Es calcula que des de fa 40 anys, aquest tipus de bosc ha patit un 25% de regressió i que sense les actuacions previstes, es podria perdre un 25% més en poc temps
Barcelona (ACN).-
Els incendis, el canvi climàtic i les poques actuacions que s'han fet als boscos de pinassa de Catalunya han fet que en els darrers 40 anys, l'extenció d'aquest espècie s'hagi reduït en un 25%. El perill, si no s'hi actua, és que d'aquí a 20 anys, la pinassa pateixi una regressió del 25% més, ja que la pinassa costa de regenerar per sí sola i les rouredes i els alzinars s'hi imposen. Per aquest motiu, Govern i tres entitats més, han impulsat el projecte europeu Life+Pinassa que durà a terme accions silvícoles en boscos d'aquesta espècie per millorar-ne la seva capacitat d'adaptació i resiliència, amb l'objectiu, si els resultats són bons, de generalitzar la gestió i conservació d'altres boscos.Catalunya té actualment 120.000 hectàrees de pinassa, una espècie de pi més típic de les zones menys fredes, que al costat el pi roig i el pi blanc, té una gran importància econòmica i social al país. És una espècie que tot i requerir la llum i el sol, és capaç de viure en zones més fosques i ombrívoles i per això, permet unes combinacions de bosc força interessants. Tanmateix, es calcula que en els darrers 40 anys, els incendis, la no-gestió dels boscos i el canvi climàtic, amb més temperatura i menys pluja, ha reduït la presència d'aquesta espècien en un 25%. Responsables del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya estimen que si no s'hi actua, aquest percentatge es pot duplicar, i arribar al 50%, en els propers 20 anys.
Així ho ha estimat Míriam Piqué, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que ha especificat que els incendis acceleren el procés, però que la regressió també es deu al canvi climàtic i a la proliferació de roures i alzines. Per la seva banda, Antoni Trasobares, director general de Medi Natural i Biodiversitat, ha explicat que la pinassa és una espècie 'molt atractiva' que ha patit regressió per les seves dificultats d'adaptació als incendis i a les noves situacions climàtiques i per això creu que la 'paraula clau' del projecte és precisament 'l'adaptació'.
Per això, el Govern, a través dels departaments d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i el departament d'Interior, el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya-La Pedrera, i nen Centre Tecnològic Forestal han impulsat el projecte Life+Pinassa, un projecte europeu que pretén millorar l'estat de les pinedes a Catalunya amb mesures de conservació i adaptació.
Així, durant els propers 4 anys s'intentarà actuar en 320 hectàrees de com a mínim 10 zones d'especial protecció com són el Prepirineu central, la Serra de Montserrat, la Serra de Castelltallat, les Obagues de la riera de Madrona, les Serres de Queralt i Els Tossals - Aigua d'Ora, les Serres de Cardó i el Boix, les Muntanyes de Prades, la Serra de Llaberia, Els Ports i la Serra de Montsant. Majoritàriament, els boscos són de propietat privada i per tant, el projecte també preveu aconseguir la col·laboració d'aquests particulars.
El Life+Pinassa doncs, inclou diferents accions silvícoles com per exemple, detectar i identificar els diferents boscos, fer inventaris ecològics, i evitar la proliferació de boscos extremadament densos i joves, per potenciar-ne els més heterogenis. Entre els diferents socis del projecte hi ha el cos de Bombers de la Generalitat que han proposat cremes controlades per protegir els espais concrets dels quals s'ha de millorar l'adaptació per millorar la seva conservació.
Per aquest motiu, ha explicat Jordi Camprodon, del Centre Tecnològic Forestal, que perquè la pinassa augmenti la seva resiliència, es posarà 'el foc com a eina de gestió', i s'introduirà l'ecologia del foc' perquè els rodals de pinassa puguin mantenir-se. Des de la Fundació Catalunya - La Pedrera, s'oferirà senyalització algunes de les zones actuades i material didàctic per ESO i Primària.
El projecte Life+Pinassa compta amb un pressupost d'1.440.000 euros, i en un 75% d'aquest, està finançat per la Unió Europa. Les accions començaran a partir de la tardor vinent amb l'objectiu darrer de ser un bon exemple, si els resultats acompanyen, d'una altra manera de gestionar la massa forestal de Catalunya, i per això se li dóna un important component demostratiu.
