L'objectiu de l'acte és que aquestes persones exposin públicament el seu testimoni personal i familiar
Monistrol de Calders (ACN).-
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat (Bages) han organitzat aquest dimecres a la tarda la primera Audiència Memorial que es duu a terme a l'Estat. En paraules del director del Memorial, Jordi Palou, es tracta d'un acte "singular" que dóna veu als veïns que van patir la Guerra Civil i la postguerra perquè exposin públicament el seu testimoni personal i familiar. Per Palou, "no és una conferència, ni un debat ni tampoc un acte d'homenatge, sinó que l'objectiu és trencar el silenci davant del mateix poble on van ocórrer els fets". Un total d'onze persones han exposat les seves experiències vitals i el Memorial estudia fer-ho a d'altres ciutats.L'acte que s'ha celebrat aquest dimecres a Monistrol de Montserrat ha donat veu als veïns que van patir tant la Guerra Civil com la postguerra, que han explicat el seu testimoni personal i familiar sobre aquests fets. L'Audiència Memorial és la primera que s'organitza a Catalunya i arreu de l'Estat i té per objectiu generar un espai propici per a l'esclariment de la veritat i la reparació moral i simbòlica per a les víctimes i supervivents.
Amb tot, el director del Memorial, Jordi Palou, ha remarcat que "no és una conferència ni tampoc és un debat o un diàleg entre els testimonis". Segons ha relatat, l'acte s'ha inspirat en les audiències de les comissions de veritat que s'han celebrat en alguns països com Sudàfrica o Llatinoamèrica. Per Palou, "l'objectiu no és investigar, sinó posar-los en un espai públic i que això serveixi per comprendre'ls". A més, el director del Memorial ha explicat que es tracta del primer cop que les institucions -en aquest cas la Generalitat i l'Ajuntament- escolten les víctimes en un lloc públic.
La veu dels testimonis
En Jaume Puig, de 75 anys i veí de Manresa, és una de les persones que ha participat a l'Audiència Memorial de Monistrol de Montserrat. Ell, que no va viure en primera persona la guerra, sí que va veure com van matar el seu avi. "Casi que també maten el meu pare però per sort no el van trobar", ha relatat. Per ell, és molt important fer actes com aquest perquè "és bo saber història i el passat per no crear odi i no tornar a caure en el mateix que va passar". Puig creu que, en moltes ocasions "no s'ha fet justícia" però considera que "s'ha de tirar endavant".
De la seva banda, en Madí Alzuria, de 90 anys i nascut a Monistrol de Montserrat, ha explicat les seves vivències sense llegir cap paper, ja que, segons ell, "m'ho sé tot de carrera perquè són coses que vius a la pell". Alzuria va haver d'exiliar-se a França de ben jove amb la seva mare i germana i va estar-se dos anys a un camp de refugiats, on va emmalaltir de la sarna. Amb tot, relata que quan més malament ho va passar va ser quan va tornar a Catalunya, ja que, ha dit, "no teníem res".
