La comercialització d'aquest servei per part de les operadores de telecomunicacions podrà beneficiar més de 3.000 empreses
Barcelona (ACN).-
El Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat ha posat en mans dels operadors de telecomunicacions la comercialització a partir d'aquest estiu de la infraestructura de connexió amb fibra òptica entre 33 polígons industrials de 14 comarques de Catalunya, segons ha anunciat el conseller Felip Puig en una entrevista amb l'ACN. Aquesta xarxa de fibra òptica és considerada prioritària per millorar les connexions de l'entorn d'unes 3.000 empreses que estan instal·lades en alguna de les 3.700 naus o parcel·les d'aquests polígons industrials. S'ha construït amb fons europeus i ha comportat una inversió associada valorada en 12,3 milions d'euros.El conseller explica que el segle XIX va ser el segle de la "revolució ferroviària", el segle XX de les ·connexions viàries i els aeroports" i el segle XXI serà el segle de les "xarxes de connexió en l'àmbit de les telecomunicacions".
L'inici de la comercialització dels serveis generats a través de la xarxa de connexió de fibra òptica, amb un potencial de 3.000 empreses, s'ha de veure com una part de l'actuació prioritària del Departament. 'El país que vulgui estar en la revolució 4.0 necessita de bones infraestructures' i l'última que ha posat en mans dels operadors perquè comencin la comercialització de serveis és aquesta connexió entre polígons industrials, ha explicat a l'ACN, Felip Puig.
Aquesta infraestructura de fibra òptica uneix 33 municipis de 14 comarques: Anoia, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Garraf, Gironès, La Noguera, La Selva, Montsià, Osona, Segrià, Tarragonès, Urgell i Vallès Occidental. S'ha construït amb fons europeus i ha suposat una inversió associada de 12,3 milions d'euros, segons ha explicat el conseller.
Felip Puig destaca que aquesta obra d'infraestructura s'emmarca amb l'actuació del Govern de garantir la connexió en fibra òptica en punts de la geografia amb poca densitat de població i de teixit empresarial i que des de la perspectiva del sector privat no és rendible fer aquestes inversions.
L'inici de la comercialització dels serveis de fibra òptica d'aquesta infraestructura coincideix després que el 29 de juliol passat, el conseller Puig presentés el projecte de desplegament de la xarxa d'alta capacitat entre Vilanova i la Geltrú i Manresa per la C15 i el tancament de la xarxa troncal de fibra òptica entre Cervera i Riudellots de la Selva per la C25.
El Bages amb 10 polígons
La comarca del Bages és la que aporta el nombre més elevat de polígons industrial amb 10 instal·lacions industrials ( a Manresa Bufalvent, Els Dolors i Plana de Pont Nou; a Navàs, el de Navàs; a Sallent Plans de la Sala; a Sant Fruitós de Bages el de carretera de Berga, el Grau, Riu D'Or-Casa Nova, Sant Isidre I i Santa Anna).
Anoia
La comarca de l'Anoia, amb 4 polígons, és el segon territori amb un nombre més elevat de polígons. En concret a la Pobla de Claramunt el de Plans d'Arau; a Igualada el de Les Comes I i II; i a Vilanova del Camí el del Pla de Rigat i el de la Riera de Castellolí.
La Selva
La comarca de la Selva aporta tres polígons tots ells a la localitat de Riudellots de la Selva. Els polígons són Riudellots, CIM la Selva i Ponent.
Baix Ebre, Osona, Segrià, Tarragonès i Vallès Occidental
Les comarques de Baix Ebre, Osona, Segrià, Tarragonès i Vallès Occidental aporten dos polígons industrials cadascun. El Baix Ebre a l'Aldea el de l'estació de Mercaderies i a Tortosa el polígon Baix Ebre.
A Osona els dos polígons que es beneficien de la xarxa de fibra òptica són a Vic i són el de les Malloles i el Parc d'Activitats Econòmiques d'Osona.
Al Segrià dos polígons a la ciutat de Lleida: el del camí dels Frares i el Cim de Lleida. Al Tarragonès els dos a Tarragona: Les Gavarres i Riu Clar.
Finalment, amb dos polígons està la comarca del Vallès Occidental amb polígons a Terrassa, el de Santa Margarida I i II, i a Castellar del Vallès el de Pla de Bruguera.
Baix Camp, Montsià, Noguera, Gironès, Urgell i Garraf
La resta de sis comarques, amb un polígon cadascuna són: el polígon CIM El Camp de Reus al Baix Camp; Les Tosses a Amposta, al Montsià; el de Campllong I, II i III a Balaguer de la comarca de la Noguera; el polígon Mas Xirgu de Girona al Gironès; el Llevant-Riambau a Tàrrega a l'Urgell; i finalment el de Roquetes a Vilanova i la Geltrú al Garraf.
