La Generalitat defensa la legalitat de les adquisicions que van tenir lloc entre el 1983 i el 1994
Osca (ACN).-
El jutjat de primera instància d'Osca ha acollit aquest divendres el judici entre el govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena contra la Generalitat i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per la propietat de 97 peces del Monestir de Santa Maria de Sixena que la Generalitat va comprar a l'orde religiós del cenobi entre el 1983 i el 1994. Les obres actualment s'exposen al MNAC i al Museu de Lleida. La vista ha comptat amb dos pèrits aportats per l'Aragó i amb la declaració de l'alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas. L'Aragó demana la nul·litat de les vendes perquè considera que no se'n va informar al ministeri de Cultura però la Generalitat en defensa la seva legalitat.Durant el judici, que ha quedat vist per sentència, s'ha viscut algun moment de tensió com ara quan l'advocat de la Generalitat ha demanat a la jutgessa que demanés silenci al nombrós públic que omplia la sala perquè considerava que no estava sent respectuós. Ho ha fet després d'haver-se viscut algun moment en què s'han escoltat riures o fins i tot comentaris d'aprovació o desacord amb les declaracions o preguntes que s'estaven fent. La jutge, però, ha considerat que el comportament del públic estava sent correcte i que no era reprovable.
L'alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas, ha explicat moments abans que comencés el judici que, des de l'ajuntament defensen la nul·litat de las vendes. El Monestir de Sixena, ha assegurat, "és un conjunt històric artístic que no es pot dividir i per tant s'hauria de comprar sencer, no per parts". A més, defensa que la compra s'hauria d'haver informat al Ministeri de Cultura i no es va fer. "És com si el govern d'Aragó hagués comprat en secret un patrimoni de la Verge de Montserrat. S'hauria d'haver informat al Govern de la Generalitat i aquí no es va fer", ha explicat. Per tot això, Salillas considera que "les vendes es van fer en secret perquè no eren legals". Un altre dels advocats de l'Aragó, Jorge Español, ha catalogat d'espoli i mala fe l'actuació de la Generalitat en aquest assumpte.
Els demandants també han denunciat que en l'última taxació presentada per la Generalitat, falten cinc pintures murals, entre el centenar de peces reclamades. Consideren a més, que aquest cinc murals són algunes de les peces més valuoses de la col·lecció.
Per la seva banda, l'advocat de la Generalitat, Xavier Muñoz ha defensat la legalitat de les compres d'uns béns que estaven a Catalunya des d'abans dels anys 70 i que "havien estat protegits per la Generalitat". "Els béns de Sixena pertanyien a la diòcesi de Lleida des de feia mil anys i han estat absolutament protegits com a béns dels Museus de Lleida i del MNAC", ha explicat.
Muñoz, a més, ha recordat que a Europa hi ha una tradició que els fons museístics són resultat de compres-vendes. A Madrid, per exemple, ha dit, hi ha molts béns de Catalunya, Osca i d'arreu. Fins i tot, assegura, hi ha béns de Sixena "repartits" per tot el continent i no consta que hi hagi cap procediment judicial més obert.
A més, consideren que els contractes formalitzats són de naturalesa personal entre les dues parts que els van subscriure i "legítims" des d'un punt de vista jurídic. Per això defensen que el jutjat d'Osca no és el competent per jutjar aquest assumpte perquè les accions personals s'han de fer als domicilis dels demandats, és a dir, Catalunya o Àlaba, on resideixen ara les monges, i per això no han aportat cap testimoni. Muñoz ha avançat que "si perdem, esgotarem totes les instàncies judicials".
La Generalitat va comprar les obres entre el 1983 i el 1994
La Generalitat va signar tres contractes els anys 1983, 1992 i 1994, a través dels quals l'orde religiosa va vendre a la Generalitat i al MNAC 97 peces del patrimoni històric artístic del Monestir de Sixena. Els lletrats demandants consideren nul·les les vendes ja que es van formalitzar sense informar-ne ni al ministeri de Cultura ni al govern aragonès. A més, els demandants argumenten que els béns venuts formen part d'una "unitat indivisible" i que per tant, no es podia vendre per parts. Els béns del cenobi van ser "salvats del foc" durant la Guerra Civil.
Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades i, posteriorment, exposades al MNAC.
