Actualizado 26/12/2014 12:24

Mossos d'Esquadra amb llanxes i neoprè per buscar desapareguts a rius, llacs, mar i pantans

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La unitat aquàtica del cos compleix sis anys arribant a fer més d'un centenar de serveis anuals arreu de Catalunya

Girona (ACN).-

Han convertit l'aigua en el seu terreny d'actuació i cada any arriben a fer més d'un centenar de serveis a rius, llacs, estanys, embassaments i a primera línia de mar. La majoria de vegades, per buscar desapareguts, però també per localitzar objectes submergits (com ara l'arma d'un crim) o bé garantir la seguretat quan hi ha esdeveniments aquàtics. Són tretze policies que des del complex central de Sabadell es mouen arreu de Catalunya. Ells integren la unitat aquàtica dels Mossos d'Esquadra, que ara compleix sis anys. Equipats amb llanxes i neoprè, i amb equips de busseig que arriben a pesar uns 40 quilos, ells són els ulls de la policia dins l'aigua.No patrullen pels carrers ni tampoc s'entrenen als camps de tir, sinó en una piscina situada al complex Egara (el complex central dels Mossos d'Esquadra a Sabadell). Aquí, posen a prova tant la seva resistència física com les tècniques de recerca dins l'aigua, abans de traslladar-les als rius, llacs, estanys, embassaments i a tot el litoral català.

La unitat aquàtica dels Mossos d'Esquadra, que va néixer el 2009 per cobrir aquesta especialització, fa més de cent serveis anuals. La majoria, per buscar persones desaparegudes. A les comarques gironines, per exemple, els agents que la integren van prendre part a la recerca dels dos ocupants de l'ultralleuger que va desaparèixer a l'Estartit (Baix Empordà) o, més recentment, a la del pescador que va morir en enfonsar-se li la barca a Tossa de Mar (Selva).

Segons explica el caporal de la unitat, Albert Hernández, a l'hora de posar-se a l'aigua cal tenir en compte diversos condicionants. "Nosaltres no trepitgem carrer, i hem de tenir en compte les dificultats del medi aquàtic, que condicionen la recerca", indica.

Entre aquestes, apart de la profunditat, hi ha també la visibilitat. Per això, en cas que s'hagi de buscar alguna víctima sota aigua -i més en rius o pantans- és primordial intentar saber el lloc per on va entrar-hi.

A partir d'aquí, i depenent de la informació de què disposin, els mossos de l'aquàtica faran servir una o altra tècnica de rastreig. Entre aquestes, pentinar la superfície a la recerca d'alguna pista, submergir-se a l'aigua i anar-se endinsant traçant mitges circumferències a partir de la riba, o bé ajudar-se d'una llanxa que estiri el submarinista per cobrir una àrea més extensa.

Tres embarcacions i equips de 40 quilos

La unitat aquàtica dels mossos disposa de tres embarcacions (de 4, 7 i 12 metres d'eslora). La primera se sol utilitzar per a aigües continentals i les altres dues, al mar.

A l'hora d'actuar, la unitat se subdivideix en dos escamots (cadascun, format per un caporal i quatre agents). En funció de la complexitat del servei, s'activen tots dos equips alhora o bé només se'n desplaça un a lloc. "Hem de tenir en compte que nosaltres actuem a requeriment; és a dir, som una peça més dins l'engranatge d'una investigació o recerca, i arribem allà on els companys de la comissaria no poden arribar", concreta Albert Hernández.

Per dur a terme un servei, la unitat aquàtica disposa de tot aquell material necessari per treballar sobre i sota aigua. Entre aquests, equips de busseig que pesen fins a 40 quilos, boies, flotadors o detectors de metalls. "Això ens és útil per si hem de localitzar explosius, armes de foc submergides o qualsevol altre metall que pugui tenir interès policial", explica el caporal de l'aquàtica.

Més serveis

La feina de la unitat aquàtica, però, no es queda només amb la recerca de víctimes, objectes, proves o indicis. Les tasques que tenen assignades són moltes més. Entre d'altres, els seus agents també s'encarreguen de garantir la seguretat quan hi ha esdeveniments aquàtics que mouen molta gent (com ara els esportius), protegir personalitats o inspeccionar zones submergides, entre d'altres.

Per posar un exemple de fins on arriben, ara fa poc la unitat es va activar per acompanyar agents d'investigació dels mossos i una metgessa forense a recollir uns ossos humans que un pescador va localitzar a l'ermita abandonada de Sant Martí de Querós, a tocar del pantà de Susqueda (Selva). Pràcticament l'única manera d'arribar-hi era creuant el riu Ter (l'ermita es troba arran d'aigua). Per això, l'aquàtica es va activar per traslladar-los. La comitiva va identificar diversos esquelets, que pertanyien a l'antic cementiri, i se'ls va endur per analitzar-los.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés