El proper diumenge 12 d'abril una expedició científica comença una volta al món a vela per elaborar el primer gran mapa sonor dels oceans
Vilanova i la Geltrú (ACN).-
Un equip del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) recollirà sons de zones oceàniques fins ara desconegudes. El proper diumenge 12 d'abril s'embarcaran al veler 'Flor de la passió' per fer una volta al món a vela durant quatre anys per elaborar un gran mapa sonor on quedi constància de quin és l'impacte acústic de l'activitat humana sobre la fauna i la flora dels oceans. L'equip de la UPC forma part del projecte 'Ocean Mapping', impulsat per la Fundation Pacifique de Ginebra, on també hi participen altres equips d'investigadors que analitzaran diferents aspectes de l'impacte sobre els oceans.Michel André, director del LAB, ubicat a Vilanova i la Geltrú, explica a l'ACN que actualment les limitacions tècniques els impedeixen recollir dades de tots els oceans. Una de les zones amb més problemes d'accés, per exemple, és l'Àsia. Per això destaca la importància de la investigació d'última generació que arrenca el proper cap de setmana, ja que els permetrà "accedir a zones desconegudes on obtindrem dades que fins ara pràcticament ningú ha pogut tenir", apunta. D'aquesta manera, elaboraran un mapa global on quedi registrat quin és l'impacte acústic de l'activitat humana sobre els animals.
Un dels objectius del mapa sonor és generar consciència social i política. André destaca el mal que els sons humans fan a moltes espècies invertebrades com els pops, les sípies i les meduses. Segons explica, "no tenen capacitat auditiva, però el seu sistema sensorial inclou unes cèl·lules que els permet mantenir l'equilibri dins l'aigua". Per aquest motiu, afegeix, "quan s'exposen al soroll, perden l'equilibri, la capacitat d'alimentar-se i de reproduir-se, i són presos pels depredadors". En paral·lel, el projecte també aprofundirà en analitzar l'impacte en els cetacis, que basen la seva comunicació i supervivència en els sons.
Per fer aquest mapa durant els quatre anys que duri el viatge, el veler incorpora un sistema de micròfons "arrossegats dins unes mànegues, a 10 metres de profunditat", apunta el director del LAB. De forma automàtica, un sistema de servidors a bord del vaixell analitzarà i emmagatzemarà aquestes dades, les quals s'enviaran a temps real al LAB. Tant els sons com les imatges que també s'enregistrin es publicaran a través del web www.omexpedition.ch. Una vintena d'investigadors seran a bord del veler, amb la previsió que vagin alternant els torns de viatge al llarg dels quatre anys.
Al projecte 'Ocean Mapping', inclòs en la commemoració dels 500 aniversari del viatge de Fernando Magallanes per trobar noves rutes marítimes a través del Pacífic, també hi participa un equip del programa científic Micromégas. En aquest cas, es centra en analitzar l'impacte dels contaminants plàstics. Michel André remarca que l'erosió dels plàstics al mar "crea unes micro partícules que queden integrades a l'aigua, les quals ingereixen els peixos i acaben obstruint el seu sistema digestiu". Els resultats d'aquest estudi fet a bord del mateix vaixell s'enviaran al Programa Ambiental de les Nacions Unides (UNEP).
