Es celebren deu anys del moviment provegueria Penedès i els candidats a l'alcaldia persisteixen en protegir la singularitat del territori
Vilafranca del Penedès (ACN).-
El reclam de la Vegueria Penedès ha perdut força a nivell públic però segueix viu entre diversos sectors del territori format per l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i part de l'Anoia. Vilafranca ha abanderat aquesta lluita, exigint el reconeixement de la vuitena vegueria de Catalunya. Fa gairebé cinc anys, però, que està aprovat l'àmbit funcional de planificació territorial del Penedès i fins ara hi ha hagut pocs avenços que en demostrin la seva existència. Segons els candidats a l'alcaldia de Vilafranca, desplegar l'àmbit és fonamental per ser més a prop d'una vegueria pròpia que, asseguren, donaria valor a la singularitat de la zona i evitaria haver de dependre de Barcelona o de Tarragona.La ubicació de l'Alt Penedès a mig camí entre dues àrees metropolitanes ha fet que històricament aquest territori es lamenti per ser poc escoltat. Per això, fa deu anys va néixer la Plataforma per una Vegueria Pròpia, impulsada per la societat civil, amb la intenció de reivindicar a la Generalitat el reconeixement de la idiosincràsia penedesenca. El reclam va agafar embranzida poc a poc amb l'adhesió de desenes d'entitats, ajuntaments i empreses, i l'any 2010 va estar a tocar de la victòria, quan el Parlament reconeixia l'àmbit funcional del Penedès i equiparava el conjunt de les quatre comarques (Alt i Baix Penedès, Garraf i part de l'Anoia) al tracte que tenen les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona o les Comarques Centrals, per exemple.
Poc després del reconeixement de l'àmbit, però, el Parlament també aprovava la Llei de Vegueries sense incloure-hi el Penedès com a tal. La situació va encendre encara més la reivindicació penedesenca, que va incrementar-se amb la proximitat de les eleccions municipals de 2011, on la lluita per aconseguir la vegueria pròpia era present a molts debats. Mesos abans, quan Convergència i Unió havia assumit el govern de Generalitat, s'havia compromès a aprovar la vuitena vegueria. Posteriorment, però, i superades les eleccions municipals, el Parlament aprovava ajornar el desplegament de la Llei de Vegueries fins que l'estat modifiqués la normativa espanyola per poder canviar els límits marcats històricament per les províncies.
Quatre anys després de l'últim cop de porta a la vegueria Penedès, els candidats a l'alcaldia de Vilafranca creuen que la perseverança acabarà donant la raó al territori. Critiquen la lentitud amb què s'està desplegant l'àmbit funcional, ja que el grup de treball per redactar el Pla Territorial del Penedès es va constituir tot just a finals del 2014, per tal de disposar d'un document oficial que defineixi el desenvolupament del territori durant els propers 15 anys. Tot i les crítiques per la manca de celeritat, els caps de llista consideren que, en el moment que s'aprovi aquest document i es doti de recursos la zona, la vegueria ja serà més a prop.
Des de Convergència i Unió, l'alcalde de Vilafranca i candidat a la reelecció Pere Regull considera que, a part del desplegament de l'àmbit, també és indispensable reforçar la unitat política i institucional per a reclamar la vegueria Penedès davant la Generalitat. "Si aquí hi hagués una pressió forta de les quatre comarques, tindríem vegueria", apunta, criticant la implicació de municipis del Baix Penedès, que considera insuficient. El candidat de la federació nacionalista creu que la vegueria pròpia és indispensable perquè "si no, acabarem no sent res" a causa de la posició equidistant entre Barcelona i Tarragona. Insisteix, però, que el "problema" de desencallar la qüestió no és d'un sol partit polític, sinó de tots. "Barcelona , en funció de la pressió que es faci, entendrà més o menys" la reivindicació, conclou.
En canvi, des del PSC, el candidat Francisco Romero creu que fins ara ja hi ha hagut suficient unitat per reivindicar el reconeixement de la vegueria penedesenca. El cap de llista socialista està convençut que tard o d'hora la Generalitat acabarà responent al reclam fet històricament des dels ajuntaments i des de la societat civil. Creu que seria un error no fer-ho ja que, si no, "la gent es pensarà que tot plegat ha estat un tema utilitzat per desgastar políticament". Abans, però, reitera que en primer lloc cal exigir el desplegament de l'àmbit funcional. Per això insisteix que cal "planificar el Penedès com un únic conjunt", començant per "planificar la sanitat i l'educació" i serà posteriorment quan caldrà "estudiar com donar sortida a la reivindicació aprovada institucionalment".
Per la seva part, la candidata d'ERC Mònica Hill veu el desplegament de l'àmbit funcional i el reclam de la vegueria com dues qüestions paral·leles que haurien de seguir el mateix curs: "la reivindicació no ha mort", diu. Justifica la necessitat de la vegueria Penedès lamentant que els ciutadans es troben "entre dues ciutats molt fortes" i, sense vegueria, estan "arrossegats a no tenir veu". Per Hill, el reconeixement de la vuitena vegueria pot permetre decidir com ha de ser el territori, ja que remarca que els penedesencs tenen "uns valors diferents a l'àrea metropolitana en paisatge, economia i cultura" i creu que "la millor manera de preservar, potenciar i dinamitzar-ho és tenint veu pròpia". Segons la candidata republicana, la vegueria és fonamental per poder "defensar i potenciar" el què són com a ciutadans del gran Penedès.
Des de la candidatura Vilafranca en comú, el cap de llista Ramon Arnabat situa la reivindicació de la vegueria pròpia com un "tema central" del seu programa electoral. Considera que és imprescindible plantejar el futur "a nivell supramunicipal" i per això insta la Generalitat a recuperar la Llei de vegueries abans de les eleccions a la Generalitat del 27 de setembre. Segons Arnabat, "tenir la vegueria reconeguda significaria situar el Penedès en el mapa de Catalunya, que en aquests moments té moltes dificultats per situar-se". Al mateix temps, considera que això implicaria tenir "capacitat de gestió autònoma de recursos i un treball col·laboratiu supracomarcal" que pot ajudar a resoldre els problemes del territori i a projectar-lo "sobre Catalunya i sobre Europa".
Mentrestant, des de la CUP i el PP, els candidats també defensen que als vilafranquins els cal tenir un model de gestió propi, tot i que al mateix temps són desconfiats sobre el seu format. El cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular, Marcel Martínez, diu que tenir una vegueria pròpia faria justícia perquè significaria recuperar una divisió territorial històrica, però la rebutja si abans no es suprimeixen altres òrgans supracomarcals. Martínez critica que el debat sobre la vegueria penedesenca estigui refredat perquè "políticament no interessa" i afegeix que els agradaria que "es reactivés el debat a nivell nacional". Considera que "Vilafranca, sense el Penedès, és un barri de Barcelona", i defensa així la necessitat de donar autonomia al territori de les grans ciutats per evitar crear "ciutats dormitori".
Pel que fa al PP, el candidat Josep Ramon recela de la necessitat de dividir Catalunya en vegueries i creu que és un debat que va néixer per interessos polítics. Segons Ramon, el reclam ha perdut intensitat en l'agenda política i informativa perquè "els mateixos que defensaven la vegueria són els que ara impulsen el debat sobiranista". Reconeix, però, que si hi ha d'haver una nova divisió territorial, vol que el Penedès estigui reconegut com a vegueria, ja que considera que cada cop hi ha més elements de cohesió entre l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès, i el Garraf. Posa com a exemple l'Eix Diagonal. Ramon creu que "abans, la relació podia ser històrica, però no hi havia una connexió pràctica". Ara, afegeix, "Vilafranca, Vilanova i Igualada tenen una relació empresarial i social que, a la pràctica, reforçarà aquesta idea del Penedès".
