Ell i la seva parella eren a Katmandú en el moment del sisme i han decidit promoure un projecte per enviar recursos econòmics a les famílies afectades
Vilafranca del Penedès (ACN).-
El Raimon Cusiné i la seva parella Marta Miquel no dubten a afirmar que, després de viure el terratrèmol del Nepal del passat 25 d'abril, se senten estretament lligats a aquest país. Hi havien arribat feia deu dies amb motxilles a l'esquena per recórrer els racons del país. El dia del sisme eren a Katmandú, on van haver de buscar un lloc per passar les 48 hores posteriors procurant no encomanar-se de la desesperació que veien al seu voltant. Finalment, van poder tornar a casa amb el dispositiu de retorn per als turistes espanyols gestionat pel Ministeri d'Afers Exteriors, però asseguren a l'ACN que tornaran aviat al Nepal i anuncien que recolliran diners per enviar diners a les famílies nepaleses.El restaurant que en Raimon i la Marta tenen a Vilafranca del Penedès s'ha convertit en punt de retrobaments, abraçades i trucades. Familiars i amics respiren tranquils després de retrobar-los, però al cap de poca estona també els pregunten com ho poden fer per ajudar-los a enviar recursos al Nepal. Tot i que fa poques hores que han tornat després d'haver viscut el terratrèmol, poc a poc ha corregut la veu entre els coneguts: faran tot el possible per recollir recursos i enviar-los a títol personal a les persones que han conegut durant la seva estada.
"Ens hem quedat amb una sensació contradictòria", explica a l'ACN en Raimon, qui afegeix que "estem contents d'estar aquí i poder abraçar els nostres fills i familiars, però també estem molt tristos per la gent que s'ha quedat allà". El dia abans del terratrèmol havien estat allotjats a casa d'una família de Trisuli, a 80 quilòmetres de Katmandú, i ara saben que l'habitatge ha quedat totalment ensorrat i que un membre de la família va morir sota les runes. Per això anuncien que organitzaran un esdeveniment solidari al seu restaurant, on recolliran diners per enviar a aquesta i altres famílies afectades per les destrosses del terratrèmol.
A banda dels recursos que facin arribar a les víctimes del sisme, hi ha una altra cosa que també tenen molt clara: tornaran al Nepal tant aviat com puguin i ho faran amb els seus tres fills, de 3 i 9 anys. "Volem veure, amb el que nosaltres intentarem ajudar, què s'ha pogut reconstruir", explica en Raimon. I anima la gent a "no tenir por" d'anar-hi, perquè considera que la probabilitat d'un nou sisme és molt reduïda, alhora que insisteix que "els temples i monuments històrics han caigut, alguns, però les muntanyes sempre hi seran i l'esperit nepalès, també".
Buscant la màxima seguretat
En el moment del terratrèmol, ells eren al barri de Thamel, sovintejat per turistes com ells, que duen l'equipatge a l'esquena sense lligams previs d'allotjament. En un primer moment, expliquen, van tenir la sensació que "el terra s'aixecava fins a un metre i es movia amunt i avall durant gairebé un minut". Durant l'estona que va durar la tremolor, en Raimon assegura que van "sentir que moríem" però després van tenir una gran sensació de "tranquil·litat en estat de xoc", fins que van aparèixer la resta de rèpliques que van despertar "el pànic" de tothom.
Poca estona després, relata que van pensar en un "pla de supervivència" i van buscar un lloc segur on passar la nit. Per això van retornar a un hotel on havien estat la setmana anterior, malgrat els van prohibir dormir dins les habitacions i van passar la nit al carrer. En Raimon diu que la prioritat era trobar "espais oberts on, en el cas que hi hagués un altre terratrèmol, ens sentíssim més segurs". Aquella primera nit van dormir amb famílies nepaleses, però l'endemà van percebre com l'escenari canviava: "a les sis de la tarda ja no hi havia gairebé ningú", explica, i afegeix que cada cop hi havia menys restaurants i supermercats oberts, de manera que van tenir la sensació que "el tema de menjar i beure podia ser el següent problema".
La inseguretat de la segona nit va coincidir amb un increment de rumors entre els nepalesos, que neguitejaven els turistes, com el Raimon Cusiné i la Marta Miquel. Recorden que hi havia constants comentaris sobre possibles rèpliques del terratrèmol, en què s'assegurava que "n'havia de venir un de més gran, havia de venir el més fort" mentre anava desapareixent la gent de la zona. Això, diuen, els feia sentir "desemparats" i els feia pensar que "potser els nepalesos sabien alguna cosa que tu no sabies".
Davant la incertesa, la família els va avisar que hi havia un punt de trobada per a turistes espanyols en un hotel i s'hi van apropar, on van saber que els durien a Nova Delhi amb un vol especial, gestionat pel Ministeri d'Afers Exteriors. Un cop a l'Índia, però, reconeixen que hi va haver "moments de tensió" quan els van oferir allotjament en un hotel de cinc estrelles abans d'agafar el vol fins a Madrid i els membres del consolat espanyol els van demanar que paguessin 50 euros per cada habitació. La situació va enervar els ànims dels afectats, que finalment no van haver de pagar res per dormir a l'hotel.
Tot i aquesta situació a l'arribada de l'hotel de matinada, on expliquen que no els van oferir "ni aigua ni menjar", en Raimon assegura que el tracte per part de l'administració estatal ha estat "correcte", mentre critica l'atenció prestada des de la Generalitat. Assegura que cap membre del Govern els va oferir suport, a excepció d'un representant de l'executiu que es va adreçar a ells a l'estació Puerta de Atocha de Madrid, on expliquen que els va oferir "prendre un cafè a la sala preferent", amb una invitació que van declinar, molestos.
