La ciutat reconeix la consolidació del Districte Econòmic com un èxit, amb l'arribada d'importants multinacionals
L'Hospitalet de Llobregat (ACN).-
L'Hospitalet de Llobregat ha vist com en els darrers anys el Districte Econòmic, amb centre a la Plaça Europa, s'ha convertit en destí predilecte de multinacionals. La consolidació d'aquest pol econòmic és un èxit que tots els grups municipals reconeixen en la transformació de la cara sud de la ciutat, que en els propers anys ha de completar-se fins al riu Llobregat. L'alcaldessa, Núria Marín (PSC), defensa que aquesta activitat econòmica ha ajudat a "redistribuir la riquesa" en el 'model Hospitalet' que propugna. L'oposició -PP, CiU, PxC- li critica que hagi "oblidat" els barris i que la Plaça Europa faci d"aparador", un concepte que també fa servir Canviem LH per descriure aquest espai.El passat dilluns 2 de març, ja abans de les 8 del matí, la Plaça Europa va començar a acollir l'aterratge massiu de visitants al Mobile Wolrd Congress. En van acabar sent més de 93.000. La cita que ha catapultat l'Hospitalet de Llobregat en el mapa internacional dels negocis i la tecnologia és la punta de llança de la consolidació de la Plaça Europa com a pol econòmic. Copisa, Puig, Werfen, KPMG, Olympus o Gallina Blanca són algunes de les grans firmes que l'han escollida per traslladar-hi la seu.
El veïnatge amb Barcelona i la proximitat amb les principals infraestructures, com el port i l'aeroport, són raons de pes en aquesta elecció. Pel 2016, la plaça espera, a més, l'arribada de la L9. Les empreses instal·lades al Districte Econòmic aporten a les arques municipals un total de 18 MEUR anuals. Són les companyies que tributen per l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) ja que tenen uns ingressos superiors al milió d'euros.
Fa just vuit anys, l'abril del 2007, es va inaugurar la Plaça Europa, en un espai guanyat amb la cobertura de 700 metres quadrats de la Granvia. Aquesta reforma va ser un macroprojecte urbanístic iniciat per l'Agència de Desenvolupament Urbà l'any 1996, quan es van dissenyar les bases del Projecte l'Hospitalet 2010. La transformació d'aquesta zona va deixar enrere els descampats i les "indústries periurbanes de ferralles, magatzems de desballestament i escombraries" que conformaven un "mar desconegut" sota la Granvia. Ho descriu en aquests termes 'El projecte territorial de l'Hospitalet per als anys noranta'.
Consens en la potència del motor; discòrdia en el model
Ara, la Plaça Europa és la nova cara de la façana sud de la ciutat, distingida per una arquitectura capitanejada per l'Hotel Porta Fira i la Torre Realia BCN, del reconegut arquitecte japonès Toyo Ito. Amb el soterrament d'aquesta part de la Granvia, la plaça també va cosir urbanísticament la ciutat. Ara bé, per a molts, la unió física entre el Districte Econòmic i els barris del Gornal i de Santa Eulàlia no ha tingut una traducció econòmica, social i de proximitat emocional en el conjunt del teixit urbà.
Existeix consens polític sobre la consolidació i potencial de la Plaça Europa. És un eix estratègic no només de ciutat, sinó també "de Catalunya", remarca la candidata a la reelecció pel PSC, Núria Marín. Però on sorgeixen les esquerdes i les crítiques és en el model que representa aquest centre econòmic i neuràlgic per al conjunt de la ciutat. Els tres grups de l'oposició consideren que l'ajuntament ha girat l'esquena als altres barris. Canviem LH -candidatura d'esquerres en què han confluït ICV, soci de govern fins al final, i EUiA, que en va sortir el novembre- lamenta que aquesta part de la ciutat representi un model urbanístic "pensat per al negoci més que per a la gent". Per al PSC, la Plaça Europa és el motor que precisament ajuda a fer funcionar la resta de la ciutat.
Marín (PSC): Una "aposta" per "redistribuir la riquesa"
Marín reivindica, d'entrada, la feina feta perquè l'Hospitalet s'hagi consolidat com el segon motor econòmic de Catalunya: "Això no és gratuït, sinó que ha estat gràcies a una aposta de l'ajuntament en una transformació que ha permès que, en moments complicats, moltes empreses arribin a la ciutat". "De la Plaça Europa i del Districte, n'arriben cada dia bones notícies", ressalta. La candidata socialista destaca, però, que "l'important no són els edificis sinó el que hi passa a dins" i defensa que "la gran activitat econòmica d'aquesta zona ajuda a redistribuir la riquesa entre els barris i les persones". Aquest és el 'model Hospitalet'.
L'alcaldessa assenyala que l'augment dels ingressos per l'IAE i de l'activitat econòmica que genera la Plaça Europa s'ha redistribuït en els darrers quatre anys en la construcció o remodelació de nous equipaments d'altres barris, com el Cine Romero (al barri de la Torrassa), Torre Barrina (Collblanc), el Complex Europa-Gornal (El Gornal) o l'Escola Música-Centre de les Arts (Santa Eulàlia). Marín defensa que aquest increment també ha permès "fer polítiques socials" en els anys en què s'han notat més els estralls de la crisi per arribar als "col·lectius i persones més vulnerables". Subratlla, per exemple, "l'aposta per les beques menjador" -el consistori ha multiplicat per nou les ajudes en els darrers tres anys i aquest curs ha aportat 1,8 MEUR- i "per les escoles bressol".
Esplugas (PP): Una "excusa per oblidar el dia a dia"
La candidata del PP, Sonia Esplugas, considera "molt positiva la remodelació de la Plaça Europa perquè ha fet créixer la ciutat". Ara bé, per a Esplugas, la consolidació d'aquesta part "no pot ser una excusa per oblidar el dia a dia de la ciutat, on trobem problemes que no es resolen". La candidata popular acusa l'alcaldessa de pretendre "mostrar una ciutat d'aparador, on tot va fantàstic i en què l'Hospitalet és la porta d'entrada del turisme de congressos, amb molts hotels i empreses".
Esplugas contraposa aquesta imatge de la ciutat a l'"Hospitalet real, amb molts problemes de civisme, seguretat i immigració, als quals l'alcaldessa no dóna resposta". "'Sí' a la Plaça Europa, però 'sí' als barris de la ciutat perquè l'Hospitalet ha de ser més gran i una part no ha d'anar en detriment de l'altra", conclou.
Monrós (CiU): "No podem pensar que és l'única possibilitat de desenvolupament"
El candidat de CiU, Jordi Monrós, coincideix a assenyalar que "la ciutat no és només la Plaça Europa, sinó que és molt més gran" i que ha d'anar més enllà del "desenvolupament mediàtic". Per a Monrós, és innegable que la Plaça Europa és un "eix molt important" de projecció "nacional i internacional", però repta a "tenir-ho tot ben endreçat" i "potenciar-ho tot".
El candidat convergent lamenta que l'ajuntament destina "tots els esforços" en aquesta zona mentre n'hi ha altres "molt abandonades" i recorda que altres parts de la ciutat havien atret indústria tradicionalment, com la Carretera del Mig. "Hem de fer una remodelació de la ciutat, amb zones industrials i comerços, i no podem pensar que l'única possibilitat de desenvolupament de la ciutat és la Plaça Europa", planteja.
González (Canviem LH): "Un espai molt dur i sense ànima"
La cap de llista de Canviem LH, Ana González, critica que la Plaça Europa sigui un espai urbà "molt dur" i "sense ànima" i la contraposa a la Plaça Espanyola -lloc triat per a l'entrevista-, "plena de vida". González assenyala que el problema "fonamental" és que "la majoria de la gent que ha anat a viure en aquesta bombolla de pisos no tenen els serveis adequats. L'escola bressol està saturada; l'escola infantil es troba en barracons; l'ambulatori, absolutament deficient".
González reclama "un equilibri" a la ciutat i abandonar aquesta imatge de "gran aparador", ja que aquest és un model urbanístic que "ens grinyola moltíssim". Tenint en compte la presència d'ICV al govern municipal i d'EUiA fins al passat novembre, González respon que el projecte que defensa Canviem LH és "pensat entre tots". "Hi estan absolutament d'acord. No hi ha tensions en aquest moment. Estem projectant un nou model de ciutat per a la gent i amb la gent", rebla.
Ordóñez (PxC): "La resta de barris no estan tan macos"
El candidat de PxC, Daniel Ordóñez, troba "perfecte" tot el que hagin representat " millores per la ciutat" i que "s'inverteixi en la Plaça Europa", però assenyala que "tots els esforços econòmics no es poden encaminar a aquest espai". "Precisament és la zona on viuen menys veïns i si genera un benefici econòmic ha de repercutir en tota la ciutat", afirma Ordóñez, que afegeix: "No té sentit que en dos anys s'hagi apujat l'IBI un 26% o que la zona blava i la verda siguin més cares".
Ordóñez assenyala que "el desenvolupament de la ciutat ha de repercutir en la resta de veïns i el que interessa a l'ajuntament, en aquest cas el PSC, és enfocar la imatge de l'Hospitalet cap a la Granvia, que és un simple punt de la ciutat, però la resta de barris no estan tan macos". "S'haurien de preocupar més d'allà on viu la gent i d'on vénen els problemes", retreu Ordóñez al PSC.
La segona part: l'arribada de la ciutat al riu Llobregat
La continuació de la reforma que va crear la Plaça Europa és un dels grans projectes de futur de la ciutat, que soterrarà en una segona fase la Granvia, fins al riu Llobregat. El Pla Director Urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat preveu transformar 994.000 metres quadrats de sòl, el 7,96% del terme municipal. Actualment es troba a informació pública i és impulsat pel Consorci per a la Reforma de la Granvia, integrat per la Generalitat i l'ajuntament. La proposta inclou, entre altres eixos estratègics, la creació del parc urbà de Can Trabal, de 27,9 hectàrees, i l'impuls d'un pols de recerca biomèdica, amb l'Hospital de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia.
En aquesta zona, hi ha l'últim espai agrícola de la ciutat, Can Trabal, la transformació del qual va ser una de les esquerdes entre el PSC i ICV-EUiA en l'anterior mandat i va esdevenir un dels acords estratègics del pacte de govern del 2011 després que els dos socis haguessin defensat models enfrontats. Finalment l'executiu ha arribat a l'acord de preservar els terrenys agrícoles i les masies i de projectar, en aquesta zona, un dels parcs urbans més grans de l'àrea metropolitana.
Moltes expectatives per a la ciutat i algunes pors
Marín ressalta que aquesta zona es convertirà en un espai "digne" per als ciutadans i destaca que el PDU estableix projectes amb un gran potencial de futur per a l'Hospitalet, com el parc urbà i el clúster biomèdic. També valora el consens a què s'ha arribat "amb la Generalitat i amb bona part del teixit associatiu" per configurar aquesta transformació. Tots els altres grups comparteixen que és un projecte "positiu" perquè permetrà aixecar les "barreres" que divideixen la ciutat.
Canviem LH considera que hi ha "moltes possibilitats" per explorar en aquest projecte en camps com les "energies renovables, l'agricultura, el turisme ecològic i la recerca biomèdica", però González apunta que tenen "por que es repeteixen els mateixos erros que a la Plaça Europa" i que la connexió de barris "es faci a costa d'un urbanisme una altra vegada al servei d'uns quants". Algunes crítiques del PDU i en què estan treballant per incorporar modificacions: Hi ha "massa edifici projectat"; Can Trabal queda "molt encaixat" i el riu "torna a quedar a l'esquena de la ciutat".
CiU també veu "moltes expectatives" en un projecte que s'ha de fer "amb cura" per "casar la sostenibilitat amb el creixement" i reivindica la feina que està fent el Consorci. El PP reclama que el projecte no representi "un moviment especulatiu" després d'una transformació urbana en les darreres dècades que considera que ha estat "desordenada". PxC espera que aquesta vegada la reforma acabi sent una realitat, ja que recorda que "és una demanda de fa molts anys" de la ciutat.
