La fiscalia demanava inicialment penes de 6 a 14 anys, però tres dels acusats han acceptat una reducció i l'altre està en recerca i captura
Barcelona (ACN).-
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a penes de dos a quatre anys i mig de presó tres membres del grup 'anarconazi' White Rebels Barcelona per amenaces, agressions, incitació a l'odi racial i tinença d'armes prohibides. La banda neonazi proclamava l'odi a la democràcia i a qualsevol persona no blanca, com els immigrants subsaharians o musulmans. La fiscalia demanava inicialment de 6 a 14 anys de presó per al dirigent del grup i tres membres, dos dels quals van amenaçar i agredir un membre que volia deixar el grupuscle. Aquest dilluns s'ha dictat una ordre de recerca i captura contra un dels membres, que no s'ha presentat al judici, mentre que els altres tres han acordat amb la fiscalia una reducció.Així, Sandra M.D., que s'enfrontava a una petició inicial de 14 anys de presó ha estat condemnada finalment a quatre anys i mig, en tenir-se en compte l'atenuant de reparació del dany, perquè ha pagat els 425 euros d'indemnització a l'agredit i s'han reduït les peticions de pena pels altres delictes. El líder del grup, Ricardo F.M., s'enfrontava a nou anys de presó, però només ha estat condemnat a tres, mentre que David M.L., ha estat condemnat a dos anys, davant dels sis que demanava inicialment el fiscal.
Pel quart membre del grup, Lyudmil V.V., búlgar, el tribunal ha dictat una ordre de recerca i captura internacional, ja que no s'ha presentat i el seu advocat tampoc el localitza. Si aquest dimarts compareix, se celebrarà el judici contra ell. Si no, es farà el judici quan sigui arrestat i empresonat.
Les activitats del grup van tenir lloc sobretot durant tot el 2010 i fins el maig del 2011 i comptava amb els quatre acusats i dos menors d'edat ja condemnats. La seva ideologia, en alguns punts molt contradictòria, es basava en l'odi generalitzat a tot allò diferent, l'ús de la violència i el rebuig a les convencions socials establertes. Els seus principals objectius eren la confrontació amb grups ideològicament rivals i l'agressió a musulmans, jueus, immigrants i altres grups minoritaris.
Segons el seu ideari, els anarconazis no pretenen governar ni ser un partit polític, també rebutgen la burgesia, el liberalisme, el capitalisme, la democràcia, el pacifisme i la religió, i lamenten la desaparició del comunisme a l'est d'Europa i saluden afectuosament el 'camarada' Fidel Castro.
En la seva investigació, els Mossos d'Esquadra van descobrir documentació en suport d'aquest ideari, però també documents on s'explica l'organització interna i l'estratègia d'actuació del grup.
Entre els exemples que es posen d'activitats hi ha les pintades i lemes a favor del llibreter neonazi Pedro Varela o atacs a la mesquita de Badalona o una sinagoga de Barcelona.
Els WRB tenien una pàgina web i nombrós material de propaganda, i la policia els va interceptar converses telefòniques i per internet que evidenciarien les seves intencions, com el fet de planificar "caceres".
A més, l'abril del 2011 van amenaçar de mort i agredir amb cadenes, ampolles de vidre i cops al cap un jove que havia format part del grup però que se n'havia distanciat i que es començava a relacionar amb persones d'altres ideologies. També el van amenaçar a través de les xarxes socials. En aquella agressió, també van lesionar una vianant que havia volgut protegir la víctima.
Arran d'aquesta agressió, els Mossos van començar a investigar i van detenir els únics sis membres que van poder identificar, dos d'ells menors d'edat. Als quatre processats ara se'ls van intervenir punys americans, navalles automàtiques, altres armes blanques, manilles, discos de rock anticomunista, emblemes i simbologia neonazi, pals d'arts marcials, nombrosos telèfons mòbils, a més d'ordinadors, CD i llapis de memòria. En el material electrònic es van descobrir fotografies i vídeos relacionats amb el nazisme i membres del grup.
Per tot això, la fiscalia els acusa d'associació il·lícita, provocació a la discriminació, l'odi i la violència, lesions, amenaces i tinença d'armes prohibides, i els demanava inicialment penes de sis a 14 anys de presó, multes de 1.800 a 8.100 euros, indemnitzacions de 175 i 250 euros i prohibició d'aproximació a la víctima de l'agressió. També demana la dissolució del grup, el tancament de la seva web i el decomís de totes les armes prohibides i objectes d'ús violent, així com la simbologia neonazi. El tribunal ha acceptat l'acord.
