Actualizado 27/06/2015 20:34

Una parella de l'Índia guanya el premi Embarrat 2015 per un treball sobre els vigilants d'una fàbrica abandonada

Agencia Catalana de Noticias
ACN

El festival d'art contemporani de Tàrrega destaca l'alta acceptació del públic tot i oferir propostes arriscades

Tàrrega (ACN).-

Els artistes indis Madhuban Mitra i Manas Bhattacharya han estat reconeguts aquest dissabte amb el premi Embarrat 2015 d'arts visuals i sonores de l'exposició La Gran Màquina II. Aquests artistes participaven amb la seva instal·lació 'Sentinels', una sèrie de 6 videoretrats de guàrdies de seguretat realitzats a l'única fàbrica de càmeres fotogràfiques que va existir a l'Índia però que porta molts anys sense activitat. El festival d'art contemporani de Tàrrega tanca aquest dissabte a la nit dues jornades plenes d'activitats. L'organització destaca l'alta acceptació del públic tot i oferir propostes arriscades.L'obra 'Sentinels' ha estat escollida entre els 25 artistes seleccionats d'un total de 277 propostes presentades a la convocatòria. El premi està dotat amb 2.000 euros. El codirector de l'Embarrat, Jesús Vilamajó, n'ha destacat la seva vinculació amb el tema central de l'exposició del festival: l'alienació.

També s'ha concedit el premi Embarrat IEI (Institut d'Estudis Ilerdencs) que ha recaigut a l'artista Estela Ortiz (Terrassa, 1988) per l'obra 'Serving Handbook: Standard appropiate expresions'. Aquest nou guardó és una de les novetats d'aquesta segona edició de l'Embarrat. El Premi IEI consta d'una exposició individual que el 2016 es podrà veure a la sala gòtica. La produeix la mateixa institució, estarà comissariada per Anselm Ros i se n'editarà un catàleg.

Les històries darrere les obres guanyadores

'Sentinels' s'ubica a la companyia National Instruments Ltd de Calcuta. Amb l'arribada de la globalització, la fàbrica va decaure: a primers dels noranta va aturar la producció i va reduir progressivament el nombre de treballadors. Tots els guàrdies de seguretat són militars retirats i han estat custodiant les ruïnes industrials durant dècades. Aïllats de l'exterior, viuen a les instal·lacions de la fàbrica i les protegeixen: compleixen, doncs, l'absurda funció de protegir una ciutadella que ningú no envairà.

En els treballs s'utilitza una tècnica especial d'edició per ocultar els 'talls' del metratge, de manera que els subjectes immòbils mantenen la seva posició davant la càmera durant un període de temps impossible (tan llarg com dura l'enregistrament) i adquireixin així atributs d'estàtua. En reforçar l'aspecte cíclic i repetitiu del Temps industrial, cada vídeo funciona com un pur bucle en què la noció de 'durada' no és aplicable: l'absència de talls fa que l'espai de temps sigui infinit. Són tan sols els lleus, gairebé imperceptibles moviments físics dels subjectes, com el parpelleig, la respiració o un ocasional gest de neguit, els que fan que la imatge difereixi d'una fotografia fixa.

Madhuban Mitra (Índia, 1972) va estudiar literatura anglesa i es va doctorar en estudis culturals, i Manas Bhattacharya (Índia, 1977) va cursar cinematografia després de completar un mestratge en literatura comparada. Tots dos van rebre, el 2011 a l'Índia, el guardó Skoda Breakthrough Artist Award a la millor primera mostra individual. La seva obra s'ha exposat a la Biennal de Fotografia de Salònica (Grècia) i al Festival Internacional de Fotografia de Singapur. Algunes de les seves mostres recents i futures inclouen Postimatge, a la galeria Photoink (Nova Delhi) i Postdatar: fotografia i història heretada a l'Índia, al Museu d'Art de San José i al Museu d'Art Ulrich (EUA).

Per la seva banda 'The serving handbook: standard appropriate expresions' documenta les frases que utilitzen els cambrers en els restaurants als Estats Units. Tot i que no responen a cap manual preestablert, els cambrers de tot el país sembla que segueixin un patró comunicatiu determinat. En un sistema de salari basat en les propines, el servei es ven com un producte estàndard en el seu estat més ideal i eficient, a fi de buscar un impacte que presenti el major benefici econòmic, però en complet detriment de l'autenticitat i personalitat individuals.

Estela Ortiz és llicenciada en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, i recentment graduada en Arts Aplicades al Mur a l'Escola Massana. La seva obra es desenvolupa a cavall entre els Estats Units i Barcelona; en un intent d'aproximar-se als grans temes politicosociològics contemporanis, l'artista exposa una combinació entre l'art i l'imaginari social, des d'un punt de vista crític, i alhora utilitza tècniques artístiques tradicionals.

Més presència internacional

Enguany el tema escollit com a 'leit-motiv' és el concepte d'alienació, entesa tal com la va desenvolupar Karl Marx: "el procés a través del qual els productes de l'activitat humana escapen el control dels individus i els dominen". La Gran Màquina s'ubica a la Sala Marsà, a l'església de Sant Antoni i a l'interior de l'antiga Fàbrica Trepat (ara museu), un espai obrer i industrial de principis de segle XX que conviu i dialoga amb l'art més avançat a través d'aquesta exposició. La mostra es podrà visitar fins al pròxim 5 de juliol.

Els candidats seleccionats enguany s'han internacionalitzat i s'han rebut propostes procedents de 15 països. Els seleccionats provenen de Catalunya, Espanya, Argentina, Alemanya, Xile, Índia, Itàlia i Brasil i Sèrbia. Les disciplines que es poden veure inclouen videoart, fotografia, escultura, instal·lacions, pintura i performances. La Gran Màquina ha esdevingut així una exposició àmplia, transversal molt completa, amb artistes de gran qualitat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés