El govern reivindica que s'ha fet "un pas endavant" per superar els problemes amb organitzacions juvenils, però l'oposició no reconeix aquest avanç
L'Hospitalet de Llobregat (ACN).-
Després de topar amb la crua realitat de les organitzacions juvenils, l'Hospitalet de Llobregat ha lluitat en els darrers anys per superar-la i allunyar-se de l'estigma de la inseguretat en què podia quedar atrapada. L'alcaldessa, Núria Marín, reivindica que la ciutat ha fet "un pas endavant" en la seguretat als barris i afirma que els problemes relacionats amb organitzacions juvenils han passat a ser "fets aïllats". PSC i Canviem LH -amb el soci d'ICV i EUiA, que va abandonar el govern el novembre- reivindiquen el treball comunitari i en posen com a exemple els projectes del Cine Romero o de l'AE Ítaca. L'oposició retreu al govern que no ha fet prou per millorar la seguretat i reclama més policia."O ens estimem molt o en aquest barri passen coses". És una frase que el director de l'Associació Educativa Itaca, Felipe Campos, fa servir sovint per descriure el barri de la Torrassa, on s'ubica aquest centre d'atenció a la infància i als joves. La candidata a la reelecció del PSC, Núria Marín, considera que el treball transversal, combinat amb una major coordinació dels cossos policials, ha estat la clau per gestionar els problemes relacionats amb les organitzacions juvenils concretament i la inseguretat en general. Hi coincideix la candidatura Canviem LH, en què han confluït ICV i EUiA.
Ara bé, la ciutat lliura un pols a l'hora d'establir les actuacions prioritàries per afrontar el problema d'inseguretat, que segons el darrer Baròmetre d'Opinió Pública, que elabora el consistori, és el principal problema dels ciutadans, amb un 22,4 %. El segueixen l'atur (18,7 %) i la immigració (18,2 %), un ordre que ja va reflectir el baròmetre del 2013. A més distància, es va situar la neteja (15,4 %) i l'incivisme (7,5 %) en l'estudi del 2014.
L'oposició exclama que la ciutat té "un problema" i demana "més policia". Però si CiU parla d'augmentar els agents per a una "major visualització", PP parla de "més pressió". També fa servir aquest terme PxC, que, a més, demana "l'expulsió de les persones que creïn problemes i no siguin autòctones". Un discurs que és el pols oposat al de Canviem LH, que reclama "superar el fet migratori i veure'ns tots com a veïns i veïnes de l'Hospitalet".
Marín (PSC): "Hem fet un pas endavant, però no estic completament satisfeta"
L'actual alcaldessa, Núria Marín, defensa que la ciutat ha fet "un pas endavant" en els darrers anys en l'àmbit de la seguretat als barris "gràcies al treball coordinat dels cossos policials", que ha permès "millorar la sensació d'inseguretat que tenen els ciutadans" i "baixar l'índex de delictes". Marín assenyala que millorar la seguretat i la convivència va ser una "prioritat" en el pacte de govern del 2011 amb ICV-EUiA perquè era "una demanda ciutadana i una necessitat" i afirma que en aquests anys s'han "eliminat problemes que existien en el passat".
La candidata socialista també reconeix l'"aposta decidida" del Departament d'Interior per "entomar" els problemes amb les bandes llatines i la inseguretat, ja que és "una realitat metropolitana" que "transcendeix la ciutat". En els últims quatre anys, s'han dut a terme importants operacions policials a l'Hospitalet que han desmantellat algunes d'aquests organitzacions.
Marín identifica els problemes que es produeixen actualment com a "fets aïllats que s'han anat controlant" i destaca que en una ciutat tan gran com l'Hospitalet, la segona més poblada de Catalunya, "el delicte zero és impossible". Ara bé, la candidata socialista reconeix que "encara" no està "completament satisfeta" i que queda "feina per endavant". També puntualitza que la inseguretat no és un àmbit "només d'actuació policial", sinó de "col·laboració veïnal i d'entitats" i destaca també la feina a les escoles.
"A poc a poc s'ha posat el focus en els problemes reals i s'ha eliminat dels que són puntuals", destaca Marín. Lamenta, però, que els "fets negatius" siguin els que més transcendeixen, mentre que "projectes socials que són importants per als veïns no s'expliquin tant".
Esplugas (PPC): "El primer que hem de fer és admetre que tenim un problema"
La candidata del PPC, Sonia Esplugas, considera que "la ciutat no ha deixat enrere els problemes de bandes que patíem fa quatre anys". "El govern es nega a reconèixer que tenim un problema d'incivisme i de bandes llatines i això comporta que no s'hi pugui posar solució", retreu Esplugas, que afegeix: "El primer pas és admetre que tenim un problema". "Hi ha persones que no volen complir les ordenances i a qui hem de recordar que tenen drets i deures", afegeix.
Esplugas aposta tant pel "diàleg" com per "més policia al carrer, a peu i patrulles en cotxe" per "donar seguretat als veïns i dissuadir de cometre actes vandàlics". El PPC configuraria un "mapa territorial amb els problemes de vandalisme" per endegar "un pla específic" davant els problemes d'inseguretat que consideren que "es produeixen de manera periòdica a la ciutat". A partir d'aquí, Esplugas planteja "treballar per a la convivència però sempre des del respecte a les lleis i ordenances".
Monrós (CiU): "La sensacions d'inseguretat no són percentatges"
El candidat de CiU, Jordi Monrós, considera que la ciutat ha estat "massa tolerant" davant els problemes d'incivisme i reclama "tolerància zero" i "posar-hi més èmfasi". Monrós sospesa que van "aprovar l'ordenança de civisme amb consens", però que a la pràctica "o la normativa no s'ha pogut fer complir en tota la seva extensió o bé no ha resultat prou contundent".
El candidat convergent no creu en "la repressió", sinó en "la prevenció" i proposa "augmentar la presència dels cossos policials al carrer, amb una vigilància més constant i efectiva" i "patrulles als llocs més calents". Monrós assenyala que l'increment d'aquesta "visualització policial" podrà "fer baixar el nivell d'inseguretat", ja que "la proximitat dóna caliu i entesa". En aquest sentit, destaca que "les sensacions no són percentatges". "Els fets delictius poden haver baixat, però per poder canviar la imatge interior que té cadascú de la inseguretat a la ciutat es necessiten canvis constants i aquestes accions no s'han fet per part de l'equip de govern", retreu Monrós, que afegeix: "Cal canviar les dinàmiques de gestió".
González (Canviem LH): "El treball en comunitat és fonamental perquè els joves trobin el seu lloc al món"
La candidata de Canviem LH, Ana González, aposta pel "treball comunitari, en xarxa i tranversal de les administracions, els moviments associatius i sectors socials" per treballar per a la convivència als barris de la ciutat. González reivindica com a "fonamental" aquesta "intervenció comunitària" en el si de la "societat civil" perquè els "joves trobin el seu lloc en el món". Per a la cap de llista de Canviem LH, la "pressió policial" però, sobretot, una "bateria de programes d'educació i sensibilització" han permès "assolir objectius".
González reivindica alguns exemples en els quals emmirallar-se per continuar treballant. D'entrada, la reobertura del Cine Romero com "un espai de trobada per a infants i joves que hi poden anar quan volen i aportar les seves idees". També, l'AE Itaca, que s'ha bolcat en la cohesió entre els joves i, en tercer lloc, les entitats veïnals de la Torrassa i Collblanc, que han "projectat el barri d'una altra manera per sobreposar-se a l'urbanisme i molts aspectes". González lamenta que alguns partits "utilitzin " aquestes situacions complexes per "intentar dividir els nostres barris". "La ciutat ha de superar el fet migratori. Som veïns i veïnes. Independentment de si tenim una generació o tres i la diferència és un valor afegit", afirma.
La cap de llista de Canviem LH demana contextualitzar les organitzacions de joves que van arribar a la ciutat fa deu o quinze anys, quan Catalunya era receptora de migracions: "En molt poc temps, van arribar moltes famílies, amb pocs recursos, en una situació social complexa i en unes circumstàncies econòmiques que acabarien en una greu crisi producte d'una bombolla especulativa que ha fet molt de mal", destaca González, que assenyala: "Les famílies immigrades són les primeres que van rebre aquest impacte".
La candidata del projecte de confluència d'esquerres assenyala que alguns d'aquests joves "no van saber enganxar-se al projecte educatiu del país; es van trobar absolutament perduts i l'única connexió emocional que van trobar en una societat d'acollida marcada per una crisi de valors, individualista i d'oci consumista, van ser les organitzacions juvenils". "Són un cúmul de situacions que van fer que alguns d'aquests joves caiguessin en les bandes", diu.
Ordóñez (PxC): "La nostra prioritat és fer fora la gent que delinqueix i no és autòctona"
El candidat de PxC, Daniel Ordóñez, reclama més "pressió policial" als grups "de delinqüents o que generen incivisme" a la ciutat i demana "l'expulsió" de les persones que "delinqueixen i no siguin autòctones". "Si PxC governés, la prioritat seria fer fora aquesta gent de la ciutat", deixa clar. "Tancar els locals que porten problemes", "fer pressió policial als llocs de reunió d'aquests grups" i "treure les ajudes a les persones que no es comporten" són les propostes de PxC a l'Hospitalet de Llobregat. "No té sentit que aquestes persones rebin ajudes econòmiques si creen problemes que comporten una despesa", diu.
Ordóñez també destaca que la Guàrdia Urbana necessita "més mitjans materials i humans" perquè, assegura, "als caps de setmana no poden atendre la quantitat de trucades relacionades amb problemes de convivència a les comunitats de veïns, sobretot de música i de festa". El candidat de PxC retreu al govern municipal "una gestió nefasta de control de les bandes llatines", ja que considera que no ha sabut "gestionar els problemes d'inseguretat, atur i immigració". "Com a mínim des que vam entrar a l'ajuntament. Els hem elevat les queixes dels veïns i no les han solucionat", apunta.
