Barcelona (ACN).-
Teresa Soler i Pi, més coneguda com a Teresa Rebull (Sabadell, 1919), ha mort aquest dimecres a la matinada a Banyuls de la Marenda, municipi on es va exiliar després de la Guerra Civil. Cantautora, pintora i activista catalana, va ser una de les cantautores de la Nova Cançó i membre dels Setze Jutges. Al llarg de la seva carrera, va publicar una desena de discos amb poemes de Salvat Papasseit, Josep Sebastià Pons, Maria Mercè Marçal i Martí Pol entre altres, i va rebre la Creu de Sant Jordi el 1992. L'enterrament serà divendres a les 10 del matí a Banyuls de la Marenda, segons ha informat a l'ACN la federació d'entitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord.Rebull va ser militant del POUM i després de la Guerra Civil es va exiliar a la Catalunya Nord, on va participar en la resistència contra l'ocupació nazi.La seva primera actuació pública es va produir el 1969 a la Guingueta d'Ix, amb Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra. L'any 1977 va obtenir uns dels màxims reconeixements musicals a l'Estat francès, el de l'Académie Charles Cros pel seu disc amb poemes musicats de Salvat Papasseit 'Mester d'Amor'.
L'any 1992 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi i el 2006 Òmnium Cultural va organitzar un homenatge en honor seu al Palau de la Música Catalana i la productora Picap va publicar el disc i DVD 'Visca l'amor. Festa homenatge a Teresa Rebull'. La seva trajectòria com a activista i artista la va recollir a l'autobiografia 'Tot cantant' (1999).
El 2007 va obtenir el Premi Memorial Francesc Macià, per la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes.
Aquest passat divendres, Rebull va inaugurar juntament amb Miquel Aranaudies, president de la federació d'entitats en defensa de la llengua i la cultura catalana a la Catalunya del Nord, la seva última exposició a La Jonquera.
