Fotografies, obres d'art i objectes procedents d'antics comerços de la ciutat, conformen una mostra que vol oferir una nova perspectiva sobre el passat de la capital gironina
El Museu d'Història de Girona acollirà fins el pròxim 3 d'abril l'exposició 'Girona en època contemporània, les capitals de la ciutat (1800-1939)', que repassa els moments clau de la ciutat en els segles XIX i XX per oferir una nova perspectiva del seu passat. El principal fil conductor de l’exposició és la idea de 'capital', que es ressegueix a partir de l’evolució del paisatge urbà i la seva arquitectura. Amb aquesta mostra es posa de relleu quan i com es configura la condició actual de Girona, a partir de la confluència de diverses capitalitats: la de província, la d’hisendats, la judicial, la comercial, l’eclesiàstica, l’educativa, la de cap de partit judicial. La mostra acull obres d'art, fotografies i objectes procedents d'antics comerços de la ciutat, entre d'altres.L’exposició, comissariada per Mònica Bosch i Joaquim Maria Puigvert, repassa moments clau d’un període històric convuls, amb episodis bèl·lics i moviments socials que canviaran definitivament l’estructura demogràfica, política i social de la ciutat: els episodis de la Guerra del Francès i les seves catastròfiques conseqüències demogràfiques; la convulsió i el canvi social fruit de la revolució i el liberalisme; l’adveniment de la Segona República; el cataclisme provocat per la Guerra Civil espanyola i els temps difícils de la dictadura franquista. D’altra banda, i sempre tenint present el sentit de capitalitat de Girona, es presenten els avenços tecnològics i els canvis socials propis de l’època: el desenvolupament cultural i l’esplendor artística, el procés d’industrialització, el sorgiment del oviment obrer, la introducció de les revolucions tecnològiques com l’arribada del ferrocarril o la construcció de la xarxa elèctrica local, que va fer de Girona la primera ciutat de l’Estat amb enllumenat públic d’origen hidroelèctric.A banda de posar en valor les peces pròpies de la col·lecció del Museu, moltes de les quals formen part del discurs expositiu, a la mostra s’hi poden admirar algunes peces d’art tan destacades com el Cafè Vila, de J. Pons Martí, cedit pel Museu d’Art, o l’esbós del Gran dia de Girona, de R. Martí Alsina (dipòsit del MNAC al MHG). L’exposició també compta amb algunsobjectes cedits pel Museu Diocesà i relatius a la família Carles, una de les més destacades de la Girona capital dels “hisendats”. Per la seva banda, el preciós estendard de l’Orfeó Cants a la Pàtria, de la fàbrica Gróber (1927), donat al MHG per l’empresa Grobelàstic SA, és una bona manera d’il·lustrar la cultura popular i l’acció social de l’època.Un dels majors atractius de l’exposició és sens dubte la important col·lecció de fotografies que mostren la ciutat i la seva gent en diversos moments d’aquest període històric. Unes 250 imatges que són testimoni d’una època i que són fruit d’una tècnica que canviaria definitivament la percepció de la realitat quotidiana i la interpretació de la història; d’ entre totes, destaca la foto més antiga de Girona (1852), localitzada a Irlanda pel Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona (CRDI).També s’hi mostra una interessant col·lecció d’objectes procedents de diferents comerços i botigues d’entre Ies més antigues de Girona, cedits pels actuals propietaris. Igualment, s’hi poden veure estris curiosos i fantàstics animals dissecats procedents del Gabinet d’Història Natural de l’antic Institut d’Ensenyament Mitjà, que havia estat emplaçat a l’edifici que avui ocupa el Museu d’Història, i que són cessió de l’actual Institut Jaume Vicens i Vives.Des del Museu d’Història de Girona s’ha treballat per tal d’oferir una visió de conjunt de la història de la ciutat al llarg dels segles XIX i la primera meitat del XX. Per això, una de les fites importants ha estat la rehabilitació del refugi antiaeri del Jardí de la Infància, un indret fonamental per explicar un període històric especialment difícil per a la ciutat: els bombardejos la Guerra Civil espanyola. La renovació d’aquest espai s’ha efectuat a partir d’una proposta de visita virtual, que permet accedir a l’interior del refugi a través d’un codi QR i que ofereix la possibilitat de conèixer més a fons la tràgica història de la guerra civil i les seves conseqüències a Girona.Exposició 'Fugint de l'Holocaust'En aquesta mateixa línia, i talment com en anys anteriors, l’exposició es complementa amb una mostra al Museu d’Història dels Jueus, que relata un aspecte concret de la història de la ciutat durant els anys negres del nazisme a Europa: entre el 1941 i el 1943, Girona i Catalunya van ser terra de fugida i d’acollida temporal per a molta gent jueva.L’exposició 'Fugint de l’Holocaust', que ja s'ha pogut veure a Barcelona, explica aquesta història encara molt desconeguda. La mostra ha estat produïda pel Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i compta amb un apartat produït pel Museu d’Història dels Jueus, que recull els noms i les dades de més de 1.000 persones jueves que, fugint de l’horror nazi, van travessar clandestinament les fronteres gironines entre els anys 1941 i 1943.
