La mostra aprofundeix en la defensa de la llengua catalana que va fer l'escriptor, la seva faceta de dibuixant i el món literari de principis del segle XX
Girona (ACN).-
L'any 1906 l'editorial Dalmau Carles de Girona va publicar l'Aplech', un llibret dirigit a estudiants que recollia una antologia de literats catalans. L'escriptor i pintor Prudenci Bertrana va participar-hi realitzant 36 retrats que des d'aquest divendres es poden veure al Museu d'Art de Girona. Entre els dibuixos, procedents del fons d'art de la Diputació de Girona, es pot veure la imatge feta amb llapis de Joan Maragall o un autoretrat amb tinta i traços nítids del mateix Bertrana. "Prudenci Bertrana va estudiar dibuix i va rebre un munt d'encàrrecs abans de dedicar-se plenament a la literatura", explica la directora del museu, Carme Clusellas. L'exposició té la voluntat de ser itinerant.Els 36 retrats que es mostren al Museu d'Art de Girona van ser un encàrrec de l'editor de la revista 'Aplech', Josep Dalmau. De fet, l'encàrrec va ser compartit entre olotí Josep Berga i Boda i Prudenci Bertrana. Tots dos es van repartir la feina de traspassar la imatge fotogràfica d'importants literats i escriptors catalans a llapis, carbó o tinta. D'aquesta manera, els retrats - d'entre el 1905 i el 1906- podien ser reproduïts mecànicament i impresos a la publicació cultural. Una revista que, posteriorment, Bertrana va dirigir-ne la part artística.
En total, Berga i Boada va dibuixar 70 retrats i Bertrana 36. Fins ara, aquests dibuixos s'havien exposat per complementar altres exposicions però mai s'havien penjat tots junts en un mateix espai. Entre la galeria de cares es pot trobar la de Carles Rahola, Joan Maragall o Xavier Montsalvatge, amic íntim de Prudenci Bertrana, amb qui va compartir moments vitals i culturals durant els primers anys del segle XX. També destaca un autoretrat del mateix Prudenci Bertrana. Tots els seus dibuixos són acadèmics, pulcres, de traç net i clar pensats per poder ser impresos.
Des del Museu d'Art de Girona, la seva directora i comissària de la mostra, Carme Clusellas, assenyala que han trigat tres mesos en organitzar aquesta exposició que ocupa dues sales del centre museístic gironí. Seguint l'estil de l'exposició temporal feta sobre la figura de Modest Urgell, l'equip del museu va proposar la idea de crear una exposició que girés entorn a Prudenci Bertrana, aprofitant l'entrega dels premis literaris gironins que porten el seu nom i que es van lliurar ahir, dijous 17 de setembre a l'Auditori de la ciutat. "Quan vam començar a parlar-ne la veritat és que tot va començar a confluir, ha estat gairebé una casualitat", assenyala la directora.
Tot i això, des del museu han volgut aprofundir en aquesta temàtica. "Ens va semblar però que teníem que anar una mica més enllà, no quedar-nos només en els retrats sinó explicar la història, el context en el qual l'artista va decidir fer els dibuixos i la importància de la revista 'Aplech'", detalla Clusellas. Tal i com recorda la directora, aquesta publicació va ser una de les primeres que va crear l'editorial Dalmau Carles i Cia, fundada pel pedagog Josep Dalmau Carles. "L'Aplech' era una revista pensada perquè s'utilitzés a les escoles, com a forma d'aprenentatge del català i de les figures principals de la llengua", assenyala.
La portada original feta per l'il·lustrador Joaquim Renart
"En aquell moment i tal i com es veu a la portada del llibret, es volia recuperar la importància de la llengua catalana arreu de Catalunya passant per València, les Illes Balears i el Rosselló. Volien fer de la cultura, la literatura i l'art una peça fonamental de l'aprenentatge cultural i la formació dels joves", subratlla la directora. Per adonar-se d'aquesta voluntat només cal mirar la portada de la revista, obra de l'il·lustrador Joaquim Renart, que va guanyar un concurs públic.
És més, a l'exposició els visitants podran gaudir del dibuix original que va realitzar Renart per il·lustrar l'Aplech'. El Museu d'Art de Girona l'ha adquirit convertint-se en una de les novetats principals de la mostra. El dibuix, fet a guaix, de caràcter simbòlic i marcadament modernista mostra un paisatge que s'assimila a la muntanya de Montserrat, amb un camí, un arbre i un infant que porta un penjoll on es pot veure la senyera. "A la mostra es pot veure l'anunci que es va publicar sobre el concurs artístic per escollir la portada de la publicació ", explica Clusellas.
En aquest sentit, la directora té clar que la mostra arriba en un moment clau i similar al que va travessar Bertrana ara fa més de cent anys. "Fa anys que estem lluitant perquè no decaigui l'aprenentatge en català tot i les ingerències que anem rebent", subratlla. La mostra que obre portes aquest divendres es podrà veure fins el proper 10 de gener i la voluntat és que sigui una mostra itinerant que pugui passar per centres culturals i biblioteques d'arreu de Catalunya.
L'exposició ha comptat amb el suport de la Fundació Prudenci Bertrana i la Diputació de Girona, propietària dels retrats. "És una petita joia que ajuda a complementar el recorregut pel museu i que, al mateix temps, dóna a conèixer una faceta poc coneguda de Bertrana", subratlla la directora qui recorda que l'escriptor va dedicar-se al món del dibuix i dels retrats durant els primers anys de la seva trajectòria cultural. "Va estudiar dibuix i durant un temps tenia un estudi on ensenyava a dibuixar, va fer el retrat de la filla de Dalmau Carles i un altre al mateix Dalmau. També creava rètols i fins i tot feia retrats post-mortem, dibuixos de persones que havien perdut la vida", assenyala la directora.
La mostra compta amb fragments d'escrits prefabrians, en la llengua catalana anterior a la normalització lingüística, i es complementa amb un petit catàleg que incorpora textos de presentació, reflexió i crítica de la catedràtica de filologia llatina de l'UdG, Maria Àngels Vilallonga, la mateixa directora del Museu d'Art i Montserrat Mas i Carme Bové, del Centre de Normalització Lingüística de Girona.
