La política d'habitatge s'ha situat al centre del debat durant la darrera legislatura i de cara a les eleccions municipals
Terrassa (ACN).-
Una de les polítiques estrella d'aquesta legislatura impulsada per l'equip de govern de Terrassa ha estat l'ofensiva contra les entitats financeres amb pisos buits a la ciutat. L'Ajuntament de Terrassa, amb PSC governant amb ICV-EUiA, va imposar a finals del 2013 les primeres multes per aquesta qüestió i des de llavors ha obert un miler d'expedients. El candidat a la reelecció, Jordi Ballart, defensa que cal continuar per aquest camí, així com per la intermediació i l'aposta pel lloguer social. Des de CiU creuen però que la política és "millorable" i l'acusa d'amagar dades. Terrassa en Comú creu que cal una política més integral i el PP denuncia el dèficit de la societat pública d'habitatge.Ballart assegura sentir-se "molt orgullós" de la feina feta en matèria d'habitatge i especialment en la lluita contra el pisos buits d'entitats financeres. El candidat explica que des del desembre del 2013 s'han obert mil expedients sancionadors, dels quals 93 han acabat amb la imposició d'una multa i afegeix que això ha fet que algunes entitats financers decidissin cedir els habitatges a la borsa de lloguer social. A més, afirma que 900 ajuntaments han seguit l'exemple de Terrassa, cosa que demostra que estan "obrint camí" en un tema cabdal.
Si tornen a tenir responsabilitat de govern, Ballart assegura que el PSC es "reafirmarà" en aquesta "bona política" i apostarà també per la intermediació hipotecària i el lloguer social. "Seguirem en aquesta línia que veiem que està donant resultats", declara.
D'altra banda, nega que les dades fetes públiques per la Generalitat assegurant que el consistori disposava de pisos municipals buits siguin certes i creu que darrere hi ha "una estratègia per desgastar l'Ajuntament de Terrassa". Assegura que en total hi ha entre vuit i deu pisos municipals buits i assevera que "s'estan preparant per al lloguer social". "No tindria sentit multar les entitats financeres i que nosaltres tinguéssim pisos buits", resumeix.
Des de CiU, però, el candidat Miquel Sámper no dóna per bones aquestes paraules i assegura que el socialista "no diu la veritat". Sámper es remet a les dades facilitades per la Generalitat i assegura que els números d'una altra i administració no quadren. D'altra banda, reclama informació més precisa al consistori perquè assegura que es desconeix quantes multes s'han acabat cobrant.
En tot cas, assegura que amb els recursos que hi ha actualment a la ciutat destinats al lloguer social "no n'hi ha prou" i que la política en matèria d'habitatge del PSC i el seu soci de govern, ICV-EUiA, és "molt millorable". Veu com un bon intent l'aposta per la intermediació i recorda que la primera oficina d'aquestes característiques la van impulsar l'exalcalde de la ciutat Pere Navarro i ell mateix com a president del Col·legi d'Advocats. "Però la política d'habitatge no és només la intermediació, que continua funcionant i bé, sinó que també és la gestió del parc social d'habitatge i no s'està fent bé perquè no es diu la veritat", declara.
Aquesta política d'habitatge també ha estat impulsada per ICV-EUiA com a soci de govern del PSC. Tot i així, en el si de Terrassa en Comú, aquesta nova formació creu que s'hauria de fer un altre tipus de política en aquest sector. El seu candidat, Xavier Matilla, posa en valor "l'acció de bona voluntat" que ha portat a terme el consistori per multar les entitats financeres amb pisos buits però creu que "arriba tard, és poc eficient i està sent poc transparent".
Matilla diu que arriba tard perquè desenvolupa alguns dels instruments que oferia la Llei pel dret a l'habitatge del 2007 i que no es va començar a aplicar fins el 2013, quan s'obren els primers expedients. "Del 2007 al 2013 han passat set anys en què a Terrassa hi ha hagut entre 5.000 i 6.000 desnonaments, un temps molt valuós", afirma. A més, creu que aquesta política respon més a la pressió social que no al convenciment propi. Afegeix que és poc eficient perquè el nombre d'habitatges buits que tenen aquestes entitats continua sent molt superior als mil expedients obert i també la veu poc transparent perquè "no s'entén el criteri que s'utilitza per sancionar " i perquè no s'estableix una relació fluida amb la resta d'agents de la societat involucrats en aquest tema.
Davant d'això, Matilla defensa que cal "algun tipus de mesura de caràcter integrador" i crear una oficina o espai que planifiqués un pla de xoc de manera coordinada. Apunta que el que cal és enfortir la mediació, reforçar l'orientació, recuperar la confiança en l'administració en aquest tema -ja que creu que hores d'ara la gent confia més en entitats com la PAH que amb el propi ajuntament-, i millorar l'accés als habitatges buits.
Per últim, el candidat del PP, Gabriel Turmo, considera que la política de sancions a les entitats financeres amb habitatges buits té "tota la bona intenció del món" però diu que la política d'habitatge no es pot centrar en una única mesura. El popular critica especialment que la societat municipal d'habitatge estigui en "una situació financera molt complicada" i argumenta que això afecta a la política que pugui desenvolupar el consistori ja que, segons ell, "s'estan destinant diners a anar cobrint el forat".
"És inacceptable impulsar mesures com aquesta i que hi puguin haver pisos buits de titularitat pública. Els números no quadren", diu en la línia de CiU. En aquest sentit, Turmo explica que l'aposta del PP de cara a la pròxima legislatura és impulsar la seva acció directament des del consistori, no des d'una societat, i treballar perquè "no hi hagi cap pis de titularitat pública buit".
