Núria Marín intentarà revalidar el càrrec davant cares noves i deslliurar la ciutat de la tendència a la baixa del PSC
L'Hospitalet de Llobregat (ACN).-
Les municipals del 24 de maig mesuraran la resistència del PSC en un dels feus més importants, l'Hospitalet de Llobregat. L'alcaldessa, Núria Marín, mirarà de fer valdre el perfil propi marcat després de rellevar l'històric Celestino Corbacho i evitar que la baixada socialista dels darrers comicis es repeteixi a la ciutat. Marín defensa el càrrec davant cares noves, ja que PP i CiU estrenen candidat i ICV -soci de govern fins al final- i EUiA -que en va sortir el novembre- conflueixen en Canviem LH. PxC haurà de demostrar si la irrupció del 2011 té continuïtat i el tauler es podria fragmentar amb altres formacions, com ERC, la tercera més votada en les passades europees, o Ciutadans, la cinquena.La segona ciutat de Catalunya és una de les places fortes que els socialistes intentaran defensar el 24 de maig i deslligar-la de les inèrcies en què s'ha vist sotmès el PSC en els darrers mesos i que el van portar a desplomar-se en les europees del maig passat. A l'Hospitalet de Llobregat, el PSC ha estat la força més votada en totes les eleccions municipals des del 1979, quan va obtenir el 44% dels vots davant el 41% del PSUC. Després, els socialistes van enllaçar set majories absolutes amb victòries com la del 1983, amb el 74% dels vots, o la del 1999, amb el 67%.
Marín va examinar-se el 2011 davant l'ombra de Celestino Corbacho, que havia portat el timó del consistori durant catorze anys fins el 2008, quan va marxar al Ministeri de Treball i Immigració. Després d'obtenir el 48% dels vots i haver de pactar amb ICV-EUiA per formar govern, l'actual alcaldessa ha deixat enrere la condició de ser la successora de Corbacho i ha marcat perfil amb una cursa de fons tant trepitjant els barris com presidint actes. L'alcaldessa se sent còmoda al costat dels veïns, però també dels grans empresaris i la complicitat exhibida amb el conseller delegat de GSMA, John Hoffman, n'és un dels exemples més paradigmàtics. En el darrer any, Marín ha incrementat la seva notorietat en 12 punts i l'ha situada en el 56,3%, segons el Baròmetre d'Opinió Pública de l'Hospitalet del 2014, que elabora l'ajuntament, i la seva gestió va rebre una nota de 6,2, la mateixa que l'any anterior.
Regidors històrics donen pas
El PP, que tradicionalment ha estat la segona força més votada a la ciutat i que va aconseguir sis regidors en les municipals del 2011, defensarà aquesta posició amb una nova candidata, Sonia Esplugas, que pren el relleu de Juan Carlos del Río, regidor des del 1999.
CiU també estrena alcaldable després que la diputada i regidora Meritxell Borràs, que ha estat vint anys a l'ajuntament, donés pas a Jordi Monrós per centrar-se en el comitè de direcció de CDC, creat aquest juliol, i embrancar-se en el projecte català.
En canvi, PxC aposta pel mateix candidat que fa quatre anys va donar la sorpresa, Daniel Ordóñez, que intentarà afermar-se al consistori després d'obtenir dos regidors el 2011, tot i que en els darrers comicis ha quedat relegada a una posició més baixa.
Expectació en l'ascens de Ciutadans i ERC
Els partits miren de reüll la possible entrada de Ciutadans, després que la formació d'Albert Rivera no només s'hagi catapultat a Catalunya sinó també a l'estat espanyol. En les europees del 2009, Ciutadans va esgarrapar, en coalició amb Libertas, un 0,44% dels vots a la ciutat i el 2014 va aconseguir-ne el 8,9%; a les catalanes del 2010, va treure el 4,74% mentre que a les del 2012, el 10,56%.
L'expectació també està focalitzada en ERC, que només ha obtingut un regidor a l'Hospitalet en tota la història democràtica, en les eleccions del 2003. Ara bé, els republicans es presenten animats pel 12,68% de les europees de fa un any, que el van convertir en la tercera força més votada, i de pujar també pràcticament quatre punts en les eleccions catalanes del 2012 (7,89%) respecte a les del 2010 (4,10%).
Els socis de govern s'integren en Canviem LH
L'altra gran incògnita és el paper que pot jugar la candidatura d'esquerres Canviem LH, en què s'han agrupat ICV, EUiA, Pirates de Catalunya i alguns membres de Podem a títol individual. Els ecosocialistes, socis de govern del PSC en els dos darrers mandats, van haver de debatre's entre identificar-se amb la taula rasa que en certa manera propugnen les candidatures de confluència d'esquerres o reivindicar la feina feta des del consistori en els darrers vuit anys. Per la seva banda, Marín va afirmar a finals de març que veia "més difícil" arribar a acords amb aquesta candidatura perquè "entre ells no tindran una cultura de coalició" ni tampoc "una cultura de govern" ni "segurament de ciutat".
Ana González va sortir elegida cap de llista de la formació després d'un procés de primàries no exempt de polèmica que ha provocat el canvi de nom del projecte, ja que inicialment s'havia de dir LH en comú. Per la seva banda, la CUP va decidir no integrar-s'hi i concorrerà als comicis en solitari.
La imputació de Marín pel cas dels sobresous de la FMC trenca el pacte amb EUiA
El regidor d'EUiA, Alfonso Salmerón, va abandonar el govern municipal el novembre passat després que la formació considerés que no es podia compartir equip amb una alcaldessa que en aquells moments estava imputada en el cas dels suposats sobresous de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Salmerón es va mantenir, però, com a portaveu del grup ICV-EUiA. Per la seva banda, Lluís Esteve, d'ICV, va decidir continuar en l'executiu perquè va defensar que fins aleshores s'havia complert el pacte signat amb el PSC, de manera que es va mantenir la majoria. A mitjan mes de març, l'Audiència de Barcelona va arxivar el cas dels suposats sobresous en considerar la FCM un ens privat.
Abans, el govern municipal del PSC i ICV-EUiA ja havia viscut diversos capítols de tensions. El primer, pocs mesos després de l'inici del mandat, quan el PSC va tirar endavant una reforma dels mitjans municipals que va significar la fi de les emissions de la televisió el desembre del 2011. Tots els grups s'hi havien oposat, però els pressupostos que en recollien el tancament es van acabar aprovant amb els vots del PSC i ICV-EUiA.
Una altra de les cordes tenses entre els dos socis ha estat el projecte de transformació de Can Trabal, l'últim espai agrícola de la ciutat. Aquesta transformació va ser un dels acords estratègics del pacte de govern del 2011 després que PSC i ICV-EUiA haguessin defensat models enfrontats i que la polèmica hagués obert esquerdes en l'anterior mandat. Finalment, però, l'executiu ha arribat a l'acord de preservar els terrenys agrícoles i les masies i de projectar, en aquesta zona, un gran parc urbà.
La transformació de la cara sud
Precisament un dels grans projectes de futur de l'Hospitalet és el Pla Director Urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat, que preveu transformar 994.000 metres quadrats de sòl, el 7,96% del terme municipal, i donar continuïtat a la reforma que va crear la Plaça Europa i el nou traçat de la C-31 amb el soterrament d'aquesta artèria a l'entrada de la ciutat. El projecte, actualment a informació pública, és impulsat pel Consorci per a la Reforma de la Granvia, integrat per la Generalitat i l'ajuntament. La proposta inclou, entre altres eixos estratègics, la creació del parc urbà de Can Trabal, de 27,9 hectàrees, i l'impuls d'un pols de recerca biomèdica, amb l'Hospital de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia.
En els darrers anys, la ciutat ha transformat la fesomia de la seva cara sud, amb la consolidació del districte econòmic que té la Plaça Europa com a epicentre. La celebració del Mobile World Congress n'és una de les puntes de llança; l'altra, la instal·lació de multinacionals -Puig, Gallina Blanca, Nissan, entre altres- i que ha repercutit en un creixement d'ingressos per l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE).
Hi ha consens entre els partits que els beneficis del motor econòmic de la part sud han de repercutir en el conjunt de la ciutat. És un model que Celestino Corbacho ja va esgrimir el 2007: "Hem apostat pel districte econòmic per poder invertir els impostos que es recullen de negocis com Ikea o Granvia 2 en els barris que més ho necessiten. La meva política social és que els beneficis del desenvolupament de la zona sud s'inverteixin a la zona nord". Marín defensa que aquest model ha estat clau per construir equipaments en altres barris, com el Complex Europa-Gornal, però l'oposició critica que l'ajuntament s'ha oblidat dels barris del nord.
La lluita contra l'atur i altres batalles
L'Hospitalet va haver d'encaixar, a l'inici de la crisi econòmica, que el nombre de persones aturades es doblés en dos anys: el 2007, eren 9.272 les que no tenien feina; el 2009, 18.663. L'atur a la ciutat va anar augmentant fins que el 2012, amb 23.637 persones, i el 2013, amb 23.692, va arribar als seus nivells més alts.
No ha estat fins al 2014, per primera vegada en set anys, quan l'atur a la ciutat ha començat a decaure. L'any es va tancar amb 22.300 persones sense feina; molt lluny, però, dels nivells precrisi. El 2013, ajuntament, sindicats i la patronal AEBALL van signar un gran pacte social i econòmic per combatre l'atur, l'Acord per a l'ocupació i el desenvolupament econòmic local 2012-2015. Un altre front de batalla en els darrers anys, i lligat a la crisi, ha estat en l'àmbit de l'habitatge, amb un pla municipal que ha permès paralitzar un centenar de desnonaments i incrementar l'oferta de pisos de lloguer social.
En el balanç del Programa d'Actuació Municipal 2012-2015, el març passat, l'Ajuntament va defensar que el 95% de les actuacions estaven acabades o bé a punt de finalitzar-se i va atribuir el 5% restant a la responsabilitat d'altres administracions, com ara la millora dels accessos a l'estació de Bellvitge-Gornal. L'alcaldessa ha lamentat en reiterades ocasions que els consistoris s'han sentit "molt sols" en els darrers anys, sobretot en polítiques socials, i ha acusat la Generalitat d'alguns "impagaments", com en les escoles bressol els cursos 2010-11 i 2011-12. Marín és la portaveu del Fòrum d'Alcaldes i Alcaldesses per l'Educació a Catalunya, que va impulsar el recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'un total de 36 ajuntaments per reclamar un deute que, segons ells, s'elevaria a un total d'11,1 MEUR.
