El guardó al millor director ha estat per Brendan Cowell per la cinta australiana 'The Outlaw Michael Howe'
ACN
Igualada.-La producció austríaca i alemanya 'Clara Immerwahr' de Harald Sicheritz ha estat reconeguda aquest dissabte amb el premi a la millor pel·lícula del Festival Zoom d'Igualada. És una cinta biogràfica que explica la vida de la primera dona de la Universitat de Breslau que va obtenir un doctorat. El guardó al millor director se l'ha emportat Brendan Cowell pel film australià 'The Outlaw Michael Howe'. Es tracta d'un drama ambientat el 1814 que explica la dissolució de la colònia penal britànica Van Diemen Land. El protagonista és un convicte anglès, Michael Howe, que converteix una banda de convictes i desertors desesperats en un exèrcit temible. Del palmarès d'aquesta 13a edició també destaca el premi al millor guió, que ha estat per Pere Riera i Care Santos per 'Habitaciones cerradas'. És una minisèrie de dos capítols que adapta la novella homònima de l'escriptora catalana.
Segons l'organització el Festival Zoom d'Igualada, que aquest diumenge tanca portes, aquesta 13a edició ha consolidat el certamen com "un referent en el panorama de la ficció televisiva". "S'ha convertit en un aparador de les entrenes de les millors produccions a nivell nacional i internacional, i també com a lloc de trobada entre professionals", ha assegurat el certamen en un comunicat.La cinta que s'ha emportat el màxim guardó del certamen ha estat 'Clara Immerwahr' (Àustria-Alemanya, 2014) del director Harald Sicheritz. Una pel·lícula biogràfica que explica la vida de la primera dona de la Universitat de Breslau que va obtenir un doctorat. El film mostra com Immerwahr va ser una pionera, pacifista i activista dels drets de les dones. Motius que la van portar a enfrontar-se al seu marit i a ser considerada una traïdora de la pàtria.El guardó a la millor direcció ha estat per Brendan Cowell per 'The Outlaw Michael Howe' (Austràlia, 2013). Un drama ambientat el 1814 que explica la dissolució de la colònia penal britànica Van Diemen Land. El convicte anglès Michael Howe, impulsat per la lleialtat i l’odi cap a aquells a qui va servir, juntament amb una jove aborigen, converteixen una banda de convictes i desertors desesperats en un exèrcit temible. És la història d’homes que es rebel·len contra la corrupció establerta en aquella època.Pere Riera i Care Santos s'han endut el guardó al millor guió del Zoom per 'Habitaciones cerradas' (2015). És una mini-sèrie de dos capítols que adapta la novella homònima de Santos, traduïda a una desena de països. Es tracta d'un melodrama ambientat en dues èpoques, l'actualitat i les primeres dècades del segle XX, que se centra en la història dels Lax, una poderosa família burgesa de Barcelona.L'actriu Laia Marull ha estat reconeguda amb el premi a la millor intèrpret per 'La Xirgu' (2015) de Sílvia Quer. Una tvmovie d’època que mostra la difícil relació de Margarita Xirgu i els autors Federico García Lorca i Valle Inclán a través d’històries d’amor, desamor i llibertat. La cinta se situa el 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, quan Margarita Xirgu es debat entre estrenar o no l’obra de teatre Mariana Pineda, de Lorca. Les autoritats l’amenacen amb la presó o el desterrament si representa aquesta obra llibertària. Però sembla que res la fa dubtar, fins que Valle Inclán i el mateix Lorca també s’hi oposen. Tots dos coincideixen amb el mateix ultimàtum: o ells o l’estrena.'La Xirgu' també ha estat reconeguda amb el premi DO Catalunya, un guardó que reconeix la millor producció catalana.El jurat oficial d'aquesta edició ha estat format per la cineasta i crítica de cinema Anna Petrus, l'actor i director de teatre Pep Pla, el guionista i director de cinema i televisió Oriol Ferrer, i Toni Marín, realitzador, creatiu i productor d’audiovisuals, cinema i projectes culturals i d’entreteniment.El Jurat de la Crítica l'han conformat Cipriano Torres, Toni de la Torre i Manel de Luna. I, d'altra banda, el Jurat Jove, presidit per l'actriu, directora i guionista Mireia Ros, l'han format estudiants de l'Escola d’Art Gaspar Camps i de l'Institut Joan Mercader d'Igualada.
