L'oposició veu els comicis com una oportunitat per donar per tancada l'època del PSC a la ciutat
Sabadell (ACN).-
Sabadell arriba a les eleccions del 24 de maig després de viure el major sotrac polític viscut a la ciutat. El PSC guanyava les eleccions el maig del 2011 amb 28.609 vots i 13 regidors i Manuel Bustos es tornava a proclamar alcalde. Però poc més d'un any i mig després, el 27 d'octubre del 2012, la policia entrava a registrar l'Ajuntament de la ciutat i donava inici el conegut com a 'cas Mercuri'. Aquesta investigació, dividida ara en més de 30 peces separades, va obligar Bustos a dimitir el febrer del 2013. Durant aquests quatre anys, la legislatura ha estat marcada per aquest presumpte cas de corrupció. L'oposició defensa que ha arribat l'hora de fer un canvi i deixar enrere l'etapa del PSC.La marxa de Bustos va suposar la proclamació de Joan Carles Sánchez com a nou alcalde de la ciutat. El dia de la seva dimissió, Bustos va defensar la seva innocència com ho ha continuat fent durant tots aquests anys. Gairebé tres anys després, l'exalcalde ha estat jutjat només per una de les peces, la presumpta contractació a dit d'una tècnica a l'Ajuntament de Montcada i Reixac. L'última setmana del març es feia pública la sentència que el condemna a un any i quatre mesos de presó i quatre d'inhabilitació per un delicte de tràfic d'influències, igual que al seu germà i exregidor Francisco Bustos.
Sánchez va ser proclamat alcalde amb els vots favorables dels 13 regidors del PSC i 14 vots nuls de l'oposició. En el seu discurs d'investidura va assegurar tenir la "mà estesa" a l'oposició i als moviments veïnals i cívics de la ciutat. Va agrair haver treballat al costat de Bustos però va assegurar que havia arribat el moment de "caminar sol i posant els interessos de la ciutat per sobre" dels propis.
L'oposició, però, li ha criticat durant tots aquests anys que realment no ha caminat sol i que l'ombra de Bustos ha continuat planant sobre l'Ajuntament de Sabadell. Tots defensen que no ha estat prou dur en la denúncia de les presumptes irregularitats comeses per l'anterior alcalde i l'acusen d'haver provocat una paralització municipal. D'altra banda, l'oposició sempre li ha reclamat que si els regidors imputats no dimitien, ell n'hauria d'haver pres mesures.
En l'últim any, a més, la figura de Sánchez ha anat perdent força després que el PSC no l'escollís com a alcaldable per a les properes municipals. El desembre del 2012, ell assegurava estar disposat a presentar-se a la reelecció si el seu partit li donava suport però les eleccions primàries celebrades el primer trimestre del 2014 van proclamar Josep Ayuso alcaldable del PSC per Sabadell. Això va provocar canvis en el govern municipal i Ayuso va passar a ser el tinent d'alcalde de Presidència i anar guanyant protagonisme poc a poc. Hores d'ara són pocs els actes on Sánchez apareix i ja ha anunciat que es retira tant de la política com del partit.
A l'altre bàndol, l'oposició ha carregat durament contra la manera d'actuar del PSC, partit que consideren que ha estat suau amb els presumptes casos de corrupció a la ciutat. Veuen els comicis del maig com una oportunitat per donar per tancada l'època del PSC al capdavant del govern municipal, iniciada el 1999 i no interrompuda des de llavors.
Amb aquest escenari, els grups d'esquerres i diversos moviments socials van fer una crida i i un intent de presentar una candidatura unitària però finalment han sorgit diverses candidatures. Finalment, l'Entesa per Sabadell, amb dos regidors aquesta legislatura, s'ha integrat dins de la Crida per Sabadell, on també hi ha la CUP i Moviment Popular. El candidat a l'alcaldia d'aquesta formació serà Maties Serracant, provinent de l'Entesa per Sabadell.
Per la seva part, ICV i EUiA (quatre regidors) tornen a presentar-se conjuntament després d'haver treballat com dos grups municipals diferents durant la legislatura pel trencament que hi va haver al principi de la mateixa i ho fan també amb Podem sota el nom d'Unitat pel Canvi per Sabadell i amb Joan Berlanga com a número 1. A més, la fins ara portaveu d'EUiA a l'Ajuntament, Marisol Martínez, ha deixat el partit després de conflictes interns durant la proclamació del cap de llista i forma part de les llistes de Guanyem Sabadell.
Per part de CiU, amb cinc regidors en aquesta legislatura, Carles Rossinyol repeteix com a alcaldable amb l'objectiu de millorar els darrers resultats. La formació local ha arribat a un acord amb Reagrupament de tal manera que aquesta formació dona suport a la federació en els comicis del maig. Des de CiU comparteixen també que cal un canvi a l'ajuntament municipal i recuperar una acció de govern que veuen deixada en els darrers anys.
També repeteix com a candidat Esteban Gesa al capdavant del PP. El popular reconeix la dificultat de l'escenari post-electoral que s'obrirà a Sabadell, principalment pels efectes del 'cas Mercuri', i ja ha reconegut que creu que faran falta més de tres partits per poder arribar a un acord de governança. Per la seva banda però, no estan disposats a traspassar "línies vermelles" per possibles pactes.
Un altre canvi que es podria donar a la ciutat és l'entrada d'ERC al consistori municipal després d'haver quedat sense representació ara fa quatre anys. Amb Juli Fernández com a candidat, els republicans esperen recuperar la representació municipal que van perdre el 2011.
Reducció de l'atur
En el camp econòmic, la ciutat ha patit greument els efectes de la crisi, com la resta de municipis de la comarca. El 2011 hi havia a la ciutat 19.225,4 aturats, segons l'Idescat, xifra que va créixer fins els 20.689,1 el 2013. El 2014 però la tendència va canviar i es va registrat una davallada d'aturats fins arribar als 18.884,8, per sota de les xifres de l'inici de la legislatura. El sector amb més aturats és el de serveis, amb 11.505, seguit de la indústria (3.561,8), la construcció (2.625,1) i l'agricultura (151).
Davant d'aquesta situació, una de les grans apostes del govern municipal ha estat la lluita contra l'atur i per això s'han potenciat especialment els serveis que ofereix el Vapor Llonch, un espai centrat en la formació i l'ocupació.
La continuació de les obres dels FGC
Un altre dels temes importants que ha viscut la ciutat en aquesta darrera legislatura ha estat la represa de les obres de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L'octubre del 2012 aquestes obres es van tornar a posar en marxar després d'haver estat aturades durant nou mesos per manca de finançament. Hores d'ara, la Generalitat manté que les obres finalitzaran durant aquest any i les vies entraran en servei durant el 2016, sense més concreció.
Aquestes obres han tingut força contestació tant des de l'oposició com des dels moviments socials. Una de les principals reclamacions és el soterrament dels FGC entre l'estació de Gràcia i Can Feu, una reclamació que ha liderat la Plataforma Soterrament FGC Ara! Des d'aquest moviment defensen que Generalitat i Ajuntament es van comprometre a fer aquesta obra el 2007. El Departament de Territori i Sostenibilitat preveu que el projecte constructiu d'aquest soterrament estigui enllestit la tardor del 2015, estudi que preveu l'execució del soterrament en dues fases: una primera amb un cost de 9MEUR i una segona amb un pressupost d'11MEUR. En paral·lel s'ha d'elaborar un pla de viabilitat per estudiar fórmules financeres per poder iniciar les obres, un dels principals inconvenients.
El sector sanitari en peu de guerra
La ciutat també arriba a les eleccions després d'un any de protestes i crítiques a les retallades en drets socials. En el cas de Sabadell, un dels sectors que més s'han mogut durant aquests quatre anys ha estat el sanitari, on les protestes s'han anat succeint, especialment a l'Hospital Parc Taulí.
Els professionals sanitaris han protagonitzat diverses tancades al centre i la Plataforma en Defensa de la Salut ha organitzat diverses marxes a la ciutat per deixar palesa la seva indignació per la situació de l'atenció sanitària a la ciutat, amb un hospital que ha d'atendre bona part dels pacients del Vallès Occidental i que asseguren que està saturat.
