Ballart espera ser elegit alcalde i continuar la feina iniciada després de la marxa de Navarro
Terrassa (ACN).-
Terrassa encara les eleccions del 24 de maig amb noves cares a la política municipal. En el cas del PSC, el candidat serà el que ha estat fins ara l'alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, però serà la primera vegada que aquest se sotmet a les urnes ja que la seva entrada a l'alcaldia va arribar després de la marxa de Pere Navarro. Ballart va ser investit el desembre del 2012, amb el suport del PSC i d'ICV-EUiA. El grup municipal de CiU ha viscut una situació similar, amb la marxa del fins ara líder Josep Rull i l'aposta per Miquel Sàmper, un advocat independent. A més, el fins ara soci de govern del PSC, ICV-EUiA, es presentarà sota el paraigües de Terrassa en Comú.La darrera legislatura el ple municipal ha estat format per onze regidors del PSC, nou de CiU, quatre del PP i tres d'ICV-EUiA. Durant aquests quatre anys els socialistes han governat amb ICV-EUiA com a soci de govern. El PSC ha anat perdent vots en els darrers comicis i va passar de 13 regidors el 2003 i el 2007 als onze del 2011. En contraposició, CiU, amb Rull al capdavant, va anar guanyant pes i va passar dels cinc regidors del 2003 als nou del 2011.
Tot i que el cap de llista serà el fins ara alcalde, Ballart ha volgut també fer una renovació dins dels partits i en la llista que es presenta a les eleccions municipals hi ha moltes cares noves i de fora de l'àmbit polític. De fet, Ballart està seguit a la llista per quatre independents i entre els deu primers llocs hi ha sis independents. D'altra banda, a principis d'any una de les peces fortes del partit Carme Labòria va anunciar que deixava la formació i marxava a MES.
D'altra banda, Rull va anar també guanyant protagonisme al seu partit a nivell nacional i el setembre del 2014 va renunciar a la seva acta de regidor al consistori egarenc per centrar-se en la seva tasca dins de CDC, com a coordinador general, i CiU a nivell nacional. Davant d'aquesta marxa, la formació ha optat per Miquel Sàmper, conegut per ser fins ara el president del Consell de l'Advocacia Catalana i degà del Col·legi d'Advocats de Terrassa. Sàmper entoma el repte de mantenir la millora de resultats del seu predecessor.
Les novetats van més enllà i hi haurà una nova formació que fins ara es mantenia fora de l'escenari polític de la ciutat. Seguint l'exemple de Barcelona en Comú, Terrassa comptarà amb la candidatura de Terrassa en Comú, integrada per ICV, EUiA, Guanyem, Podem i Procés Constituent. Xavier Matilla, arquitecte i expert en urbanisme, serà el candidat de la nova candidatura.
D'altra banda, ERC, que va quedar fora de l'Ajuntament de Terrassa en la darrera legislatura, espera recuperar la seva presència al ple amb Isaac Albert al capdavant, on durant les dues anteriors legislatures havia tingut tres regidors. El PP, novament amb Gabriel Turmo com a candidat, arriba a les eleccions amb quatre regidors.
Millora de l'atur però es manté per sobre dels nivells precrisi
A nivell econòmic, Terrassa va iniciar la legislatura el 2011 amb 21.496,7 aturats, segons l'Idescat. Des de llavors la situació va anar empitjorant fins arribar als 23.756,5 desocupats el 2013. L'any passat però va canviar la tendència i es va tancar amb 22.109,3 aturats d'un total de 215.517 habitants, encara per sobre però de les xifres del 2011.
L'aposta per l'ocupació ha estat un dels temes que Ballart ha volgut impulsar amb més força. En aquest sentit, també ha volgut fer una aposta per la reindustrialització, tenint en compte que la ciutat compta amb molts polígons industrials. Tot i això, bona part de l'oposició li ha criticat la deixadesa de l'estat dels polígons industrials i la manca d'aposta per aconseguir la inversió de grans empreses. Per activitats econòmiques, el sector serveis compta amb 12.559,1 aturats, seguit de la construcció (3.865,4), la indústria (3.784) i l'agricultura (170).
Política contra els pisos buits
Un dels projectes més destacats que s'ha impulsat des de l'Ajuntament de Terrassa en aquests darrers quatre anys ha estat la lluita contra aquelles entitats bancàries que tenien pisos buits. De fet, les polítiques d'habitatge han estat una de les banderes de la feina de Ballart, que el desembre del 2013 anunciava que havia interposat les tres primers multes a entitats bancàries amb pisos buits a la ciutat sense justificació. L'objectiu és que aquets pisos passessin a estar ocupats i buscar de donar solucions així als problemes d'habitatge dels veïns de Terrassa.
Des de llavors Terrassa ha obert un miler d'expedients sancionadors, dels quals 93 han acabat en multa. L'Ajuntament de Terrassa, que també s'ha hagut d'enfrontar a demandes judicials per part de les entitats bancàries, sempre ha defensat que la Llei del dret de l'habitatge permet actuar d'aquesta manera i fa una crida la resta de municipis a seguir el seu exemple.
