Les polítiques socials i la transparència municipal seran el pal de paller pels socialistes per retornar a un consistori que se'ls ha resistit els darrers 12 anys
La Seu d'Urgell (ACN).-
L'actual alcalde la Seu d'Urgell, Albert Batalla, lluitarà per aconseguir la majoria absoluta que en aquests darrers quatre anys li ha faltat i l'ha obligat a arribar a acords puntuals amb el PP i ERC. Davant hi té un PSC que es presenta sota el nom de 'Compromís per la Seu' i la coalició formada per ICV i Podem. Una bona gestió, la reducció del deute del consistori i la millora d'estructures com l'aeroport seran els arguments de CiU per a la nova escomesa electoral. Les polítiques socials i la transparència municipal seran el pal de paller pels socialistes per recuperar un govern que se'ls ha resistit els últims 12 anys.La legislatura que ara acaba ha estat una de les més tranquil·les dels últims anys. Això no obstant, el govern de CiU, amb vuit regidors, ha necessitat de pactes puntuals amb les diferents forces polítiques - principalment el PP i ERC - per tal de tirar les seves iniciatives endavant. Un suport que ha estat clau pel govern per poder aprovar els diferents projectes legislatius i que fins i tot en alguna ocasió ha estat de la mà del regidor ecosocialista.
En anys de crisi, les finances del consistori han marcat bona part de la legislatura i per tant, els enfrontaments entre govern municipal i oposició. L'equip de govern ha defensat una reducció del deute en 4 anys de 15 a 8 milions d'euros. En aquest sentit, Batalla ha remarcat en repetides ocasions, que aquesta reducció s'ha aconseguit baixant la despesa corrent el màxim possible, tot i haver congelat impostos i taxes durant els darrers 6 anys.
Per la seva banda, l'oposició encapçalada pel PSC amb sis regidors, ha defensat que el deute ha augmentat durant els últims 12 anys, passant de 10 milions d'euros l'any 2003 als 13 milions d'euros actuals. El portaveu socialista, Òscar Ordeig, ha recriminat en repetides vegades la poca transparència al govern municipal i una gestió opaca que fa que els surti un deute menor al real.
La rebaixa de l'atur i l'augment de l'ocupació a la ciutat han estat els altres dos cavalls de batalla de la legislatura. En un context de crisi, Batalla, ha defensat que hi ha menys atur a la ciutat i que s'ha reduït a unes 900 persones. Ordeig en canvi, considera que ha estat la pèrdua de població dels últims quatre anys -gairebé 1.000 habitants- el causant de la davallada de l'atur.
Equipaments
Malgrat la falta de recursos i la baixada d'ingressos municipals els darrers 4 anys, l'equip de govern assegura que s'han invertit 18,2 milions d'euros a la ciutat. Nous equipaments com l'Institut la Valira; millores en altres com l'Alberg de Joventut; la instal·lació de calderes de biomassa en equipaments municipals i la millora de places i carrers han estat algunes de les inversions importants que s'han fet.
Una de les grans preocupacions durant el mandat ha estat la Fundació Sant Hospital de la Seu, un hospital privat, però amb capital públic. El deute que s'arrossega de fa anys i les retallades dels contractes de serveis amb el CatSalut han complicat la situació de l'hospital i han obligat la Generalitat a invertir-hi.
Tots els grups municipals estan d'acord que és un equipament clau per a la Seu i la comarca i que no es pot perdre, però mentre el govern municipal en defensa la gestió, la millora en equipaments amb un nou mamògraf i un colonoscopi, els grups a l'oposició demanen una defensa per part de l'alcalde més forta, que es canviï el model de gestió (actualment un patronat) i que es demani més inversió al Govern de la Generalitat, tal com ja fa en altres hospitals del Pirineu.
Recuperació econòmica i crisi
Un dels principals problemes de la Seu ha estat com ajudar les empreses i famílies en aquest entorn de crisi econòmica. La ciutat també s'ha vist afectada per la crisi que ha sofert Andorra, on treballen molt veïns de la localitat. El fet que el Principat hagi tancat la frontera a nous treballadors ha perjudicat sobretot a la Seu i tota la comarca.
A nivell econòmic, la creació de treball, de sòl industrial i la millora les infraestructures són bàsics per recuperar una economia basada en el sector primari de la ramaderia i l'alimentació. En aquest sentit, el govern municipal defensa que la recuperació d'una infraestructura clau per a la ciutat i la comarca com és l'aeroport Andorra-La Seu d'Urgell. En els últims sis anys, des que governa CiU a la ciutat, aquest aeroport ha passat d'estar tancat a ser una infraestructura preparada per rebre vols comercials.
L'altra gran preocupació a nivell d'infraestructures, per a tots els grups a l'ajuntament, és el principal accés rodat, la carretera C-14. Aquesta carretera encara té un tram pendent d'arreglar, el pas dels tres ponts, una zona estreta on hi ha hagut accidents per esllavissaments de pedres. La solució en aquest tram passa per la construcció d'un túnel pressupostat en 21 milions d'euros.
Un dels grans sectors econòmics de la Seu és el turisme, que s'ha començat a recuperar els darrers 4 anys gràcies a una política municipal que s'ha basat en portar congressos i trobades de diferents sectors a la ciutat. Així, la Seu ha acollit diferents activitats de renom com ara la Trobada Empresarial al Pirineu; el congrés d'Emergències Mèdiques; la Trobada de Pediatria; la prova ciclista Transpyr i també ha estat capital del Bàsquet català. Un total de 30 trobades que han fet incrementar les pernoctacions a la ciutat i que el model turístic no depengués només del temps i la neu.
En el model econòmic i en el model de turisme és on govern i oposició es tornen a enfrontar. Mentre que el govern defensa una economia oberta a nous sectors, buscant noves fórmules, l'oposició creu que s'ha d'apostar pels sectors tradicionals i potenciar el consum dels productes propis i de proximitat. A nivell turístic, pels socialistes i els verds, és important potenciar els actius de la ciutat amb diferents propostes, com promoure la catedral romànica com a Patrimoni de la Humanitat, fer més promoció dels parcs naturals o aprofitar més les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre.
Partits polítics
CiU presenta una llista renovada i encapçalada pel que ha estat alcalde els últims set anys. Amb l'aval de la gestió dels darrers 4 anys i alguns canvis a la llista, Batalla vol igualar o millorar els resultats obtinguts al 2011 per tal de continuar al capdavant del consistori, a poder ser, amb majoria absoluta.
Els socialistes han governat molts anys a la Seu, tret de les primeres eleccions democràtiques en què el govern va estar a mans d'un partit independent i dels últims dotze anys en que ha governat ERC i CiU gràcies als pactes post electorals primer, i després CiU com a força més votada manant en minoria. Ara volen tornar al capdavant del govern municipal després d'aquest parèntesi, mentre que els convergents esperen seguir mantenint el govern d'una capital pirinenca que els ha costat molt guanyar.
En aquestes eleccions hi ha destacades baixes dels qui han estat protagonistes del consistori en els últims anys. ERC ha perdut el cap de llista en les dues darreres convocatòries, Miquel Caminal, i fa una renovació important de la seva llista que estarà encapçalada per Francesc Viaplana. El PP canvia el seu cap de llista, el fins ara regidor, Pere Millàs, cedeix el primer lloc a Cesáreo Losada, i passa a anar segon a la llista.
El candidat dels socialistes de fa 4 anys, Òscar Ordeig, segueix encapçalant la llista socialista que anirà a les eleccions sota les sigles de Compromís per la Seu que engloba diferents plataformes ciutadanes més el PSC. D'aquesta manera i desmarcant-se de les sigles del PSC, Ordeig espera poder guanyar, ara sí, uns comicis municipals a Albert Batalla.
L'altre partit que presenta canvis és ICV encapçalats novament per Antoni Vinyals. Enguany han fet una coalició amb Podem amb qui es presenten sota el nom d'Entesa per La Seu. Per primer cop a la Seu la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentarà una llista plena de cares joves i amb ganes d'entrar algun regidor al consistori.
