Barrera (CDA) i Boya (UA) es tornaran a disputar la presidència del Conselh Generau
Vielha e Mijaran (ACN).-
El Conselh Generau d'Aran ha estat governat, aquests darrers quatre anys, per Convergència Democràtica Aranesa (CDA) amb la tranquil·litat que li ha donat la majoria absoluta. CDA va obtenir 7 consellers en les eleccions del 2011, front als 5 d'Unitat d'Aran (UA) i 1 del Partit Renovador Arties-Garòs (PRAG). El síndic d'Aran, Carles Barrera (CDA), lluitarà per revalidar aquesta majoria absoluta que va arrabassar a UA en els antics comicis. Per la seva part, Paco Boya (UA), cap de l'oposició, intentarà donar el tomb als resultats i tornar a la presidència del Conselh quatre anys després. La gestió de les riuades del juny del 2013 i l'aprovació de la Llei d'Aran han marcat el curs polític a la Val.Llei d'Aran
La legislatura serà especialment recordada per l'aprovació de la Llei d'Aran. Per CDA, 'satisfà les reivindicacions del territori i suposa un pas endavant en autogovern'. En aquest sentit, els convergents aranesos creuen que l'acord millora el finançament i la projecció de l'Aran, així com la protecció de la màxima institució aranesa, posada en perill per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) del govern de l'Estat.
Carles Barrera destaca de la llei que dóna compliment a les "legítimes" aspiracions dels aranesos. El síndic subratlla que a banda de reconèixer la identitat pròpia de l'Aran dins de Catalunya, li atorga el dret a decidir el seu futur.
En concret, la llei reconeix la "realitat nacional occitana", dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística; estableix un règim específic per a la Val d'Aran que protegeix el seu caràcter singular, els drets històrics, i la capacitat per decidir la manera d'estructurar-se institucionalment. També recull la divisió territorial de l'Aran en sis terçons; es reconeix la bandera; l'escut; la festa i l'himne; i s'estableix l'aranès com a llengua d'ús preferent a l'administració.
La millora del sistema de finançament queda pendent. Les disposicions addicionals estableixen un termini de tres anys per a la revisió, que haurà de ser pactada de forma bilateral entre la Generalitat i el Conselh d'Aran. També queda pendent resoldre la llei electoral de l'Aran, que s'haurà d'estructurar a partir de la divisió del territori en terçons.
El secretari general d'Unitat d'Aran, Paco Boya, lamenta tant 'la manca de lideratge' del síndic Barrera com de debat i participació política a l'Aran sobre la nova llei de règim especial. A més, UA creu que la nova llei és una 'presa de pèl' al no incorporar 'un nou sistema electoral, més just i democràtic', i un nou sistema financer, que faci viable l'exercici de les competències de l'autogovern.
Pel PRAG s'han d'acabar de desplegar les competències de la Llei d'Aran i donar al Conselh Generau més finançament. Pel que fa a la Llei electoral la PRAG es mostra favorable de mantenir l'existent i no modificar-la.
Les riuades de 2013
Les riuades del 2013 van posar a prova la capacitat de gestió i de lideratge del Conselh Generau d'Aran. En un temps record és va restablir una zona que havia quedat aïllada de la resta del territori català i francès. Barrera afirma que 'el Conselh es va posar al costat dels veïns' i afegeix que la Val d'Aran es va omplir de màquines excavadores per recuperar els serveis bàsics per fer que l'Aran estigués preparat a l'agost per rebre els turistes, la principal font d'ingressos de la val.
Un any després de les riuades, el síndic es va mostrar crític amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre per la manca d'inversions al riu Garona a l'hora d'estabilitzar murs i esculleres, sens dubte una assignatura pendent que va incrementar la magnitud i les conseqüències de la riuada.
Per la seva banda, durant tot aquest temps, Unitat d'Aran s'ha mostrat molt crítica amb la gestió de les riuades que ha fet el govern aranès. El passat mes de març el Conselh Generau va portar al ple una petició d'un decret llei al govern espanyol per pal·liar els danys ocasionats per les riuades de 2013. Pel portaveu de la formació, Paco Boya "són mesures que arriben tard i malament". Igual de crítics es mostren els socialistes amb la redacció del Pla Director Urbanístic. Segons Boya "el procés de modificació del Pla urbanístic està sent llarg, confús i fallit".
José Antonio Bruna, del Partit Renovador d'Arties-Garòs, aprova la gestió que va fer el Conselh Generau els primers dies de les riuades però creu que a posteriori s'hauria d'haver demanat responsabilitats a la companyia Endesa. Bruna diu que cal portar als jutjats la companyia elèctrica per la deficient gestió que va fer de l'obertura de comportes en els moments dels aiguats i la manca de previsió.
Les comunicacions i el tancament d'empreses
D'altres qüestions en les que no han entrat en polèmica CDA i UA són la reivindicació de millores urgents per la N-230 al seu pas per l'Aran i el suport als treballadors per l'ERO d'extinció de contractes i el tancament de les empreses Neolectra, Carboneco i Caviar Nyacaria de Les. En tots dos casos, tant CDA com UA es van posar al darrera de diferents manifestacions donant suport a les reivindicacions. La població de la Val d'Aran és de 9.993 persones de les quals 448 estan a l'atur.
La gestió de l'ossa Auberta
El cas de l'osseta Auberta ha estat un dels temes de legislatura que el govern aranès ha hagut de gestionar. L'abril del 2014 van trobar un cadell d'ós en un poble de la Val d'Aran. El cadell, del qual no se'n coneixia la procedència, era una femella d'uns tres mesos d'edat. El dia 21 de novembre va aparèixer morta en el tancat que vivia en semi llibertat. La causa de la mort va ser la complicació derivada de l'operació de col·locació d'un emissor intraperitoneal.
En aquest cas les crítiques al govern aranès li van arribar de l'entitat ecologista Ipcena, que va portar a la Fiscalia la mort de l'animal i va demanar una auditoria a la UE. Al març d'aquest any, la Fiscalia va arxivar la denúncia.
Votacions al Conselh Generau
El dia de les eleccions, els aranesos tindran dues urnes a la mesa electoral; una per escollir els alcaldes i els regidors dels municipis aranesos i l'altra per escollir els 13 membres del Conselh Generau. La circumscripció de les eleccions al Conselh són diferents dels límits municipals i obeeixen als sis terçons, la divisió tradicional de la val.
En les eleccions del 2007 al Govern aranès UA i CDA van empatar a sis regidors i el Partit Reformista d'Arties va decantar la majoria a favor d'UA. En aquesta legislatura no han fet falta pactes per governar donat que CDA va obtenir 7 regidors dels 13 possibles.
Al Conselh Generau d'Aran, el cens és de 6.964 persones. En el cas de les eleccions al Conselh Generau d'Aran es vota en 6 terçons: Pujòlo (2 membres); Arties e Garòs (2 membres); Castièro (4 membres); Marcatosa (1 membre); Irissa (1 membre); Quate Lòcs (3 membres).
