La majoria de partits han optat per rejovenir les seves llistes i renovar els candidats
Solsona (ACN).-
Després dels bons resultats obtinguts l'any 2011 a Solsona, ERC torna a confiar en David Rodríguez, actual batlle de la ciutat, per reeditar la majoria absoluta. Fa quatre anys, els republicans van obtenir 7 regidors -dels 13 del ple- i, tot i que podien governar en solitari, van optar per fer coalició amb el PSC. De la seva banda, CiU va quedar a l'oposició amb 5 regidors. La federació nacionalista ha decidit renovar la llista i també el seu candidat com a alcaldable, que serà Marc Barbens, de tan sols 22 anys. El PSC també ha optat per rejovenir el partit amb la tria de Yasmina Valderrama com a candidata. La irrupció de la CUP pot fer ballar el vot independentista a la capital del Solsonès.Com molts dels ajuntaments d'arreu del país, una de les grans dificultats a les quals ha hagut de fer front l'actual equip de govern de Solsona ha estat la gestió econòmica. El consistori ha vist reduir les llicències d'obres en un 90% els últims sis anys i també s'ha vist obligat a liquidar totes les societats municipals. Tot i això, ha aconseguit mantenir les finances municipals sanejades amb un nivell d'endeutament del 54,59% i un estalvi net positiu del 6,78%.
Amb tot, el gran repte al qual ha hagut de fer front el govern municipal en aquesta legislatura ha estat el de l'increment de l'atur. A finals del 2012 el grup portuguès Sonae anunciava que tancava la planta de Solsona Tableros Tradema i deixava sense feina 140 persones de manera directa i 160 més de manera indirecta. Es tractava de l'empresa més gran de la comarca i el seu tancament ha suposat un fort sotrac per l'economia local.
Durant aquest temps, el consistori ha treballat colze a colze amb la Generalitat perquè un gran projecte pogués substituir el buit que va deixar Tradema i es poguessin recol·locar el centenar llarg de treballadors que s'havien quedat a l'atur. Amb el temps, però, les expectatives s'han anat diluint i, finalment, aquest 2015 només s'han pogut concretar dos projectes empresarials que preveuen crear una vintena de llocs de treball.
Obres finalitzades
Una de les obres insígnia del Pla de Barris i que s'ha pogut desencallar durant aquesta legislatura ha estat la construcció de la nova biblioteca comarcal. Amb tot, l'actual govern municipal no l'ha pogut inaugurar, ja que falta equipar-la amb el mobiliari i arranjar la zona d'accés a les instal·lacions. En aquest mandat també s'ha pogut finalitzar la construcció del Casal Cívic Xavier Jounou, que porta el nom de l'exalcalde de la ciutat, molt vinculat a la vida associativa de la ciutat. Les instal·lacions van suposar una inversió de 2 MEUR per part del Departament de Benestar Social i Família i s'han construït en un terreny cedit per l'Ajuntament.
Un altre dels projectes destacats d'aquesta legislatura ha estat la creació de l'Agència de Desenvolupament de Solsona i Cardona. Es tracta d'una agència de promoció econòmica impulsada pels ajuntaments i les associacions empresarials dels dos municipis que donarà servei indistintament a les dues poblacions. L'equip de govern d'ERC i PSC també ha instaurant les zones blaves gratuïtes per fomentar la rotació de vehicles a les zones comercials i a prop del nucli antic, així com l'arranjament urbanístic de l'entorn del portal del Castell o la millora de la mobilitat rodada amb la construcció de rotondes a les cruïlles més conflictives.
Reptes pendents
L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha admès que és conscient que encara queda feina fer en matèria d'equipaments. Entre aquests, destaca la construcció de la nova gossera municipal, les insonoritzacions de l'Escola de Música o la instal·lació d'una pista poliesportiva a l'aire lliure. A més, també queda pendent finalitzar el desenvolupament del Projecte de la Ribera com a espai lúdic i executar el projecte d'urbanització del carrer de Llobera.
En matèria de promoció econòmica, un dels reptes del consistori i que encara no s'ha pogut dur a terme, és la promoció de Solsona com a ciutat comercial en poblacions properes. A més, també es volen potenciar les relacions comercials amb Tàrrega i Mollerussa i promoure l'obertura de nous mercats per a les empreses locals. En quant al turisme, es pretén cercar noves opcions turístiques en alça com pot ser el turisme d'autocaravanes, i també promoure la creació de més places hoteleres a la ciutat.
D'altra banda, l'anunci de la cadena de supermercats Mercadona de construir un establiment a la capital del Solsonès també ha generat força polèmica en aquest mandat. La Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona, així com també algunes forces polítiques de la ciutat, s'han oposat a la instal·lació d'aquesta gran superfície a la ciutat, ja que consideren que aniria en detriment del petit comerç i de proximitat que caracteritza el municipi. Amb tot, l'equip de govern ha considerat que els avantatges per a la ciutat són superiors als inconvenients, ja que pot portar beneficis urbanístics, comercials, econòmics i pels consumidors.
Problemes endèmics en matèria de transports i carreteres
Solsona és la capital d'una comarca rural, amb poca població i municipis petits. Un dels principals problemes és la manca de bones comunicacions i un dels reptes és aconseguir que el tren arribi fins a Solsona malgrat que, de moment, no hi ha cap projecte previst. En quant a la comunicació amb autobús, recentment la Generalitat ha anunciat que implantarà a partir del setembre un nou abonament T-10/120 entre Solsona i Manresa, que permetrà fer 10 viatges en 120 dies amb descomptes d'entre un 30 i un 40% respecte el bitllet senzill.
Pel que fa a les carreteres, les reivindicacions també vénen de llarg, sobretot per la millora de la C-26, l'eix que uneix Berga i Solsona. Una de les millores que sí que s'ha pogut fer durant aquesta legislatura és l'arranjament de la carretera LV-4241, que uneix Solsona amb Lladurs, amb el finançament de la Diputació de Lleida. Amb tot, en aquesta mateixa carretera falta executar la correcció dels revolts al tram del Coll de Jou, que presenta una alta sinistralitat. Aquesta també és una reivindicació històrica dels agents turístics de la comarca perquè ha de millorar l'accés a l'estació d'esquí del Port del Comte.
La renovació dels partits
El Solsonès és una comarca marcada tradicionalment pel vot convergent, però les eleccions del 2007 van suposar un canvi d'escenari a la capital. La majoria de CiU a l'Ajuntament de Solsona va donar pas a un primer tripartit d'esquerres (ERC, PSC i El Comú). Aquests resultats es van consolidar en les darreres eleccions municipals del 2011, quan ERC va aconseguir majoria absoluta a la capital del Solsonès. Tot i poder governar en solitari, els republicans van optar per fer coalició amb l'única regidora del PSC.
Amb l'objectiu de mantenir els bons resultats, ERC ha optat per tornar a confiar en l'actual batlle de la ciutat, David Rodríguez. Aquest, però, és l'únic candidat que repeteix, ja que totes les altres formacions han decidit renovar els seus caps de llista. És el cas del soci de govern d'ERC, el PSC, que presenta Yasmina Valderrama com a candidata. Valderrama es fixa l'objectiu de mantenir el regidor que els socialistes van obtenir en les passades eleccions.
Qui també ha optat per la renovació és l'únic partit que actualment hi ha a l'oposició, CiU, que presenta el jove Marc Barbens, de tan sols 23 anys. Barbens és llicenciat en Ciències Polítiques i havia estat responsable de comunicació de CDC al Solsonès i també cap de premsa del Consell Comarcal. Els convergents tenen un gran repte per davant: recuperar un dels feus històrics de CiU. Barbens s'ha acompanyat d'un equip jove i centra part del seu programa en la promoció econòmica.
Una de les formacions històriques de Solsona, El Comú, ha decidit no presentar-se a les properes eleccions després del daltabaix que va patir el 2011 i que va suposar que es quedés sense cap representant al consistori. De moment, el PP tampoc ha pogut elaborar cap llista per la dificultat de trobar un candidat. Tot i això, encara no han descartat presentar-se.
En el panorama polític solsoní irromprà una nova força, la CUP, que es presenta per primer cop a la ciutat. Es defineixen com un moviment "assembleari i d'esquerres" i destaca la joventut d'una bona part dels seus integrants, amb una mitjana d'edat de 30 anys. Òscar Garcia encapçala la candidatura i la tanca de manera simbòlica Marcel·lí Corominas, un històric activista local d'esquerres i que va ser un dels impulsors de Fòrum i, posteriorment, d'El Comú.
