Les innumerables polèmiques sorgides al llarg del darrer mandat no han restat popularitat a l'alcalde
Badalona (ACN).-
Les apostes després de les eleccions del 2011 van ser a Badalona sobre el temps que aguantaria Xavier Garcia Albiol com a alcalde, amb un govern municipal en minoria i tota l'oposició en contra. Després de quatre anys d'innumerables polèmiques i una amenaça de moció de censura, la popularitat de Garcia Albiol no s'ha vist desgastada i el PP confia en mantenir l'alcaldia des de la majoria absoluta. Si no es dóna, s'anticipa un més que possible pacte 'anti-Albiol', que es podria començar a cuinar ja durant la campanya. CiU tornarà a ser clau en la negociació amb les forces d'esquerres, que hauran de fer front a l'escull que suposa la fragmentació del vot davant la manca d'una candidatura unitària.Si com a cap de l'oposició Garcia Albiol va alçar la veu contra la immigració il·legal, la inseguretat i l'incivisme, des de l'alcaldia de la ciutat, els seus fets i les seves paraules han tingut un to més moderat. La limitació d'ajudes a immigrants promesa, per exemple, ha quedat reduïda a determinades subvencions poc habituals.
Algunes de les accions que sí ha tirat endavant en aquest camp per assetjar el col·lectiu que anomena d'"immigrants incívics" ha estat la instal·lació de càmeres de seguretat a La Salut per vigilar el col·lectiu de romanesos d'ètnia gitana, que ja van ser objecte de les crítiques del PP durant la campanya del 2011.
En canvi, també ha quedat en promesa la gratuïtat dels llibres de text amb la que es va comprometre el 2011 i que ara tornarà a portar al programa electoral. De tot allò que no ha estat capaç d'impulsar, el PP de Badalona n'ha culpat els partits de l'oposició que, diu, han bloquejat algunes de les seves iniciatives.
Un mandat farcit de polèmica
A aquesta limitació de poder al que l'ha sotmès l'oposició s'afegeixen incomptables polèmiques sorgides al voltant de regidors i càrrecs de confiança del seu govern, com el cas de l'extorsió a comerciants, la col·lecta il·legal de la Guàrdia Urbana o la censura de l'Estaca i el posterior tripijoc per mantenir en el càrrec el conseller delegat de Badalona Comunicació.
Un dels més sonats, però, ha estat el cas de les obres irregulars encarregades per l'Ajuntament per valor d'1,5 MEUR, encara pendent de judici. L'escàndol va provocar el cessament d'un regidor, dos coordinadors de barri i la imputació de fins a cinc persones per delictes de prevaricació, malversació de fons públics, falsedat documental i estafa.
L'avenç en la instrucció ha deixat ara com a únics imputats l'exregidor David Gómez, la coordinadora de La Salut, Júlia Sánchez, i la seva parella per unes obres al domicili particular del matrimoni i promogudes per Gómez en nom de l'Ajuntament. El jutge ha descarregat de responsabilitat dos regidors del govern del PP, que inicialment també estaven imputats.
Va ser després d'aquest episodi quan PSC, CiU i ICV-EUiA van negociar seriosament la possibilitat de presentar una moció de censura. Després de setmanes de negociació, però, l'amenaça va quedar en amenaça per culpa de diverses discrepàncies entre els partits sobre com i qui havia de configurar el nou govern.
Ara aquests partits s'han emplaçat a negociar després del 24 de maig per intentar configurar un govern que deixi Xavier Garcia Albiol a l'oposició. La possible entrada de nous partits al consistori, com ERC o Guanyem Badalona, no hauria d'entorpir les negociacions d'unes formacions que, en aquest punt programàtic, coincideixen.
Això serà així si, aquesta vegada, s'aparquen les discrepàncies o si el PP no millora resultats. A les files populars confien en la popularitat de l'alcalde que, malgrat les innumerables polèmiques, sembla no haver-se vist afectada. La divisió del vot d'esquerres, que a Badalona no han trobat un espai comú per concórrer a les eleccions, també podria beneficiar els populars.
Les alternatives
Pel que fa a la resta de partits, la segona força a l'Ajuntament repeteix amb Jordi Serra, l'alcalde que va prendre el relleu a la històrica Maite Arqué i que, ja com a candidat del PSC, va perdre les eleccions davant d'Albiol. CiU també manté com a cap de llista Ferran Falcó, qui va primer tinent d'alcalde del darrer govern socialista.
A ICV-EUiA la manca d'entesa en el sí del grup municipal van desplaçar el cap de llista el 2011, Carles Sagués, en benefici de qui va ser el seu número dos i que el 2015 liderarà la candidatura ecosocialista, Àlex Mañas. S'integren a la llista membres del col·lectiu 'Es possible', el sector crític de Podem Badalona.
El nucli dur del partit de Pablo Iglesias a Badalona ha optat per incorporar-se a una candidatura paraigües que integra també els membres de la CUP, sota el nom de Guanyem Badalona. ERC també incorpora canvis després que la candidatura de Miquel Estruch deixés els republicans sense representació al consistori en els comicis de fa quatre anys. El 24 de maig la candidatura d'ERC l'encapçalarà el periodista i expresident d'Òmnium Cultural a Badalona, Oriol Lladó, escollit en una assemblea oberta a simpatitzants del partit.
