Actualizado 17/04/2015 09:13

MUNICIPALS 2015: CiU aspira a continuar governant Tortosa amb un tercer i últim mandat de Ferran Bel com a alcalde

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La presentació de prop d'una desena de candidatures pot dibuixar un consistori polaritzat entre el partit majoritari i l'oposició

Tortosa (ACN).-

Conscient que serà difícil aconseguir igualar els resultats de fa quatre anys amb la primera majoria absoluta de la història amb dotze regidors, CiU confia plenament en tornar a liderar el govern municipal. Podria fer-ho amb menys força per la quantitat de candidatures que es presenten, nou confirmades, algunes d'elles amb possibilitats d'entrar per primer cop al consistori com és el cas de la CUP. La fragmentació de l'esquerra dificulta una alternativa sòlida amb capacitat de formar govern i es preveu un escenari o bé d'un govern en solitari de CiU o bé amb la possibilitat de reeditar un pacte amb ERC com ja va passar el 2007, en el primer mandat de Ferran Bel com a alcalde.Sense sorpreses. Així es preveuen aquestes eleccions a Tortosa on Ferran Bel aspira a acabar el seu projecte de ciutat, iniciat fa vuit anys, amb un tercer i darrer mandat com a candidat de CiU. Amb un PSC en hores baixes que renova candidat i una esquerra molt fragmentada, la incertesa és saber si el consistori incrementarà els sis grups municipals amb representació que hi ha actualment, dificultant l'estabilitat, o si, a més, la dispersió del vot pot fer que el partit majoritari, en aquest cas CiU, es distanciï més de la resta de forces.

L'actual alcalde i candidat de CiU, Ferran Bel, creu que la tasca feta en aquests vuit anys, on s'han tirat endavant projectes com la recuperació de l'antic pont del tren en via verda, l'obertura dels portals connectats amb el centre de la ciutat, o la recuperació del Museu, li permetrà tornar a tenir la confiança de la majoria de ciutadans. Torna a reclamar aquest suport amb la majoria de l'actual equip de dotze regidors, del qual només hi ha quatre baixes, i amb la voluntat d'acabar temes pendents com l'enderroc de les cases de davant de la catedral i la urbanització de l'entorn, la reforma de pont de l'Estat o, sobretot, les noves piscines municipals.

Garant de l'estabilitat

Però més enllà d'obres i projectes, Bel es mostra satisfet d'haver pogut dotar el consistori d'un govern sòlid i estable durant els darrers vuit anys. Primer amb un pacte amb ERC i en els darrers quatre anys governant en solitari amb una majoria absoluta folgada, el candidat convergent creu que és una de les claus per fer funcionar la ciutat que, en mandats anteriors, sempre havia patit de "governs inestables".

Un altre dels problemes "endèmics" de la ciutat, al seu parer, ha estat l'endeutament. Un deute que se situa entorn els 38 MEUR, i que Bel el deixarà per sota del que es va trobar fa vuit anys, amb una política de contenció de la despesa i d'anar amortitzant els préstecs amb entitats bancàries any rere any per reduir l'endeutament. Aquest fet ha estat criticat per part de l'oposició que creu que amb l'increment d'ingressos aconseguit, gràcies a un control i revisió del padró i la millora en la gestió dels impostos, es podria haver fet més inversió.

Un altre dels retrets que tota l'oposició li fa a Bel és el seu to i menysteniment cap a ells. En alguns casos asseguren que s'han sentit ridiculitzats al plenari i ho atribueixen a la seva manera de liderar el consistori. L'alcalde rebat els arguments que l'acusen d'aplicar el rodet per la majoria absoluta, assegurant que ha aprovat el 34% de les mocions que han presentat des de l'oposició, i reptant-los a dir en quin ajuntament es produeixen xifres similars.

El fracàs del complex d'aigües

Un dels temes que ha marcat aquest mandat ha estat sense dubte el fracàs de no poder tirar endavant el complex d'aigües, promès per l'anterior govern, i amb un polèmic inici d'obres pocs dies abans dels passats comicis municipals. L'obra va ser adjudicada a Quatuor, després de quedar aturades durant més de dos anys, la societat, integrada per quatre empreses, va fer fallida i l'Ajuntament va iniciar el procés per a la rescissió del contracte, també vinculat a l'ampliació de la zona blava i a la construcció d'un pàrquing soterrat al nucli antic.

Aquesta rescissió va generar polèmica entre el govern i l'oposició, ja que l'Ajuntament no va demanar cap indemnització a l'empresa per la no execució de les piscines i, a més, va tornar la garantia inicial dipositada. Tots els grups de l'oposició han lamentat aquest procés tot i que només ICV manté que poden haver indicis de delicte i, per això, fa un mes va anunciar que ho faria arribar a l'Oficina Antifrau.

Tot just després d'aprovar-se l'anul·lació d'aquest contracte, l'alcalde va reunir tots els grups municipals per intentar consensuar un nou projecte de piscines, més moderat, que no inclouria el pàrquing soterrat a la plaça Joaquim Bau de Ferreries. Les trobades van iniciar-se fa un any i el PSC, al principi, i ICV, més endavant, s'han aixecat de la taula per divergències en el plantejament. La resta: ERC, PP i PxC mantenen les reunions de treball amb el govern on ja s'ha arribat a un acord per tirar endavant un projecte de piscines.

La proximitat amb els comicis municipals, però, fa difícil que es presenti el projecte de manera conjunta, tot i que l'alcalde ja ha advertit que donarà a conèixer la proposta, sol o acompanyat, abans de les eleccions. El que sí que s'ha compromès a fer és a no tirar endavant cap aprovació o licitació fins després de les eleccions. "No tornaré a cometre aquest error", ha reconegut.

Fins a nou candidatures

Més enllà de CiU, on Ferran Bel afronta els seus últims comicis com a candidat amb una llista continuista, només repeteixen com a candidats actuals el d'ERC, Josep Felip Monclús; el del PPC, Xavier Dalmau; i el de PxC, Jordi Pere Casanova. Els republicans es presenten a aquestes eleccions amb el remor de fons que podrien signar un nou pacte de govern amb CiU, malgrat que públicament no donen res per fet, i amb el mateix candidat però amb una llista renovada, ja que la número 2 i actual regidora, Alícia Gamundi, no repeteix. Amb la incertesa de saber el pes que tindrà la marca ERC i la dinàmica creixent del partit en les darreres comeses electorals, els republicans confien en aconseguir uns bons resultats que li permetin desbancar al PSC i passar a ser la segona força del consistori.

El PSC, actualment amb tres regidors després que fa només quatre anys en tingués set, presenta com a candidat l'actual regidor i arquitecte, Enric Roig. Amb una llista de partit, han apostat per una campanya atrevida per recuperar el seu espai, tot i ser conscients de la dificultat que tindran per la dispersió del vot de l'esquerra que es preveu davant la quantitat de candidatures que es presenten per separat, després d'alguns intents frustrats de coalicions.

És el cas de Movem Tortosa, un partit de nova creació on s'agrupen ICV, EUiA, Avancem i Procés Constituent, i on no van decidir entrar-hi ni el cercle de Podem, a través de Som Tortosa, ni la CUP, que també presentarà candidatura a la capital del Baix Ebre per primer cop. El candidat de Movem, però, tot i ser el primer cop que es presenta, Jordi Jordan, juga amb l'avantatge d'haver liderat el grup municipal d'ICV, amb dos regidors, durant bona part del mandat després que el portaveu i candidat anterior, Jaume Forcadell, abandonés la vida política per motius personals. Jordan confia en treure'n rèdit de l'experiència d'aquest mandat i de poder liderar una part de l'electorat orfe i descontent amb la política de Bel.

La CUP també es presenta per primer cop a Tortosa on, de la mà del professor Xavi Rodríguez, confien obtenir representació al consistori. Durant aquest mandat ja han fet, en alguns moments, una campanya molt crítica amb algunes de les decisions del govern municipal, impulsant, fins i tot, mocions populars, i esperen esgarrapar algun escó aprofitant el ressò de l'acció feta per la formació en altres municipis de Catalunya i en el mateix Parlament.

Finalment, un dels cercles de Podem, Som Tortosa, també presentarà candidatura a les eleccions municipals. Ho farà amb Maria Merino, professora d'institut de professió, com a número 1 i amb la incertesa de saber si obtindran representació al consistori, on són necessaris sobre uns 700 vots. La seva presència incomoda els partits com Movem Tortosa, però és aplaudida des de les files convergents perquè pot contribuir a dividir més el vot descontent.

Repeteix en el càrrec el candidat i únic regidor del PPC, Xavier Dalmau, qui espera recuperar una part del vot que ha captat CiU en els anteriors comicis, tot i que els populars reconeixen les dificultats que tenen per recuperar-se, en una ciutat on fins fa dotze anys, el PPC obtenia molts bons resultats sent la tercera força política. La presència del PPC a l'Ajuntament ha patit un abans i un després arran de l'aprovació del PHN d'Aznar amb el transvasament de l'Ebre.

També Jordi Pere Casanova torna a encapçalar la llista de PxC després d'haver aconseguit un regidor en les passades eleccions. Amb tot, aquest cop no està tan clar que torni a obtenir representació ja que un altre partit amb propostes programàtiques i ideològiques similars, Democracia Nacional, ha presentat candidatura a Tortosa, amb Jasmín Gómez, al capdavant.

Els reptes del nou mandat

Amb un atur de 3.100 persones al mes de març i una taxa d'atur registrat del 18% a desembre del 2014, un dels reptes que continuarà tenint el nou consistori serà la creació d'ocupació amb polítiques actives, i treballant per la instal·lació de noves empreses als polígons industrials o superfícies comercials als portals de l'entrada a la ciutat.

Més enllà de visualitzar projectes com la urbanització de l'entorn de les cases de la catedral, l'inici d'obres del soterrament de part de l'Eix de l'Ebre a Ferreries, i les esperades piscines municipals, durant el pròxim mandat serà el moment que la ciutadania de Tortosa es pronunciï sobre el monument franquista al mig del riu Ebre.

L'alcalde, Ferran Bel, ja ha anunciat que convocarà una consulta ciutadana per acabar amb el debat cíclic i incòmode per al govern municipal però també per a altres formacions. El cert és que totes les vegades que s'ha promogut una proposta per promoure la retirada del monument o una consulta, ja sigui per la via popular o de la moció política, aquesta ha estat rebutjada.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés