Partint de la reforma de la Casa Bofarull, es volen fer evidents els canvis que s'estan produint a l'arquitectura contemporània catalana
Barcelona (ACN).-
El Centre d'Art Contemporani Fabra i Coats acull des d'aquest dijous la mostra 'Arquitectures Empeltades/Grafting Architecture', el projecte que va representar Catalunya als 'Eventi Collaterali' de la 14a Biennal d'Arquitectura de Venècia. La mostra vol fer evidents els canvis que s'estan produint a l'arquitectura contemporània catalana i mostrar exemples d'una manera de fer que actualitza la tradició viva i la projecta cap al futur partint de la reforma de la Casa Bofarull, una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol. L'exposició està comissariada per Josep Torrents i Guillem Carabí i Jordi Ribas en són els comissaris adjunts.El projecte, que va ser escollit per un jurat a través de concurs públic convocat per l'Institut Ramon Llull, vol fer evidents els canvis que s'estan produint a l'arquitectura contemporània catalana i mostrar exemples d'una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap al futur.
El punt de partida de la mostra és la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933) una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol (1879-1949) i després se centra en arquitectures actuals contemporànies existents repartides per Catalunya que beuen de l'arquitectura que el seu comissari ha definit com "d'empelt".
Entre els 16 projectes inclosos a 'Arquitectures Empeltades/Grafting Architecture' hi ha imatges i vídeos o maquetes d'edificis particulars, escoles, museus, auditoris o espais públics. El Museu Can Framis a Barcelona, la reconversió de l'antic teatre de Ripoll 'La Lira' en espai públic, una torre de 94 habitatges de protecció oficial a L'Hospitalet de Llobregat, l'IES La Llacuna de Badalona ubicat en una antiga fàbrica, o uns apartaments a les golfes de la Pedrera en són alguns exemples.
L'arquitectura com a suma de moltes èpoques
Segons Torrents, la mostra parteix de la preexistència d'arquitectures que són la suma "de moltes èpoques". L'exposició, doncs, busca aquella mirada que descobreixi els invariables de cada territori, que incorporen les "absències i la memòria no sempre representada per edificis". Aquesta circumstància, recorden els comissaris, lliga amb la mateixa exposició que es va engendrar per ser vista a Venècia, i que ara l'acull una fàbrica que actualment "té un altre ús".
Pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l'objectiu que Catalunya sigui present a la Biennal d'Arquitectura de Venècia és la voluntat de projecció internacional però, alhora, fomentar un "reconeixement intern" i és per això que la mostra arriba ara a Barcelona.
El director de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, ha manifestat que la participació a la Biennal d'Arquitectura és una "aposta estratègica" de l'IRL i el fet que s'encavalquin Venècia i Barcelona és una "bona notícia". Al seu entendre, l'objectiu és que l'arquitectura del país sigui "plenament present" en el debat internacional i considera que amb la presència de la biennal "s'aconsegueix".
Finalment, Susanna ha constatat que la col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'IRL "està plenament consolidada".
