El candidat convergent a la Paeria considera 'evident' que el cas Camps sigui una de les qüestions que acabin condicionant les municipals
Lleida (ACN).-
El candidat de CiU a la Paeria, Toni Postius, ha dit sobre als radars de trànsit que s'han instal·lat durant aquest mandat a la ciutat que cal fer-ne un 'replantejament global', així com estudiar altres formules que no busquin l'afany recaptatori però si l'efecte 'dissuasiu'. En una entrevista a l'ACN, Postius parla de la destitució de la primera tinent d'alcalde socialista Marta Camps i s'ha mostrat convençut que serà una de les qüestions que 'poden acabar condicionant' les municipals per les investigacions obertes sobre la gestió de la Paeria. Amb només 30 anys, Postius es presenta per primer cop a l'alcaldia i diu que CiU vol 'governar la ciutat pel seu compte'.Els radars i l'endeutament municipal
Toni Postius diu tenir molt clar que els radars de trànsit que tanta polèmica han generat aquest mandat han de tenir un efecte 'disuassori' i no la finalitat de posar multes. Creu que no pot ser que la ubicació sigui en aquells llocs on es poden posar més sancions sinó on hi ha hagut més accidents, alguns d'ells mortals. També pensa que s'han de senyalitzar bé, de fet CiU va fer una extensa campanya per reclamar senyals més grossos per indicar els punts dels radars. En aquest sentit, posa l'exemple dels 'radars pedagògics' que hi ha a Barcelona, que han reduït la sinistralitat en un 20%. Postius aposta per replantejar els radars i tot i que no aclareix que si acaba governant els traurà, si que creu que cal estudiar altres fórmules per reduir la sinistralitat a Lleida.
L'endeutament de la Paeria i en concret el de la ja dissolta Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) és una altra de les qüestions que més preocupen al candidat de CiU, que considera que cal decidir ja quina és la millor opció per gestionar l'endeutament de més de 70 milions d'euros. 'O ens seiem amb els bancs i els diem que no ho podem pagar perquè els avals de solars ara no valen res, o fins i tot, fem un concurs voluntari de creditors, com ha passat amb moltes immobiliàries i a la banca'. Postius assenyala així que el que no pot ser és que s'aprofiti la destitució de Camps per dissoldre l'EMU i integrar el deute a l'Ajuntament, ja que així 's'hipotequen més encara les finances locals'. Per això considera que no es tracta de pensar en les properes eleccions sinó en els 'ciutadans del demà', a l'hora d'afrontar aquesta problemàtica.
El 'cas Camps'
Toni Postius acusa l'alcalde de Lleida, Àngel Ros de dir 'mitges veritats' en el cas del cessament de l'exprimera tinent d'alcalde, Marta Camps, i creu que en transparència la ciutat 'deixa molt que desitjar'. Considera que en aquest afer encara hi ha 'molta matèria que no s'ha acabat d'explicar per saber què ha passat en aquests 2 darrers anys'. Tot plegat, un símptoma que segons el candidat convergent demostra que '35 anys dels mateixos' al capdavant de la Paeria hagi fet que es 'confongui allò que és de tots per allò que és d'alguns'. Aquest és el reflex de la 'batussa' entre Ros i Camps, afirma Postius, i per això considera que no és bo que el partit que gestioni la ciutat sigui el mateix que quan ell va néixer, l'any 1984.
Postius creu que l'escàndol ha servit per posar a la llum que els lleidatans tenen un alcalde que 'costa molts diners' i per tant la transparència ha de ser fonamental en el govern municipal. En aquest sentit, lamenta que durant el Ple extraordinari sobre el cas Camps, davant les 120 preguntes que van plantejar els nacionalistes, les respostes es van limitar a ser un 'no' per a cadascuna, sense cap explicació. El candidat considera 'inadmissible' que la ciutadania no s'hagi assabentat fins ara que l'alcalde Ros ha cobrat prop de 60.000 euros en complements salarials durant 4 anys i que hi ha una partida de més de 30.000 euros que l'alcalde es va gastar en despeses de dietes que tampoc se sap ben bé per a què van servir, ni si aquests diners 'han estat profitosos per la ciutat'.
'Seriosos dubtes' per tirar endavant algunes infraestructures de la ciutat
Postius considera que en el moment actual hi ha 'seriosos dubtes' per tirar endavant algunes infraestructures construïdes a la ciutat. Parla de la Llotja i creu que en comptes d'aportar turisme de negoci com activitat principal ha servit més de teatre, restauració i sala de ball. A més, alerta que costa cada any prop d'1,5 MEUR i que la programació cultural que s'hi fa és 'prohibitiva per qualsevol ciutadà mig'. Per això, opina que la gestió individualitzada no és la millor forma de crear 'sinergies' i planteja una gestió unificada amb altres equipaments com l'Escorxador, l'Auditori o fins i tot operadors privats.
Respecte al Parc Científic i Tecnològic, Postius admet que hi ha moltes empreses però que bona part hi són perquè tenen el lloguer més barat que al centre. A més, creu que molts treballadors es queixen que els llocs creats no acaben de ser de 'qualitat' en termes retributius i que alguns equipaments com el Magical o el Maqcentre funcionen a 'mig gas', i que el de l'Innopan està tancat. Aposta doncs per fer un 'canvi de rumb' que incideixi en l'especialització i aposti per les sinergies amb la Diputació, la Generalitat i la Universitat de Lleida i el món empresarial.
Quant a equipaments culturals, Postius creu que la candidatura de la Seu Vella ha perdut molt temps a la tramitació de l'expedient però no s'ha dedicat a recuperar el Centre Històric que l'envolta. Així mateix, respecte al projecte del Museu Morera, acusa el govern de la Paeria de fer-lo de forma unilateral i que després el vulgui fer pagar a la Generalitat i l'Estat.
'Mentre tots els alcaldes del país eren a la Generalitat donant suport al 9N, Ros inaugurava la fira del préssec d'Alfarràs'
Postius creu que una 'contaminació política' de l'escenari del 24-M amb el del 27-S és inevitable i per tant que serà bastant difícil que 'no es barregin' els dos temes. Opina que fins ara les municipals s'havien plantejat sempre en clau personalista però que ara ha canviat. En aquest sentit, explica que CiU acostuma a treure de mitjana uns 8.500 vots a Lleida ciutat per les municipals, però que en unes eleccions al Parlament oscil·len entre els 18.000 i 20.000.
El candidat nacionalista considera que en el darrer any la ciutadania 'ha començat a obrir els ulls' i per això, el proper 24 de maig decidirà quin és el 'rol' que ha de tenir Lleida respecte Catalunya i el procés sobiranista. Postius, retreu a Ros que la tardor passada impedís la votació d'una moció que CiU va portar al Ple per donar suport a la consulta del 9-N i també que quan 'tots' els alcaldes del país van anar a la Generalitat a donar suport al procés, ell estava 'inaugurant la fira de préssecs d'Alcarràs'. Això demostra, segons Postius, que Ros ha estat 'al costat dels interessos del PSOE', i tot i considerar-ho legítim, pensa que Lleida és 'l'altra capital de Catalunya' i veu millor que l'alcalde que surti escollit estigui al costat del Govern en aquest aspecte.
Descarta pactes postelectorals amb el PP i Ciutadans
Sense estar tancats a res per tirar endavant la ciutat, Toni Postius si que descarta d'entrada possibles pactes postelectorals amb el PP i Ciutadans, en cas que obtinguessin representació municipal. Ho fa impossible, diu, la conjuntura política nacional, ja que 'pesa molt'. En aquest sentit, Postius creu que difícilment es repetirà el mapa actual de regidors a la Paeria, amb només tres partits, i fins i tot creu que podrien arribar a entrar sis o set grups municipals, per la qual cosa 'haurà d'haver-hi molts acords i consensos per trobar punts d'encontre'.
Postius remarca que volen ser partit de govern i gestionar la ciutat, i que això es pot fer en minoria o amb acords puntuals. Afegeix que 'hi ha molt partit al davant', amb molts interrogants per resoldre, com el de veure com evolucionen les investigacions a la Paeria. El candidat de CiU però, es mostra convençut que faran un bon resultat de vots i representació de càrrecs electes, i que la feina 'constant' del darrer any serà reconeguda.
