions, tot i que sembla que en part es van mantenir com uns actes populars deslligats del fet litúrgic. En aquest sentit, fins ara i abans d'aquesta descoberta de Giménez, la referència més antiga documentada de representacions dels 'Pastorets' datava de finals del segle XVIII, concretament a l'obra Calaix de sastre del Baró de Maldà (1746-1819).
Els textos més antics de representacions daten de finals del segle XVIII i porten per títol comèdia famosa, 'Los zelos de San Josef', original de D. Cristoval de Monroy y Silva, i 'El cascabel del demonio. Auto al nacimiento de CRHISTO nuestro Señor'. Els dos estan escrits en castellà, editats a Sevilla, es conserven a l'Arxiu Comarcal del Bages i es té constància que es representaven l'any 1813 a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa.
El primer text que es conserva editat a Catalunya data de l'any 1844. Van ser impresos a Igualada i porten per títol 'Los pastorcillos en Belén ó sea el Nacimiento de Jesucristo'.
