ERC forma una llista heterogènia i el PSC estrena candidat enfront l'opció continuista de Manel Ferré
Amposta (ACN).-
Manel Ferré s'ha proposat repetir com a alcalde per tercer cop consecutiu després de 28 anys de govern municipal de CiU a Amposta. Per aconseguir-ho, veu imprescindible obtenir la setena majoria absoluta, sobreposant-se al desgast acumulat i les denúncies per la seva gestió. L'oposició s'ha rearmat per intentar, com a mínim, sumar els regidors suficients i barrar-li el pas al govern municipal. Mentre ERC ha constituït una candidatura àmplia i heterogènia incloent partits i sectors de l'esquerra local, el PSC ha renovat el seu candidat per intentar recuperar votants. En les eleccions del 24 de maig hi concorren també PxC, que s'ha erigit com l'assot de Ferré durant aquest mandat, PP i PCPC.Nomenat successor del carismàtic i populista Joan Maria Roig, que va ocupar l'alcaldia durant cinc mandats consecutius amb majories incontestables, Ferré, metge de professió, ha encapçalat el govern municipal durant els últims vuit anys -i 20 més com a regidor- també amb un toc personalista. Podria ser l'últim cop, segons ha deixat caure. Als comicis de fa quatre anys, quan republicans i socialistes es van conjurar per precipitar el canvi polític al consistori, va aconseguir mantenir l'alcaldia arribant als onze regidors.
El notable increment d'ERC -sis regidors- no va poder compensar el defalliment del PSC -que es va quedar en tres-. I va ser així com, malgrat sonades desercions i gràcies a la mobilització d'última hora del vot fidel captat per Roig, va sortir victoriós per majoria absoluta, contra molts pronòstics. L'escenari actual, però, incorpora nous elements que podrien capgirar substancialment el repartiment de forces. Ferré és conscient que haurà de fer un esforç addicional per mobilitzar el seu electorat minimitzant els estralls que ha pogut causar la imatge de la Guàrdia Civil entrant a escorcollar l'Hospital Comarcal i a l'Ajuntament en relació amb la investigació judicial pel cas Innova i el paper del grup Sagessa.
Assenyalat, com a president del consell d'administració del mateix centre hospitalari i de la fundació privada Fussmont, per les ombres en la gestió dels últims anys que investiga el Tribunal de Comptes i la Fiscalia -adjudicacions de contractes que no haurien respectat el procediment legal per als ens públics-, Ferré també ha hagut de declarar als jutjats per suposat tracte de favor a l'arquitecte municipal -investigació que es va arxivar-. És una mostra del desgast acumulat per aquests episodis i el rebombori que han generat moltes de les seves decisions.
Amb l'oposició manifesta de la secretària i la interventora municipals, el govern que encapçala va tirar endavant una controvertida relació de llocs de treball municipal que ha estat elevada a instàncies superiors per l'oposició, que la considera il·legal. El jutjat contenciós administratiu, però, ha desestimat recentment el recurs presentat pel govern espanyol pels complements salarials a funcionaris que tenien reconeguda la compatibilitat amb activitats privades.
També ha vist com s'enfonsaven dos dels projectes insígnia d'anteriors equips de govern de CiU dels qual ha format part -primer com a regidor i ara, com alcalde-: l'abandonament total del polígon lúdic de Tosses i l'estrepitosa fallida del centre comercial Futuro Ciudad. En els últims mesos, el regidor de PxC l'ha denunciat als jutjats per perdonar multes d'aparcament a regidors i amics, a més de cobrar dietes que no li pertocarien. L'alcalde nega haver actuat fora de la legalitat.
Al seu favor, l'alcalde d'Amposta presenta la construcció, inaugurada fa poques setmanes, de la residència d'avis, que encara té la majoria de places pendents de concertació; el nou centre d'interpretació i l'oficina turística a l'antic escorxador; la remodelació d'alguns carrers del nucli antic o la consolidació d'esdeveniments festius de caire més popular que cultural, com la Festa de la Carxofa o la Festa del Mercat a la Plaça, com a referents d'una política de promoció turística basada en el localisme i que s'allunya dels referents territorials col·lectius, ebrencs o deltaics. Ferré també ha fet gal·la d'una gestió pressupostària amb contenció de l'endeutament municipal.
Però per aconseguir mantenir l'alcaldia, davant el convenciment assumit que la pèrdua de la majoria absoluta donaria peu, automàticament, a un pacte entre socialistes i republicans, ha presentat una llista amb força canvis, postergant alguns dels fins ara pesos pesants als últims llocs. A excepció feta de Ferré, cap dels noms dels vuit primers llocs repeteix al capdavant. L'actual directora territorial de Benestar i Família, Manolita Cid, serà la principal cara nova, com a número dos i possible successora de Ferré. Completen els primers llocs el regidor d'Esports, Francesc Paz, que puja al número tres, i la de Comerç, Rosa Pertegaz (UDC), al quatre. Caldrà veure si el pas enrere de l'anunciada llista de Ciutadans i la mobilització de la xarxa de votants tradicional teixida per l'exalcalde Roig l'ajuden a sortir del pas.
Aposta d'ERC per sumar a l'esquerra
I és que després de l'ensopegada de fa quatre anys -ateses les proporcions de les expectatives electorals generades pel mateix partit-, el candidat d'ERC, Adam Tomàs, aspira a quelcom més que a liderar l'oposició a CiU i juga fort per intentar guanyar. Mesurat en les formes institucionals i, sovint, reaccionant tàcticament a l'hora de denunciar la gestió del govern municipal, Tomàs ha intentar bastir un moviment social ampli -sota la plataforma ciutadana "Sumem Amposta"- al voltant d'una candidatura heterogènia i basada en la idea força del "canvi". En aquest sentit s'explica el seu compromís públic previ de no pactar amb CiU.
L'alcaldable republicà ha aconseguit eixamplar per l'esquerra l'espectre polític de la seva llista incorporant ICV-EUiA-la candidata ecosocialista, Isabel Recio, figurarà finalment al número 4-, així com noms pròxims a la CUP -Oriol Fuster- i d'altres no directament vinculats als partits. Únicament el comunicador Ramon Bel repetirà als llocs capdavanters, on Tomàs estarà també acompanyat per la independent moderada Inés Martí, com a número dos. Els republicans, que habitualment ja es presenten en coalició amb Esquerra Ampostina, podrien veure's també beneficiats electoralment davant la decisió de Podem i la CUP de no concórrer a les urnes.
La incògnita d'un veterà
Dels partits amb representació al ple actualment, el PSC és l'únic que presenta nou candidat després de l'anunciada marxa de Toni Espanya. Francesc Miró, que ja va ser regidor de l'equip de govern socialista que va governar l'Ajuntament entre 1984 i 1988, torna a l'arena política ampostina després d'haver estat, curiosament, alcalde de Godall (Montsià) durant gairebé els últims quinze anys. Abanderat del que han batejat com el "canvi serè", el PSC confia que el capital polític de Miró -que també ha estat diputat provincial- ajudi a revertir la trajectòria electoral descendent que ha experimentat el partit en els últims temps perdent el rol de principal grup de l'oposició en favor d'ERC fa quatre anys.
No serà una tasca fàcil, reconeixen internament. Després d'haver constatat com el paper d'oposició frontal a Ferré els va acabar restant regidors -fins deixar-los en els tres actuals-, Miró vol assumir un plantejament de perfil més moderat i intentar ocupar l'espai de centre-esquerra entre els marges de CiU i ERC, atenuant l'erosió que li pugui reportar la marca PSC. Per a la candidatura ha recuperat com a número dos una altra exregidora, Anna Tomàs, i es mantenen als primers llocs Joan Castellano i l'exdiputada al Congrés Lluïsa Lizárraga. El paper dels socialistes serà clau en el cas que CiU acabi perden la majoria absoluta i les eleccions. Tot i que, a diferència de Tomàs, s'ha negat a declarar públicament que pactarà amb els convergents, Miró és conscient que un possible govern alternatiu, pel qual els socialistes porten treballant des de fa 28 anys, passa també per les seves mans.
L'assot de Ferré
També hi podria acabar tenint alguna cosa a dir el regidor de PxC, German Ciscar. Des del seu despatx a l'Ajuntament, on rep gairebé cada dia veïns i simpatitzants que li transmeten queixes o peticions perquè les traslladi al ple, ha acabat assumint el paper d'assot de la gestió de Ferré que li han cedit la resta de grups municipals apostant per una estratègia formalment més moderada. Un rol amb el qual s'ha sentit còmode i confia que l'ajudi ara a revalidar el seient a la corporació, des d'on ha defensat, tot i deixar-lo en un segon pla durant molts moments, l'habitual discurs contra la immigració del seu partit.
Consumada la decisió de Ciutadans de no concórrer a les urnes, la candidatura del PP s'erigeix com a referent de l'electorat conservador i espanyolista. Ho farà de la mà de l'històric militant local José Antonio Baz com a cap de llista. El partit no obté representació a l'Ajuntament des de l'any 1999, just abans del conflicte generat a les Terres de l'Ebre pel projecte de transvasament de l'Ebre impulsat pel govern espanyol de José María Aznar- que va impulsar el seu únic regidor a abandonar la formació.
La graella electoral per al pròxim 24 de maig a Amposta la completa el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PSPC). La formació, que abraça ideològicament l'ortodòxia marxista-leninista, presenta com a candidat l'històric militant José Juan Ferré.
