El model turístic, urbanístic i les desigualtats marquen els eixos principals dels discursos de cara al 24-M
Barcelona (ACN).-
Barcelona afronta unes eleccions que, probablement, deixaran el ple més atomitzat, amb nous partits i sense clares majories. La dinàmica política, tant a Catalunya com a la capital, ha posat sobre la taula debats que, en ocasions, superen la dinàmica municipal. Així, temes com l'eix nacional, els acords amb la Generalitat, el model turístic i urbanístic de Barcelona o les solucions a les desigualtats, són els pilars amb els que s'ha mogut la darrera legislatura i sobre els que pivotarà la campanya. Per fer-hi front, els partits aposten per cares conegudes, des del candidat a la reelecció de CiU, Xavier Trias, fins a Ada Colau (BComú), Jaume Collboni (PSC), Alfred Bosch (ERC) o Alberto Fernández (PPC).Quan hi ha eleccions municipals, Barcelona sempre té posat el focus mediàtic i ciutadà a sobre. I és per això que tots els partits s'esforcen en fer una campanya que pugui ser determinant en els seus bons resultats. Per a aquest 24-M, les formacions polítiques han fet coincidir a la capital cares ben conegudes dins el seu entorn. Xavier Trias, és el candidat de CiU, el primer que fa quatre anys va aconseguir que els nacionalistes guanyessin les eleccions a la ciutat i obtinguessin l'alcaldia. El seu lloc al capdavant de l'ajuntament i la seva dilatada trajectòria política fan que el seu nom i la seva cara siguin sobradament conegudes. En la seva llista figuren tots i cadascun dels membres del seu equip de govern municipal. Fa confiança, doncs, al mateix grup que el va acompanyar fa quatre anys.
Contra ell s'enfronten, però, altres candidats tant o més coneguts entre els seus electorats. El PSC presenta a l'exdiputat i antic portaveu nacional del partit, Jaume Collboni, que va guanyar les primàries obertes que la formació va celebrar mesos enrere. El socialista ha volgut donar un cop d'efecte en incloure a la seva candidatura al fins ara regidor d'ICV Quim Mestre, que va deixar el seu partit just abans d'anunciar el canvi a la llista socialista.
ICV-EUiA per la seva part, ha decidit incloure's en una candidatura conjunta amb altres formacions de l'esquerra alternativa com Podem, Procés Constituent o Guanyem Barcelona. Barcelona en Comú (BComú) inclou noms de tots els partits a la seva candidatura, entre els que hi ha l'actual regidora Janet Sanz o l'exdiputada ecosocialista Laia Ortiz. Però el cert és que el cap de cartell és qui més conegut resulta als ciutadans. Es tracta de l'activista social i exportàveu de la PAH, Ada Colau.
El PPC opta per repetir candidat, de nou. Alberto Fernández Díaz torna a ser el cap de llista, després de tota una vida dedicada a la política, tant des de l'Ajuntament com des del Parlament de Catalunya. Els populars opten així per una candidatura continuista amb la renovació d'una part de la seva llista. Fernández Díaz, però, ja ha avançat que la seva campanya no tindrà sorpreses i les seves propostes seran les mateixes que ha vingut fent al ple en aquest mandat.
ERC, que a les passades eleccions es va presentar com a Unitat per Barcelona junt a altres partits independentistes, opta ara per recuperar les seves sigles, tot i aglutinar sota la seva candidatura a independents com l'actor Juanjo Puigcorbé o membres dels exsocialistes d'Avancem. El cap de cartell, però, l'han reservat per a una cara també coneguda. El diputat al Congrés Alfred Bosch és qui lidera la llista, on va arribar després de guanyar les primàries dels republicans. ERC, a més, tanca la candidatura amb el popular jutge suspès de la seva carrera, Santi Vidal.
El panorama polític actual, però, apunta que tant C's com la CUP tenen possibilitats d'obtenir representació a l'Ajuntament, on fins ara mai han aconseguit regidors. Per la seva part, C's presenta de cap de llista també a una cara ben coneguda per als seus. Es tracta de la portaveu del partit al Parlament, Carina Mejías. La CUP, en canvi, ha optat per estirar de les seves bases i presenta a María José Lecha, una activista sindical del món sanitari, vinculada al casal independentista La Cruïlla.
Les dificultats per pactar
La situació política que van deixar les eleccions de fa quatre anys, van deixar a CiU governant en minoria amb només 14 regidors i amb notables dificultats per assolir els 21 vots necessaris per guanyar votacions al ple. Això ha fet que durant el mandat Trias hagi anat canviant de soci en funció de si el PPC i el PSC estaven més o menys predisposats a pactar amb ell, i de les renúncies que estava disposat a fer l'equip de govern. I és que, quan a l'inici de la legislatura el debat nacional no havia trencat tots els ponts entre CiU i PPC, tots dos van ser capaços fins i tot d'aprovar el pla d'inversions.
Quan més tard la situació es va complicar i les relacions entre nacionalistes i populars semblaven irreconciliables, CiU i Trias van virar cap al PSC, amb qui han pogut tirar endavant algun pressupost i han pactat algun gran projecte a canvi de propostes com la baixada del preu del transport públic. Amb tot, l'alcalde ha passat autèntics moments de dificultat a l'hora de pactar. Tot i les seves constants crides al diàleg, sempre no han reeixit i, fins i tot, en una ocasió va haver de renunciar a l'aprovació dels pressupostos anuals per falta de soci.
Els grans projectes i les polèmiques
Al llarg del mandat, Trias s'ha enfrontat a diversos reptes, projectes i polèmiques que han marcat el seu mandat. Un dels més visibles ha estat el desmuntatge del tortell de la plaça de les Glòries, convertint ara l'espai en un parc provisional fins que al 2017 finalitzin les obres de soterrament dels carrils de vehicles. El projecte, reclamat des de fa anys pels veïns, va provocar també tensions entre els partits, però hi havia unanimitat en la necessitat d'abordar, d'un cop per totes, aquesta eterna promesa de transformar la zona de les Glòries.
Les obres que s'han anat fent a la ciutat també han estat objecte de polèmica a l'Ajuntament. Trias ha impulsat la reforma dels eixos més turístics i característics de la ciutat que, alhora, pertanyen a algunes de les zones més benestants de la capital. Això, junt a plans com els de la Marina del Port Vell (la "Marina de luxe", com l'han qualificat alguns grups) ha provocat crítiques de l'oposició progressista, que l'ha acusat d'oblidar-se dels barris més desafavorits. La Diagonal, el Passeig de Gràcia, el carrer Balmes o el Passeig de Sant Joan han estat alguns d'aquests carrers que s'han millorat amb aquests plans impulsats per l'Ajuntament. Trias, però, defensa que aquestes obres són el complement a altres com les fetes a Trinitat Vella o les planificades al Morrot.
El turisme i el model que s'impulsa o es permet des de l'Ajuntament ha estat un altre dels temes clau del mandat. El canvi en algunes regularitzacions com les terrasses o els festius amb comerços oberts han provocat que Trias hagi rebut crítiques per estar "liberalitzant" en excés el model turístic. L'equip de l'alcalde, però, sempre ha defensat que Barcelona té cada dia millors xifres de turisme i que la ciutat és admirada arreu del món. L'esclat de les protestes dels veïns de la Barceloneta pel descontrols als apartaments turístics, però, van obligar a tots els partits a repensar el model i a Trias a rectificar alguna de les seves normes al respecte.
El MWC, les desigualtats i el debat nacional
Un dels temes pels que Trias treu pit i que la majoria de grups qualifiquen d'èxit és la vinculació de Barcelona a la indústria de les noves tecnologies, les 'smart cities' i, sobretot, ser la seu del Mobile World Congress, que podria allargar-se fins el 2023. Amb tot, des d'ICV-EUiA, la CUP i alguns grups de pressió han estat acusant l'equip de govern de "vendre" Barcelona als interessos de les multinacionals i mirar més per aquestes empreses que pels més necessitats.
I és que els anys de la crisi econòmica també han fet que la desigualtat i les diferències de la situació econòmica entre barris hagi estat un altre dels punts més criticats de la legislatura de Trias. L'equip de govern defensa que han incrementat en més d'un 40% els recursos destinats a polítiques socials, i que s'han implicat "al màxim" en el reallotjament de famílies desnonades i la creació d'habitatge protegit.
L'altre gran tema que ha provocat un enfrontament constant i fins i tot la celebració d'un ple monogràfic a l'Ajuntament ha estat els recurrents acords de Trias amb el Govern de Catalunya per finançar projectes o equipaments de la Generalitat. El deute del Govern amb la ciutat, doncs, s'ha incrementat notablement en aquests anys, però el mateix Trias ha assegurat que els acords van en benefici de la ciutat, la indústria cultural i els projectes que es financen, i a més reiteradament reclama el pagament dels diners a l'Ajuntament. Però l'oposició retreu a l'alcalde que és massa tou, no exigeix el cobrament del deute i segueix posant els recursos econòmics de l'Ajuntament "al servei" de la Generalitat.
Per últim, Barcelona també ha estat centre de felicitacions i crítiques a parts iguals derivades de la decisió de Trias i el seu equip de vincular el nom de la ciutat a les reivindicacions nacionals i al sobiranisme català. Els partits independentistes han vist en l'actitud un punt favorable per impulsar el procés des de la que hauria de ser la capital de l'eventual estat català. Però els no sobiranistes han carregat contra Trias, precisament, pel mateix que la resta l'han aplaudit. L'alcalde, però, ha dit sempre que pensa seguir posant Barcelona al capdavant de la reivindicació nacional.
