Publicado 28/04/2015 08:39

MUNICIPALS 2015: Més inversió i polítiques socials, propostes dels candidats a Figueres per combatre la degradació del barri de Sant

Totes les formacions reclamen "més implicació" econòmica de l'Estat i la Generalitat per buscar solucions a una de les "assignatures pendents de la ciutat"

Figueres (ACN).-

El barri de Sant Joan, amb una majoria de veïns d'ètnia gitana, serà un dels reptes que es trobarà el pròxim govern municipal a Figueres. Els sis candidats reconeixen que la degradació del barri es pot fer "crònica" si no s'actua amb "decisió i consens" i reclamen una major implicació de la resta d'administracions. Mentre que l'actual alcaldessa, Marta Felip, destaca que ja s'ha iniciat la "dignificació" del barri, la resta de grups critiquen que les actuacions del govern municipal són "cosmètiques" i que cal, deixant de banda el partidisme, actuar a fons amb recursos i un full de ruta clar copiant, si cal, models d'èxit com, per exemple, la remodelació de les 'Vivendes del Governador' a Barcelona.Els sis candidats a l'alcaldia de Figueres reconeixen que el barri de Sant Joan és una de les assignatures pendents de la ciutat des de fa anys i que per evitar que la seva degradació es faci crònica i s'estengui als barris veïns cal actuar amb rapidesa i amb un full de ruta clar. Un full de ruta que ha d'incidir especialment en l'àmbit urbanístic i que ha de venir acompanyat d'una forta inversió. Afegeixen que malgrat que s'ha fet més evident aquest mandat arran l'assassinat de Tots Sants, els problemes del barri amb el tràfic de drogues, per exemple, s'arrosseguen des de fa molts anys perquè, com denuncien els grups de l'oposició, "no hi ha hagut voluntat política per buscar solucions".

Bàsicament, tots sis candidats coincideixen en assenyalar que la solució passa per invertir més recursos dels destinats fins ara en un barri amb unes necessitats i problemàtiques concretes. En aquest sentit però, tots coincideixen també que Figueres no podrà afrontar tota sola el repte i que cal una implicació econòmica de la resta d'administracions. Una implicació, recorden, que sí s'ha donat en altres ciutats amb problemàtiques similars com ara Barcelona, Sant Adrià del Besòs o l'Hospitalet de Llobregat, per exemple.

A l'hora de buscar solucions, tots els candidats assenyalen que el que cal fer és copiar models d'èxit implantats a d'altres ciutats de Catalunya. En aquests sentit, el candidat del PSC, Pere Casellas, posa com a exemple l'actuació urbanística que l'Ajuntament de Barcelona va fer a les anomenades 'Vivendes del Governador', al barri del Verdum, on es van transformar prop de 1.000 habitatges construïts els anys 60 per acollir els barraquistes de la ciutat, en habitatges nous de protecció oficial. Una actuació que ha estat un model per a iniciatives posteriors pel fet d'aconseguir transformar un espai urbà degradat gràcies a la col·laboració de diverses institucions.

Malgrat que la candidata de CiU i actual alcaldessa de la ciutat, Marta Felip, assegura que l'actual govern municipal ja ha començat la "dignificació del barri", la resta de grups critiquen que el projecte urbanístic iniciat amb l'enderroc de 44 habitatges al barri és una solució purament cosmètica que no incideix en l'arrel del problema. En aquest sentit, el candidat de Compromís d'Esquerres, Xavier Monfort, recorda que CiU "va vendre" que l'estació de l'alta velocitat i la urbanització del seu entorn serviria per cohesionar el barri de Sant Joan amb la resta de la ciutat i que no ha estat així. És per això, afegeix, que no creu que enderrocar unes quantes cases serveixi de gaire quan "el gran esforç ha de ser social".

Combatre l'absentisme escolar

Tant la CUP com ICV creuen que la màxima prioritat ha de ser invertir en educació per construir els pilars de futur del barri. Xavier Monfort recorda que el barri de Sant Joan té una taxa elevadíssima d'absentisme i abandonament escolar i que fins i tot persisteix l'analfabetisme. En aquest sentit, Natàlia Sànchez, de la CUP, creu que s'hauria d'invertir en l'escola del barri, la Pous i Pagès, i fomentar com a eina de cohesió aspectes singulars de la cultura gitana que pugui ajudar el col·lectiu a sentir-se més arrelat al teixit associatiu de la ciutat.

Més enllà dels encerts i les errades dels governs anteriors, el candidat d'ERC, Albert Testart, creu que el futur del barri passa perquè els 21 regidors del consistori, deixant de banda interessos partidistes, treballin plegats amb "constància i decisió" i amb un full de ruta clar. Un punt de vista que comparteix la candidata del PPC, Maria Àngels Olmedo, que, tot i criticar que ha mancat voluntat política per atacar el problema, reconeix que ara la solució passa "per la implicació de tothom".

Maria Àngels Olmedo, creu que, a banda d'invertir més recursos, és bàsic que el consistori treballi per fer complir les ordenances municipals al barri per evitar que es converteixi en un territori fora de la llei. En aquesta línia, el socialista Pere Casellas assegura que el barri de Sant Joan cal tractar-lo diferent que a la resta de barris de la ciutat "perquè les coses que no són iguals no s'han de tractar igual" i que si cal posar més policia que a la resta, o més educadors socials, cal fer-ho sense dubtar-ho.

Enderrocs a finals de mandat

La baralla al cementiri de Figueres entre dues famílies gitanes el dia de Tots Sants de 2013, que es va saldar amb un mort i tres ferits i els posteriors actes de revenja entre els dos clans, va posar el focus sobre el barri de Sant Joan. Des de llavors, el barri de majoria gitana ha estat notícia permanentment, posant en evidència la seva degradació. Com ha passat per exemple al barri de la Font de la Pólvora de Girona, la proliferació de plantacions de marihuana i un tant per cent molt elevat de cases connectades il·legalment a la xarxa elèctrica ha fet que els dispositius policials hagin estat habituals en els últims dos anys de mandat.

Després dels fets del dia de Tots Sants, l'exalcalde de Figueres i actual conseller de Territori, Santi Vila, va anunciar una actuació urgent al barri, reactivant un projecte que feia temps que s'arrossegava. L'anunci va agafar forma quan Marta Felip va explicar que s'enderrocarien 44 cases com a primer pas d'un projecte urbanístic més ambiciós d'uns 15 milions d'euros de pressupost. Finalment, el passat 22 d'abril es va enderrocar el primer dels habitatges previstos en un procés que s'allargarà més d'un any.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés