La presència de l'atur és molt menor a poblacions petites i comarques inferiors en general al 8%, tot i que també ha crescut
ACN
Lleida.-'El món rural ha aguantat millor la crisi econòmic que l'urbà gràcies a la fortalesa del sector agroalimentari i el creixement del turisme rural', aquesta és una de les principals conclusions de l'Atles de la nova ruralitat: l'actualitat del món rural els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015', en paraules d'Ignasi Aldomà, director de l'equip del Departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida (UdL) que l'ha elaborat. En aquest treball s'analitzen, a partir de dades estadístiques – sobre població i demografia, agroindústria, serveis, equipaments, indústria i dinàmiques territorials – la ruralitat catalana i com s'han viscut els anys de crisi. L'atur és molt menor a poblacions petites i comarques inferiors en general al 8%, tot i que també ha crescut, segons l'estudi.
L'atles és la reedició actualitzada del que es va publicar al 2009, elaborat pel mateix equip i impulsat en tots dos casos per la Fundació del Món Rural. Això ha permès comparar l'evolució dels indicadors al territori, en un document que ha esdevingut un referent imprescindible per conèixer de prop la realitat del món rural català i ha estat una eina de primer ordre per promoure i facilitar el seu estudi. L'Atles de la nova ruralitat 2015' ha estat presentat aquest dimarts a la tarda al Saló Victor Siurana de la Universitat de Lleida (UdL) en un acte que ha comptat amb la presència de prop de cent assistents. Han participat en el mateix, el rector de la UdL, Roberto Fernández, la directora general de Desenvolupament Rural, Esther Peña, el director de la FMR, Andreu Martí, l'autor de l'obra, Ignasi Aldomà, i el meteoròleg i presentador de TV3, Tomàs Molina.Món rural i crisi: agroalimentació i turismeEl món rural resisteix millor la crisi gràcies a la fortalesa del sector primari que aguanta, entre altres factors, pel manteniment de la demanda alimentària. Es tracta d'un sector que compta, a més, amb una gran capacitat d'adaptació i creixement a partir de l'exportació. Alhora també creixen la producció ecològica, la de qualitat o la de proximitat també anomenada de quilòmetre 0. L'arrelament al territori i la diversificació de l'economia al món rural, com en són exemple les cooperatives agràries, han estat altres dels elements que expliquen aquesta major resistència. 'Aquelles zones on l'economia està més diversificada són les que han tingut, i tenen, una major capacitat de superar dificultats econòmiques, i per tant també, dificultats socials', indica el geògraf lleidatà.Però no ha estat només l'agroindustria, sinó també el turisme ha estat estratègic, amb el seu creixement, per què les zones rurals hagin aguantat més bé la crisi que les urbanes. El turisme rural és cada cop més actiu i participatiu: el turisme de natura, d'aventura o el cultural. 'Els allotjaments rurals no han parat de créixer i hem assistit a l'explosió' de les fires gastronòmiques i les excursions d'aventura', afirma Aldomà. En menor mesura, hi ha sectors emergents com ara el desenvolupament local de les energies renovables i les xarxes de telefonia mòbil i internet, dos àmbits que contribueixen a oferir més possibilitats de creació d'activitat econòmica. Un altre dels indicadors que en permeten apreciar el menor efecte de la crisi és la menor presència de l'atur a les poblacions petites i a les comarques interiors, en general: tot i que també ha crescut la taxa d'atur és inferior al 8%. A més, és destacable que s'ha mantingut al territori la renda familiar disponible per càpita, front al descens en les zones urbanes.Igualació d'estils de vida rurals-urbans'Els models de consum urbans es traslladen al món rural', és una altra de les tesis del professor Aldomà per la qual afirma que les formes de vida al món rural són cada cop més properes a les urbanes, tot i que conserven algunes particularitats. Entre les principals característiques diferencials que el món rural manté són: la dispersió dels nuclis de població, l'allunyament de la gran ciutat i la baixa densitat de la població 'amb totes les limitacions que això comporta a nivell d'accés a la feina o al consum per distància o per quantitat i qualitat de les ofertes', indica Aldomà. Per això, segueix sent necessari un tractament específic i una garantia d'igualtat de condicions de vida als entorns rurals respecte al món urbà.
