El president de la Generalitat remarca també del filòleg i lingüista, Medalla d'Or de la Generalitat 2012, el seu "esperit de servei" i "compromís cívic"
Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha expressat el seu condol per la mort del filòleg i lingüista d'història i gramàtica catalanes Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920-16 de novembre de 2014), del qui destaca el seu "compromís insubornable" per mantenir "la nostra identitat". El nostre país li deu, com a tantes persones de la seva generació, que en els moments més difícils posessin el seu immens talent al servei de la investigació i el conreu de la nostra cultura", ha apuntat Mas en un comunicat fent referència a la tasca duta a terme per Badia i Margarit, fins i tot, en etapes tant difícils com el règim franquista."Es va comprometre amb Catalunya, i la va prestigiar amb la seva incansable i excel·lent tasca investigadora i docent", afegeix Mas del qui va ser guardonat l'any 2012 amb la Medalla d'Or de la Generalitat. Antoni Maria Badia i Margarit també va rebre distincions la Creu de Sant Jordi (1986) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2003), entre d'altres. Entre els anys 1978 i 1986 va ser, a més, rector de la Universitat de Barcelona. En aquesta mateixa universitat obtenia la càtedra de Gramàtica Històrica en Llengua Espanyola l'any 1948, en ple règim de Franco.
"Badia i Margarit va començar la seva formació primària i secundària en la millor tradició pedagògica renovadora d'Alexandre Galí, però va haver d'estudiar en la universitat enfosquida pel primer franquisme i la seva repressió brutal contra Catalunya i els seus valors", diu Mas en el comunicat de condol on també recorda personalitats que van coincidir amb Badia i Margarit com alumnes. És el cas de Josep Maria Ainaud, Joan Bastardas, Jaume Bofill, Maria Aurèlia Capmany, Miquel Dolç, Pere de Palol, August Panyella, Josep Roca-Pons, Josep Romeu i Figueras, Miquel Siguan, Miquel Tarradell, o Antoni Vilanova, els quals, assegura Mas, "van obrir amb molts d'altres les primeres escletxes de llum en la nit de la dictadura".
En una època en què l'exili d'intel·lectuals estava a l'ordre del dia, Badia i Margarit va voler quedar-se a Catalunya, encara això limités les seves aspiracions en avançar en les seves investigacions sobre el català. "Amb això va ser un dels que va contribuir a 'salvar-nos els mots', remarca el cap de l'executiu català. De fet, el filòleg va demanar als seus conciutadans el seu compromís de treballar per preservar la llengua i cultura.
Home conscienciat amb Catalunya
En el comunicat el Govern destaca que Badia i Margarit "ha viscut amb fe i esperança el camí de transició nacional que ha emprés Catalunya cap a la construcció del seu propi Estat". Una postura "defensada per ell de feia molts anys, fins i tot abans de l'establiment de l'autonomia", remarca. Precisament, s'ha recordat unes paraules que el filòleg va dir en l'acte en què va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat. De fet, era una cita l'historiador i bon amic de Badia i Margarit Josep Maria Ainaud de Lasarte, on reclamava "fe en Catalunya, que no serà només una paraula vana, sinó que serà una paraula plena de sentit".
Antoni Badia i Margarit serà acomiadat en una cerimònia que se celebrarà aquest dilluns a les tres de la tarda a l'Església del Pi de Barcelona.
