Carl Schlyter assegura que si hi ha una majoria pel 'sí' el 27-S hi haurà una nova "realitat política" que caldrà reconèixer
Estocolm (ACN).-
El president del comitè d'Afers Europeus del parlament de Suècia, Carl Schlyter, considera que el debat sobre l'encaix d'una Catalunya independent a la UE "no es pot utilitzar com argument" ni "excusa" a la campanya electoral. "Catalunya compliria tots els criteris" per ser membre de la UE, constata, i prediu que Espanya "veurà els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya". En declaracions a l'ACN des del parlament d'Estocolm, on aquest dijous el Diplocat ha organitzat un acte sobre el 27-S, Schlyter, del partit dels Verds, ha indicat que si els catalans "escullen un futur diferent" els governs europeus hauran "de reaccionar".El Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha explicat aquest dijous el procés d'independència i les eleccions del 27 de setembre al parlament de Suècia. En un acte organitzat conjuntament amb el partit dels Verds a Estocolm, i on ha assistit el president del comitè d'Afers Europeus de la cambra, Carl Schlyter, el secretari general del Diplocat, Albert Royo, ha remarcat que el president català, Artur Mas, pot ser "jutjar i empresonat" en les properes setmanes per haver promogut el 9-N. Royo ha destacat que els catalans han demanat "reiteradament" un referèndum al govern espanyol, però aquest s'hi ha negat i que "l'última sortida" és el 27-S.
"Seria millor un referèndum real", diu Schlyter
"La democràcia hauria de ser justa", ha assegurat el president del comitè d'Afers Europeus de la cambra, Carl Schlyter, a l'ACN. Schlyter ha lamentat que els catalans hagin de votar sobre la independència "de manera complicada" el 27-S, sense un referèndum vinculant, perquè el govern espanyol "el nega". "Seria molt millor que poguéssiu tenir un referèndum real, almenys tothom podria expressar la seva opinió justament, i aquesta és la base perquè tothom respecti la decisió", ha indicat.
Schlyter, del partit dels Verds a Suècia, ha assegurat que els governs europeus "no voldran interferir amb el que els catalans escullin". "Però si els catalans escullen un futur diferent, és clar que haurem de reaccionar", ha predit. "Si un nou estat vol entrar a la UE, per què li hauríem de denegar?", s'ha preguntat el parlamentari suec, remarcant que Catalunya compliria els criteris "democràtics, de drets humans i econòmics". "No es pot utilitzar com a argument, no es pot utilitzar la UE com a excusa en aquest referèndum", ha advertit Schlyter.
El president de comitè d'Afers Europeus del parlament de Suècia ha admès que Espanya podria tenir "un veto" sobre l'adhesió i això seria "un problema". En tot cas, segons Schlyter, "si la conclusió del procés és que hi ha un matrimoni infeliç, el millor és ser bons amics". "Estic segur que la gent d'Espanya veurà els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya, es decideixi el que es decideixi", ha remarcat, perquè "sempre és millor tenir bones relacions amb el veí".
Les conseqüències del 27-S
Carl Schlyter ha reconegut a l'ACN que les eleccions del 27-S tindran un caràcter plebiscitari. "Li diguis com li diguis, si es vota una clara majoria de partits que volen un futur diferent per a Catalunya, com pots aturar el procés?", ha preguntat Schlyter. "Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una realitat política. Un es pot quedar en un racó i dir que no li agrada, però això no importa, la realitat serà allà", ha advertit.
Schlyter ha remarcat que el comitè d'Afers Europeus ofereix al ministre suec d'Exteriors un mandat sobre com ha de negociar a la Unió Europea, i no ha descartat que un dia li hagin de donar directrius sobre Catalunya. "Potser haurem de tornar aquí", ha remarcat, especialment "si els catalans volen canviar la seva relació amb Espanya", ha conclòs.
El debat del Diplocat
Durant el debat, Bel Odil, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ha presentat Catalunya com un lloc divers on un 70% dels ciutadans són 'xarnegos', un terme amb el que s'ha descrit a sí mateixa i que ha volgut reivindicar positivament com a part del país. Odil ha explicat al públic a Estocolm la transversalitat del procés independentista, mostrant la imatge de l'abraçada entre el president Artur Mas i el diputat de la CUP David Fernández com a exemple.
L'eurodiputada sueca Bodil Valero ha explicat la seva experiència com a observadora internacional a la manifestació de la Meridiana, remarcant que "qui digui que hi havia poca gent, menteix". Valero ha indicat que ella i la resta d'observadors ni tan sols van poder arribar fins a la capçalera perquè hi havia molta gent als carrers.
Jaume Farguell, exdiputat i exalcalde de Berga, ha recordat durant l'acte la relació entre el seu municipi i Suècia. Farguell ha remarcat, per exemple, que a Europa hi ha una trentena de pobles anomenats Berga a Europa, la majoria en aquest país nòrdic. L'exalcalde berguedà ha recordat la construcció del pavelló suec de l'exhibició universal de Barcelona, de l'any 1929, que va finalment restar a Berga.
El diputat suec Valter Mutt, moderador de les jornades, ha remarcat que el dret a l'autodeterminació "està reconegut" a nivell internacional. Durant l'acte, un representant de l'ambaixada espanyola ha intervingut per defensar la posició del govern espanyol, que ha assegurat que el 9-N no seguia la legalitat espanyola i ha remarcat que Madrid "no pot autoritzar un referèndum legal".
