CiU i ERC aposten per fer pactes de govern entre partits sobiranistes o a favor del dret a decidir
(ACN).-
El PSC de Josep Mayoral es presenta a les eleccions municipals de Granollers amb l'objectiu de "tornar a guanyar i lluitar contra la crisi". El dubte, però, passa per saber si els socialistes aconseguiran la tercera majoria absoluta consecutiva a la capital vallesana. El PSC ha governat la ciutat amb total comoditat durant els últims vuit anys. Els mateixos adversaris veuen Josep Mayoral com un "alcalde de prestigi", però que viu d'esquenes al procés sobiranista. CiU i ERC-Acció Granollers, en aquest sentit, aposten obertament per prioritzar els pactes sobiranistes o dels partits a favor del dret a decidir. ICV-EUiA, però, avisa que les eleccions municipals no tenen res a veure amb el procés nacional.Josep Mayoral, alcalde de Granollers des del 2004, és qui té més opcions de guanyar les eleccions del 24 de maig. La gran incògnita és saber si la seva candidatura tornarà a guanyar amb majoria absoluta, com ja va passar el 2007 i el 2011. Mayoral - conegut com a 'Mayo' a la ciutat- explica que el PSC es presenta a les eleccions "per tornar a guanyar i amb la prioritat de lluitar contra la crisi; la nostra candidatura és una aposta decidida per ajudar les persones que pitjor s'ho passen".
De cara a una hipotètic escenari amb necessitat de pactes, Mayoral es limita a explicar que "farem aliances sempre sumant i posant la ciutat com element central i de referència". "Les nostres aliances seran els ciutadans", afegeix. L'alcalde assegura que "nosaltres no entenem de temences" davant d'un possible bloc sobiranista que desbanqui els socialistes. "Nosaltres entenem de treball i de projectes; i d'anar molt més enllà del que seria una marca política", afegeix.
Bloc sobiranista
Malgrat tot, a ningú se li escapa la bona predisposició entre CiU i ERC-Acció Granollers de cara a un possible escenari sense majories absolutes. Àlex Sastre, el candidat de CiU, aposta obertament per a prioritzar pactes amb partits sobiranistes o amb les forces que estan a favor del dret a decidir. El candidat convergent assegura que Mayoral ha viscut d'esquenes al procés i retreu "l'unionisme" del govern municipal del PSC.
Pep Mur, d'ERC-Acció Granollers, també assenyala com a opció una unió de forces sobiranistes o a favor del dret a decidir. Segons Mur, és difícil que el seu partit pacti amb l'equip de Mayoral, "amb qui no coincidim en res en l'eix nacional". Tot i així afegeix que el seu partit té com a prioritats la independència però també la justícia social.
Josep Casasnoves, ICV- EUiA, no es vol pronunciar fins a veure els resultats del 24 de maig. Preguntat per si estaria diposat a entrar en un hipotètic bloc amb CiU i ERC, respon que "les eleccions municipals no tenen res a veure amb el procés nacional". Casasnovas, unic regidor ecosocialista al consistori, podria veure's afectat pel naixement de la Crida per Granollers, impulsada des de la CUP i que també es presenta als comicis.
El PP, per la seva banda, presenta com a candidat a l'alcaldia José Maria Moya Losilla, que actualment és regidor del partit a Canovelles. Moya ha estat el candidat escollit pel partit, però no tota la militància granollerina hi ha estat d'acord. La seva candidatura no ha pogut ser ratificada fins aquest passat cap de setmana degut a les discrepències internes. Sigui com sigui, Moya arriba amb "ganes de treballar fort i dur".
No es fixa cap objectiu, però diu que "som optimistes i treballarem per aconseguir el màxim nombre de regidors possibles". El candidat popular considera que Mayoral no aconseguirà la tercera majoria absoluta, però sí que creu que "anirà just". Moya desitja que en el pròxim mandat hi hagi més pluralitat al consistori.
Actualment, el PSC de Mayoral governa amb 13 regidors i majoria absoluta; CiU té 6 regidors; el PP en té 4; ERC-Acció Granollers té un únic regidor i ICV-EUiA tenen només en té un.
Atur i plans de xoc
Granollers compta amb un total de 5.686 persones aturades, una xifra que suposa un percentatge d'atur a la ciutat del 9,5%, segons dades de l'Idescat. "La meitat dels aturats de la ciutat ja no cobren cap prestació", segons recorda de forma habitual l'alcalde Josep Mayoral. Per pal·liar la situació d'aquest col·lectiu, l'Ajuntament ha invertit uns 5 milions d'euros durant el mandat en els anomenats plans de xoc. Es tracta d'uns programes d'inversió que han servit per a contractar aturats, atorgar subvencions, fer cursos de formació o destinar ajudes a l'habitatge. L'oposició ha donat suport als plans de xoc, tot i considerar que s'hauria pogut fer més.
Una altre de les mesures a destacar del mandat ha estat la posada en marxa del centre de de Can Muntanyola, com a servei d'informació i assessorament per a la creació de noves empreses. El centre, que es va posar en marxa el 2012, va formar 2.200 persones i va ajudar a crear 42 noves empreses en el primer any de vida.
El pròxim repte, el Circuit de Catalunya
Granollers, juntament amb Parets, Montmeló i la Generalitat, ha dissenyat el Pla Director Urbanístic del Circuit de Catalunya (PDU) amb la voluntat de "buscar nous motors econòmics per a la ciutat i pel país", segons van explicar al seu dia els respectius alcaldes. El document, que ha de ser aprovat pel Govern aquest juliol, estableix els criteris d'ordenació urbanística per a portar a terme activitats "productives, de recerca, de formació, comercials o d'oci" al voltant de la infraestructura.
També té en compte la creació de la variant de la C-17 o la connexió de les línies ferroviàries R3 i R8. Un cop el document s'aprovi definitivament, el repte passarà per desplegar-lo i trobar els inversors adequats. El PDU preveu el desenvolupament econòmic d'una superfície total de 574,22 hectàrees al voltant del Circuit.
La unió del Vallès Oriental i Occidental
Granollers és escèptica davant la unió administrativa del Vallès Oriental i Occidental, com ho són molts altres municipis davant la proposta de les patronal . L'alcalde Mayoral, com d'altres batlles de la part oriental, està a favor de millorar la connexió entre les dues comarques i treballar junts per definir estratègies compartides. Ara bé, "posar el debat de les institucions per davant dels debat dels objectius em sembla que no pertoca", afegia en una entrevista a l'ACN.
Sigui com sigui, rere la proposta de les patronals hi ha la voluntat de fer la força necessària per posar solució "al dèficit d'infraestructures" d'aquest territori, segons va explicar el president de la CECOT, Antoni Abad, després de reunir-se amb els alcaldes del Vallès Oriental per explicar la proposta d'unió.
Són molts els qui consideren que rere la proposta empresarial s'hi troba el Quart Cinturó i la construcció del tram més polèmic entre Sabadell i Granollers, que actualment està caducat. D'altra banda, també caldria veure quina capitalitat jugaria Granollers en una hipotètica "Àrea Vallès" (així s'ha anomenat la gran zona) tenint en compte la grandària de ciutats com Sabadell o Terrassa.
