CiU confia en Antoni Biarnés per mantenir l'alcaldia, només el PP conserva el mateix candidat i una de les incògnites és quin paper jugarà la CUP
Berga (ACN).-
Els ciutadans de Berga decidiran el 24 de maig si continuen apostant per la continuïtat, amb CiU al capdavant del govern, o pel canvi que planteja l'oposició. Històricament, només el PSC amb ERC i una candidatura independent han aconseguit treure el poder a CiU durant una legislatura, però la marxa de l'actual alcalde, Juli Gendrau, i el transvasament de regidors del PSC a ERC fa aparèixer un nou escenari. Els convergents confien en Antoni Biarnés per mantenir l'alcaldia, tots els partits -a excepció del PP- renoven els seus caps de llista i un dels principals dubtes serà veure quin paper juga la CUP, que ja en les darreres municipals va doblar el nombre de vots i gairebé va igualar els del PSC.Després de vuit anys al capdavant de l'alcaldia, Juli Gendrau, que també és delegat del Govern a la Catalunya Central, no continuarà encapçalant la llista de Convergència i Unió per Berga, ni tampoc ho faran la majoria dels seus regidors. L'alcalde marxa amb desgast polític i amb dos conflictes en les concessions -el de Ràdio Berga i Inberga Tur- encara oberts i pendents de la via judicial. Per Gendrau, aquests són els dos principals problemes de l'Ajuntament.
Pel que fa al conflicte amb Ràdio Berga, el govern de CiU va decidir a finals del 2012 no renovar la concessió de l'emissora a Bífidus Produccions perquè, segons van dir, incomplien el contracte en no pagar el cànon mensual de lloguer del local de propietat municipal que ocupen. En canvi, els gestors van assegurar que la decisió responia només a una qüestió política i van acusar l'alcalde de prevaricació. Des d'aleshores, la concessionària Bífidus manté la gestió obligada per una clàusula de la concessió, i el govern ha iniciat les gestions per fer una nova emissora municipal, però de moment no s'ha posat en marxa.
L'altra concessió problemàtica és la d'Inberga Tur, una societat d'empresaris berguedans que gestiona els béns municipals de l'hotel Berga Park i la part municipal del santuari de Queralt. L'Ajuntament va rescindir-li el contracte l'any 2011 al·legant incompliment, però el conflicte es troba estancat i pendent de la via judicial.
Deute etern
L'altre element de discussió que ha planat durant la legislatura i que ja s'arrossega d'anys enrere és el deute de l'Ajuntament de Berga. El consistori ha tancat el 2014 amb un endeutament del 116'89%, mentre que la previsió pel 2015 és situar-lo al 84'33%. El govern es mostra satisfet dels resultats obtinguts pel pla de sanejament que s'ha seguit al consistori durant tot aquest darrer mandat i preveu reduir el deute de l'Ajuntament dels 14'39 MEUR fins als 12'91 MEUR a finals d'any, però la política econòmica no ha estat exempta de crítica per part de l'oposició.
Noves cares
La majoria de les formacions que opten a l'alcaldia de Berga han triat la renovació dels seus caps de llista i només el PP manté el candidat dels últims comicis. CiU proposa Antoni Biarnès per substituir Juli Gendrau, un candidat força desconegut pels electors, ja que durant anys ha viscut i treballat fora de la capital del Berguedà. Biarnés encapçala una candidatura totalment renovada i posa l'accent en la gestió per tal de retenir el govern de Berga.
Pel que fa al PSC, després dels mals resultats del 2011, on va passar de tenir 2.001 vots a gairebé la meitat, 1.141, el 2013 es va quedar sense grup municipal a Berga, ja que els quatre regidors que en formaven part van passar a ser no adscrits per demostrar el seu malestar amb el partit. Ara, una de les regidores exsocialista, Ermínia Altarriba, ha passat a ERC i serà la nova candidata republicana.
De cara als comicis del 24 de maig, encapçala la llista socialista Rosalia Monroy, que viu al municipi proper d'Avià, on ha estat regidora. Monroy defensa un programa centrat en la reactivació econòmica i la creació d'empreses a la capital del Berguedà.
En síntesi, el perfil del votant de Berga ha estat, predominantment, de Convergència i Unió, i d'un caire tradicional o conservador. No obstant això, el PSC també representa un sector important, integrat en gran part pels col·lectius de la immigració espanyola que van arribar a la ciutat al voltant dels anys seixanta.
Una de les principals incògnites d'aquests comicis és veure quin paper jugarà la CUP, que es va presentar per primera vegada l'any 2007 i ja en les darreres eleccions municipals va ser el segon partit que més va créixer en nombre de vots, un 14,6%. Algunes enquestes publicades per mitjans locals apunten que la CUP podria desbancar el PSC i igualar CiU en nombre de regidors. La llista de la CUP l'encapçala Montse Venturós, que acumula anys de militància a l'esquerra, però sense cap experiència a les institucions.
Pel que fa a ERC, el partit aspira a recuperar la presència que va perdre a l'Ajuntament de Berga el 2011 i guanyar pes polític. Les darreres eleccions municipals van ser les pitjors de la història pels republicans de Berga, quan només van aconseguir el 4,5% dels vots (306). Ara, Ermínia Altarriba espera capgirar aquesta situació.
Segons les mateixes enquestes, el PP, amb Joan Antoni López-Noguera al capdavant, mantindria una presència continuada a l'Ajuntament que no ha anat, però, més enllà dels dos regidors.
La reactivació econòmica de Berga, objectiu compartit
Els partits tot just han acabat d'escollir les cares de les seves llistes i treballen ara fent els primers esbossos del programa electoral. No obstant això, hi ha diversos reptes de futur que seran ineludibles com continuar amb el sanejament dels comptes del consistori i la reactivació econòmica de la ciutat. A l'espera dels programes definitius, fer front a l'atur és un dels eixos principals.
Amb 1.431 persones a l'atur, la situació econòmica de Berga no ha millorat gaire respecte de les darrers eleccions municipals i la capital del Berguedà ha vist com el llistat d'empreses tancades ha anat creixent, tot i que amb menys virulència. Això, sumat al fet que ja el Berguedà és una comarca històricament deprimida arran del tancament de les mines i de les fàbriques tèxtils, fa més complicada la recuperació econòmica.
