L'oposició valora positivament l'arranjament de les façanes però consideren aquesta actuació "cosmètica" insuficient
Balaguer (ACN).-
Una de les assignatures pendents a Balaguer és la revitalització del Centre Històric. En això coincideixen tots els partits, tant al govern com a l'oposició. De moment, tal com ha explicat l'actual alcalde i candidat de CiU, Josep Maria Roigé, s'ha fet una primera acció artística pintant les façanes dels edificis. No hi ha prou però amb un rentat de cara "cosmètic", critica l'oposició. Cal, tal com coincideixen tots, una actuació integral per rehabilitar els edificis degradats del barri i atraure així nous veïns, principalment gent jove, per la tipologia d'habitatges, la majoria d'ells petits i sense ascensor. Consideren que, només si hi va viure més gent, la zona serà més atractiva pels comerciants.Roigé (CiU) reconeix que "falta molt per fer al Centre Històric". Ha destacat que en aquesta legislatura s'ha fet una primera fase de neteja i maquillatge, "en el bon sentit de la paraula", que ha servit perquè molts veïns que fa quatre anys deien que el Centre Històric no tenia solució, ara comencin a creure que el Centre Històric es pot recuperar. "Cal que tingui vida, amb més veïns i més comerços i per això, en una segona fase, treballarem per acollir-nos a subvencions per rehabilitar els edificis del barri". "Hem de comptar que ho haurem de fer, però, amb pocs diners i molta imaginació", ha explicat Roigé. El convergent també aposta per incloure aquests pisos a la borsa d'habitatge de l'Ajuntament perquè els joves hi puguin accedir amb preus assequibles.
El candidat del PSC a Balaguer, Carles Garcia, reconeix que l'actuació a les façanes de la plaça Mercadal era "necessària però insuficient". "S'ha millorat l'envoltori, però el Centre Històric necessita un pla integral d'actuació, no només a nivell de façanes, sinó a través d'un nou pla urbanístic per atraure comerços i veïns". Segons el candidat del PSC, els balaguerins no viuen al Centre Històric perquè les cases són petites i no hi ha aparcaments. Aposta doncs, per un nou pla urbanístic que permeti aconseguir parcel·les més grans per fer habitatges majors. Pel que fa a la proposta de CiU, finalment descartada, d'habilitar un aparcament soterrat a la plaça Mercadal, Garcia considera que és "totalment inviable" i aposta per habilitar un pàrquing al darrera, al carrer d'Almatà.
El candidat del PP, Joan Maria Molins, també proposa prescindir d'edificis del Centre Històric que estiguin en runes però aposta per destinar les parcel·les a fer més aparcament, una de les condicions crucials per a la revitalització del Centre Històric de Balaguer, opina. El popular ha destacat que l'arranjament de les façanes de la plaça Mercadal ha estat una bona feina que s'ha dut a terme, però, gràcies als ajuts de la Unió Europea. Molins considera clau també l'impuls del comerç a la zona i demana en aquest sentit mesures per part de l'Ajuntament, com ara no fer pagar taxes d'obertura als nous comerciants.
El candidat d'ERC a Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, valora positivament l'arranjament de les façanes que s'ha fet al Centre Històric però considera que no n'hi ha prou. "El Centre Històric té un problema social i econòmic". Vidal també es marca com a un dels principals objectius a assolir atraure veïns i comerciants al barri i per aconseguir-ho, ha dit, cal també fusionar les tres associacions comercials actuals en una, reestructurar la mobilitat per millorar les connexions en autobús amb la resta de la ciutat i crear més places d'aparcament.
Finalment, el candidat d'EUiA-ICV a Balaguer, Àlex Mezcua, destaca que el principal problema del Centre Històric és el mal estat dels edificis. "S'hauria de fer una remodelació intensiva, no només fer quatre guarniments perquè quedi maco", ha dit. Pel que fa a la possibilitat de fer un aparcament soterrat al Centre Històric, Mezcua considera que és un projecte "molt ambiciós" i "electoralista" i que, en canvi, hi ha necessitats més urgents. "L'Ajuntament s'ha de centrar en ajudar les famílies que ho estan passant malament a través de plans d'ocupació, ajudes de menjador i polítiques socials per evitar desnonaments", ha dit.
Les vies del tren, una barrera arquitectònica que tots volen eliminar, però amb propostes diferents
Tots els partits volen que les vies del tren deixin de ser una barrera arquitectònica. En el com aconseguir-ho, però, no hi ha unanimitat. Roigé considera que de la mateixa manera que es van fer cinc ponts i passarel·les per integrar el riu a la ciutat, "volem poder passar tant a peu com amb el cotxe la via del tren per set llocs". Per aconseguir-ho, "cal que el tren funcioni com un tramvia, aturant-se als semàfors, com un vehicle més. Així salvarem la barrera que suposen ara les vies". Roigé ha explicat que mentre que l'opció del soterrament de la via del tren que s'havia plantejat fa anys costava entre 60 i 80 milions d'euros, l'opció del tramvia que ara proposen suposaria uns 5 milions d'euros. A més, si s'hi comprometés la Generalitat, podria ser una realitat en uns 3 anys, assegura.
El PSC i el PP, però, no aproven cap de les dues opcions. Consideren que el soterrament de les vies és una obra d'una magnitud impensable i que la via plana a l'estil tramvia que proposa CiU no soluciona la barrera arquitectònica. Per ells, la solució seria traslladar la via del tren al límit de Balaguer, on està l'Hospital, i connectar-la a la carretera de Camarasa. "Així guanyaríem espai per a la ciutat per fer parcs o aparcaments", explica Garcia. Molins afegeix que l'opció de tramvialitzar el tren segueix sent una barrera però "més bonica" i lamenta que tot i que estaven d'acord tots els grups polítics de treure la via del tren del centre de la ciutat, "no s'ha fet per falta de voluntat política de CiU".
ERC considera necessari ampliar les freqüències de tren amb Lleida i EUiA-ICV, per la seva banda, considera que el projecte del tramvia "ara no toca" i que hi ha altres necessitats socials "més importants".
