Les fogueres, els petards i l'arribada de la flama del Canigó protagonitzen la nit més curta de l'any
Barcelona (ACN).-
La pluja amenaçava amb aigualir les fogueres de Sant Joan, però finalment no ha aconseguit apagar-les. El ritu tradicional de culte al foc per celebrar l'arribada de l'estiu s'ha pogut dur a terme arreu de Catalunya, i com manen els cànons acompanyat dels petards, la coca, el cava i les ganes de festa amb què s'encara la primera nit de l'estiu. Després d'uns ruixats que essencialment han servit per refrescar l'ambient, fustes i andròmines velles han alimentat les fogueres per tal de fer foc nou. Arreu del país les pires de foc i la celebració de la revetlla s'han compaginat amb l'arribada de la flama del Canigó, que s'ha escampat arreu dels pobles i ciutats de la geografia catalana.A Barcelona s'ha preparat un dispositiu especial de serveis municipals per garantir la seguretat, el transport i la neteja durant la nit de Sant Joan. S'han reforçat els efectius del cos de Bombers de Barcelona, concretament n'hi haurà 115, i el servei de metro funcionarà 43 hores sense interrupció. A més, la Guàrdia Urbana mantindrà una vigilància especial al centre de la ciutat i a les platges, vigilarà les parades de venda autoritzada d'articles pirotècnics i les fogueres que es faran en diferents punts de la ciutat i intensificarà els controls de venda ambulant de begudes.
El tret de sortida de la celebració de la revetlla de Sant Joan a Barcelona l'ha donat l'arribada de la Flama del Canigó a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, cap a les set de la tarda, que ha servit per encendre les fogueres de la ciutat. L'Ajuntament ha autoritzat una vintena de fogates.
Paral·lelament, les fonts del passeig de Gràcia i les fonts Bessones de plaça Catalunya s'han s'il·luminat de color vermell i groc per celebrar la revetlla. S'han encès al capvespre, un cop s'ha fet fosc, i s'apagaran a les dotze de la nit.
Es recupera la revetlla a Tarragona i les fogueres són protagonistes a tota la demarcació
L'Ajuntament de Tarragona torna a organitzar, enguany, la revetlla de Sant Joan, en què actuarà la Ghetto Orquestra i que tindrà lloc a la mitjanit al tram final de la Rambla Nova, davant del monument de Roger de Llúria. Aquest és, precisament, el punt on arribarà la cercavila de foc dels diables Voramar, amb un recorregut renovat, que sortirà a les onze de la nit de la plaça de les Cols. Abans de la revetlla, però, el protagonisme ha estat per la tradicional moscatellada que organitza el Ball de Diables o l'arribada de la flama del Canigó al barri del Serrallo, que ha servit per encendre una sorollosa tronada.
A Reus, Sant Joan coincideix amb l'inici de les festes de Sant Pere, amb el pregó i la hissada de la bandera de la ciutat. Una foguera a la plaça del Mercadal i una cercavila de foc pel centre de la ciutat són els principals actes de la diada a la capital del Baix Camp. També és Festa Major a Valls, on aquesta nit es pot gaudir de l'actuació a l'antiga de les dues colles castelleres de la ciutat.
Sant Joan també se celebra en plena festa major a l'Ampolla (Baix Ebre), amb foguera i revetlla popular. A les Terres de l'Ebre però, sobretot als municipis de costa i al Delta de l'Ebre -i si la pluja ho permet-, la festa es trasllada a la platja, amb les fogueres com a protagonistes. Un exemple és l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), on el foc i un enlairament de fanalets serviran per posar color a la jornada.
Artistes lleidatans desafien la pluja i cremen algunes de les seves obres a la foguera de la Seu Vella de Lleida
La pluja que ha anat caient durant la vesprada i la nit ha deslluït algunes de les revetlles de Sant Joan que s'havien previst en diferents municipis lleidatans. Tot i això, una de les fogueres més emblemàtiques és la que tradicionalment s'encén amb la flama del Canigó al peu del Castell del Rei, al Turó de la Seu Vella de Lleida, i que malgrat les dificultats s'ha pogut encendre igualment.
Enguany i desafiant la pluja, una vintena d'artistes hi ha dut a terme una 'performance', organitzada pel Cercle de Belles Arts de Lleida i Arts de Ponent, que ha consistit en la crema d'algunes de les seves obres d'art en paper que no tenien el nivell d'excel·lència que els autors haurien volgut. Per tal d'exorcitzar les males arts, els artistes han llençat al foc purificador apunts, esbossos i quadres, que han acumulat durant anys en estudis i tallers. Prèviament, s'ha 'indultat' una obra de cadascun dels artistes, aquella que més ha agradat a la resta de participants d'entre les proposades per acabar a la foguera.
Al marge de la capital del Segrià, són moltes localitats lleidatanes que també tenien previst celebren la revetlla de Sant Joan amb fogueres i altres actes festius, si la pluja no ho impedia. Una de les novetats era l'Ancesa Jove, una trobada festiva amb foguera, sopar i concerts organitzada de forma conjunta per dotze municipis del Baix Segrià. La trobada, de caràcter itinerant, s'havia de celebrar en aquesta primera edició a Torres de Segre però finalment s'han hagut de suspendre la majoria de les activitats previstes per l'aigua caiguda.
Al Pirineu, un any més les falles prenen protagonisme per celebrar el solstici d'estiu amb baixades com ara les d'Isil i Alins, al Pallars Sobirà, les de Boí, Casós, el Pont de Suert i Vilaller, a l'Alta Ribagorça, o la celebració de la Hèsta deth Taro d'Arties, a la Val d'Aran.
Fogueres i focs artificials, protagonistes a les comarques gironines
La pluja que ha caigut amb força durant tota la tarda a bona part de les comarques gironines no ha impedit que la revetlla de Sant Joan s'hagi celebrat a pobles i ciutats amb activitats diverses. Com a 30 municipis més de la demarcació, a Roses (Alt Empordà), la Flama del Canigó ha encès la foguera de la nit de Sant Joan. La flama ha arribat al municipi a dos quarts de nou del vespre a la plaça Catalunya on s'ha llegit un manifest. Posteriorment, l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, i membres de diverses entitats del municipi han portat la flama fins l'espigó de la platja Nova on han encès la foguera.
El plat fort de la revetlla ha estat l'espectacle de focs artificials que han seguit en directe centenars de persones que han omplert de gom a gom la façana marítima de Roses. Al conjunt de la demarcació, s'han autoritzat 43 espectacles amb focs artificials.
Pel que fa als actes organitzats pel consistori rossinc, la nit a finalitzat amb un ball popular a la plaça de Catalunya amenitzat per la Banda del Drac.
A Girona ciutat, els actes han començat a les sis de la tarda amb una cercavila que ha acompanyat la Flama del Canigó des de la plaça Independència fins la plaça del Vi. Allà, ha estat rebuda amb un ball de gegants de la Fal·lera Gironina i aixecada de castells amb els Marrecs de Salt. La lectura dels manifest ha anat a càrrec de Marta de Puig, coordinadora de l'ANC a Girona.
