L'alcaldessa, Neus Lloveras, arriba al final del mandat havent governat en minoria i treu pit del sanejament aconseguit als comptes municipals
Vilanova i la Geltrú (ACN).-
Vilanova i la Geltrú tanca una legislatura marcada per la situació econòmica del consistori -amb un deute de 112 milions d'euros l'any 2011- i per la debilitat del govern municipal, en què CiU ha encapçalat la ciutat amb només 9 dels 25 regidors del Ple. L'alcaldessa, Neus Lloveras, ha hagut de buscar acords constants i enfrontar-se a una moció de confiança. De cara al proper 24 de maig, diversos noms històrics de la política local deixen lloc a nous caps de llista, ERC podria tornar a l'Ajuntament beneficiant-se de l'auge independentista, mentre apareixen noves formacions. Una fragmentació de colors més dividida podria ser el primer repte a afrontar pel partit que guanyi les eleccions.Menys de 100 vots a les eleccions del 2011 van provocar un gir radical al govern de Vilanova i la Geltrú. És la diferència que hi va haver entre Convergència i Unió, amb Neus Lloveras al capdavant, i el PSC, que aspirava a revalidar l'alcaldia amb Joan Ignasi Elena. Mentre que CiU va aconseguir mantenir el mateix número de regidors i erigir-se com a força més votada, els socialistes van perdre dos escons i van dir adéu a la solidesa dels 12 anys anteriors, en què els pactes amb ICV i ERC els havien permès governar la ciutat.
Les últimes eleccions també van deixar fora de joc ERC, mentre que el PP incrementava la seva representació i la CUP feia un salt històric, passant d'un sol regidor a aconseguir-ne tres. Amb aquest mapa polític, CiU no va aconseguir cap acord estable i es va aventurar a governar en solitari, confiant que els acords puntuals amb la resta de partits li permetrien gestionar la ciutat. D'aquesta manera ha aconseguit tirar endavant la legislatura, si bé els pressupostos del 2013 van posar el govern a la corda fluixa, amb una moció de confiança que Neus Lloveras va haver de superar en una segona votació dels comptes de la ciutat.
Relleus històrics
Mentre CiU vol mantenir l'alcaldia de Vilanova, tots els partits amb representació a l'Ajuntament preveuen que la fragmentació de colors polítics al Ple creixerà encara més després del 24-M. Una de les incògnites de cara al dia de les votacions, però, és saber fins a quin punt serà significatiu el fet que representants locals històrics deixin d'encapçalar les respectives llistes electorals. És el cas del diputat al Parlament Santi Rodríguez que després de 20 anys com a portaveu del grup municipal del PP cedeix el primer lloc al jove Carlos Remacha, president de les Noves Generacions del Garraf.
Tampoc figura com a cap de llista de la CUP el diputat Quim Arrufat, que ja va abandonar el ple vilanoví quan va obtenir un lloc a la cambra catalana. Ara l'aposta de la Candidatura d'Unitat Popular és l'activista Josep Maria Domènech. I encara hi ha un tercer parlamentari que diu adéu a l'Ajuntament de la capital del Garraf: l'exalcalde socialista Joan Ignasi Elena que tanca 16 anys al consistori per dedicar-se al projecte Avancem. El primer lloc a la llista del PSC l'ocupa Juan Luis Ruiz, president del Consell Comarcal del Garraf i regidor des de 1995.
També hi ha relleus significatius a ICV, on Iolanda Sánchez, que fa dues dècades que és regidora a l'Ajuntament, recula posicions a la llista i cedeix a Manel Claver l'encapçalament de la candidatura ecosocialista. Mentrestant, pel que fa a la resta de formacions, CiU és l'únic partit que repeteix candidata respecte les últimes eleccions municipals, amb l'alcaldessa Neus Lloveras. Fora de l'actual representació a l'Ajuntament, la lingüista Queti Vinyals assumeix el repte de recuperar la presència d'ERC al consistori vilanoví.
La majoria de candidats donen per fet que els republicans tornaran a tenir representació. Si fos així, PSC i ICV ja han dit que estudiarien recuperar el pacte d'esquerres de legislatures anteriors. Tant ells com la resta de partits amb representació actual, però, també observen de reüll el moviment entorn la candidatura Som VNG -que engloba Podemos, EUiA i el grup local Front Cívic- ja que preveuen que podrien aconseguir part del suport de la ciutadania desencisada. Amb aquest escenari, la majoria de candidats veuen gairebé inviable que un sol grup pugui governar la ciutat en solitari.
Endeutament i polèmiques urbanístiques
Refer la situació financera ha estat un dels principals reptes de l'últim govern, que pocs mesos després d'agafar les regnes de la ciutat va denunciar públicament que havia heretat un deute de 112 milions d'euros. CiU va lamentar un ús abusiu de crèdits bancaris durant l'època del tripartit, mentre PSC, ICV i ERC van assegurar que la xifra estava desvirtuada perquè sumava quantitats que no es podien comptabilitzar juntes. Ara el govern assegura que ha sanejat els comptes del consistori, tot i que reconeix que la tresoreria municipal segueix acumulant endarreriments. Ho atribueix a la poca flexibilitat dels bancs i als impagats de la Generalitat.
Un dels projectes que Convergència i Unió no ha pogut tirar endavant ha estat el desenvolupament urbanístic de l'Eixample Nord. És un sector de la ciutat que el govern volia preparar per a ser edificable, complint el conveni signat el 2007 amb l'Incasòl i els propietaris dels terrenys de la Platja Llarga per traslladar l'edificabilitat d'aquest espai natural a la zona nord del municipi. L'esclat de la bombolla immobiliària en va posposar el desenvolupament urbanístic, i aquest 2015 la CUP ha impedit que hi hagués la unanimitat necessària a l'Ajuntament per a tirar-ho endavant. A més, també la Generalitat n'ha desaconsellat la planificació, posant en dubte l'edificabilitat prevista.
Per contra, aquest l'últim mandat s'ha començat a desencallar un històric projecte a primera línia de mar: la reforma de la Plaça del Port. Després de l'inicial rebuig veïnal per la primera proposta que hi havia damunt la taula, el govern ha obert un procés de participació popular per encaminar com ha de ser el projecte definitiu que reurbanitzi l'entorn del Port. Precisament, la promoció de la faceta marítima i nàutica de Vilanova ha estat un altre dels objectius de l'últim govern, que ha remarcat constantment la voluntat de convertir la ciutat en un referent del turisme gastronòmic, amb la gamba de Vilanova com a reclam. L'aposta, però, ha topat amb veus crítiques que han considerat que els diners invertits no han recompensat l'impacte, alhora que han qüestionat que la gamba fos la insígnia real de la ciutat.
Pel que fa a la mobilitat, la capital del Garraf continua ancorada en els mateixos reclams de fa dècades: un millor funcionament de Rodalies i un abaratiment del peatge de la C-32 a Vallcarca. Per tren, les incidències a la línia R2Sud fa anys que són el pa de cada dia, mentre per carretera, els descomptes anunciats per la Generalitat per premiar la recurrència no han acabat de satisfer els usuaris. En canvi, sí que ha millorat la mobilitat cap a l'interior, amb la nova C-15 que uneix Vilanova amb Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa. Especialment significativa ha estat la millora directa amb l'Alt Penedès, amb un tram d'autovia que escurça els minuts de trajecte i posa fi als perillosos revolts de l'antiga carretera.
