La possible entrada d'ERC, l'auge del PP i el paper del nou candidat del PSC, principals incògnites
Mataró (ACN).-
Mataró ha tingut per primer cop un alcalde de CiU després d'una ajustada victòria en les eleccions de 2011. Tot i els entrebancs, un govern municipal de només vuit regidors ha aguantat en minoria fins a final de mandat. El nou escenari es preveu també fraccionat i l'aritmètica serà clau en la configuració del nou govern. CiU aposta pel 'nucli dur' de l'actual govern municipal per revalidar l'alcaldia, però això dependrà del paper que jugui la possible entrada d'ERC al consistori; l'auge del PP, que ara és tercera força, o el resultat de la renovada llista del PSC. Els grups amb menys pes, com ICV-EUiA, la CUP o PxC confien en aguantar l'envestida que a nivell nacional representen Podem o Ciutadans.La primera aventura de CiU al capdavant de l'Ajuntament de Mataró no ha estat cap camí de roses. En pràcticament totes les regidories hi ha hagut polèmiques en diferents moments del mandat. Una de les primeres decisions del govern municipal va ser suprimir un dels que havia de ser referent cultural a al ciutat i a la comarca, el Festival Shakespeare.
En l'esfera política, l'inici del mandat està marcat per la publicació d'un pacte secret de govern signat entre CiU i el PP que, tot i no haver-se arribar a executar, acaba amb totes les opcions de l'alcalde Joan Mora d'intentar un gran pacte de ciutat que incorporés al govern les tres primeres forces del consistori: CiU, PSC i PP.
En l'àmbit econòmic, les desavinences polítiques provoquen que dels quatre exercicis del darrer mandat, en només un cas el govern municipal ha comptat amb el suport d'algun partit de l'oposició per aprovar els comptes. D'altra banda, l'aturada sine die del Corte Inglés suposa un fort cop per a les esperances de recuperació econòmica de la ciutat i el seu teixit comercial.
La capital de les preferents
A l'altre costat de la moneda, però, destaca la imatge d'unitat que sí s'ha donat davant el principal problema social que ha viscut la ciutat aquests darrers anys, el cas de les participacions preferents de Caixa Laietana. El consens que s'ha generat en contra de les polítiques de l'entitat mataronina i la nova Bankia és un fet sense precedents a la ciutat.
La xacra de les preferents ha afectat moltes famílies de la ciutat i davant d'això el compromís de tots els partits polítics ha estat inequívoc. Mataró es calcula que hi havia més de 6.000 contractes de participacions preferents o deute subordinat signats per clients de l'antiga Caixa Laietana -actualment integrada a Bankia.
Arrel d'aquest cas, fins i tot el Departament de Justícia va obrir a la capital del Maresme un jutjat de reforç que aborda, exclusivament, els casos vinculats a la comercialització de preferents que no s'han pogut resoldre per la via de l'arbitratge amb la pròpia entitat financera per tal que els afectats puguin recuperar els seus estalvis.
Des de l'Ajuntament s'ha acompanyat en tot moment els afectats i el consistori va declarar non grats l'expresident de Caixa Laietana Josep Ibern i l'exdirector general Pere Antoni de Dòria. Tant la ciutadania com els partits polítics els fan responsables del que ja es coneix com "l'estafa de les preferents".
Més conflictes en Promoció, Urbanisme, Educació i Sanitat
Aquest, però, no ha estat l'únic conflicte que s'ha hagut de gestionar des de l'Ajuntament. A alguns dels partits de l'oposició no ha agradat gens la darrera aposta del govern municipal per a la promoció exterior, la Festa al Cel, que aquest 2015 viurà la seva segona edició a la capital del Maresme. La presència d'avions militars de l'exercit espanyol és un fet que no agrada a determinats sectors.
En urbanisme, el mandat ha acabat amb el cas de les adjudicacions irregulars de pisos de protecció oficial, que han deteriorat encara més la imatge de l'empresa municipal PUMSA, responsable també de bona part del deute financer que arrossega l'Ajuntament i que limita ara la capacitat d'inversió del consistori.
I en educació i sanitat, l'Ajuntament ha hagut de posar la cara i intercedir entre la ciutat i els respectius Departaments per aconseguir el projecte de la futura escola Angeleta Ferrer -l'antic edifici es va haver de desallotjar per perill d'esfondrament-, evitar el tancament de l'escola Joan Coromines o vetllar pel manteniments de les Urgències dels CAP de la ciutat.
Un Ajuntament amb cares noves
L'actual alcalde de la ciutat, Joan Mora, ja no es presenta a la reelecció. Després de decidir deixar la política, CiU aposta per l'etern número dos de la federació, Joaquim Fernández, que fa el pas a la primera fila en detriment de dos dels noms forts del govern municipal, Núria Calpe i Miquel Rey, que es mantenen als llocs de sortida. Fa encara més canvis el PSC, que presenta una llista totalment renovada, amb cap dels actuals regidors amb possibilitats de repetir i amb un jove David Bote que aspira a mantenir el pes dels socialistes al consistori.
També renova la seva candidatura la CUP, que després de dos mandats amb Xavier Safont-Tria com a únic regidor i cara visible dels independentistes, presenta Juli Cuellar -número dos el 2011-, escudat per dos històrics de la CUP a la ciutat com són Carme Polvillo i Joan Jubany.
El PP, en cavi, repeteix amb José Manuel López al capdavant. Serà un dels tres candidats que repeteixen el títol de cap de cartell. López manté com a primeres espases de la llista a Luís Calzada i Marco Antonio Fernández. ICV-EUiA, amb Esteve Martínez al capdavant, i Mònica Lora de PxC són els altres caps de llista del 2007 que es mantenen.
Al marge d'aquests partits, amb representació actual al consistori, a Mataró es presentaran almenys tres formacions més. ERC, que després de governar durant dos mandats va quedar fora de l'Ajuntament el 2011, repeteix l'aposta de Francesc Teixidó com a cap de llista. C's també presentarà llista i hi posa Xavier Caravaca al capdavant, mentre que la 'marca blanca' de Podem, Volem Mataró es presenta amb Montse Moron com a candidata.
