L'exalcalde de Sabadell reitera que les 'punxades' telefòniques eren il·legals i María Elena Pérez assegura que era ella qui tenia l'última paraula sobre el nomenament
Barcelona (ACN).-
Els quatre condemnats en la peça de Montcada del cas Mercuri han presentat els seus recursos davant del Tribunal Suprem i han reiterat la seva innocència. Per això reclamen l'absolució o, alternativament, penes molt inferiors a l'any i quatre mesos de presó o de set anys d'inhabilitació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, el seu germà Francisco i l'exdiputat Daniel Fernández per tràfic d'influències, en pressionar l'exalcaldessa de Montcada i Reixac María Elena Pérez per nomenar una alt càrrec del consistori, que va ser condemnada per prevaricació.Els extensos recursos, als quals ha tingut accés l'ACN, reiteren part dels arguments utilitzats anteriorment, però cada acusat en destaca alguns de diferents.
En el seu recurs, l'exdiputat i exsecretari d'Organització del PSC Daniel Fernández nega que truqués a l'exalcaldessa de Montcada i Reixac María Elena Pérez per pressionar-la per a designar Carmina Llumà com a directora tècnica d'Urbanisme. Segons ell, el TSJC dóna per provada una trucada que no va ser gravada, perquè només estava intervingut el telèfon de Manuel Bustos, i a la qual Fernández va fer una referència en futur al propi Bustos. Durant el judici, Fernández va dir que potser havia presumit de poder de persuasió davant Bustos, però en realitat no havia trucat a Pérez. De fet, aquest argument és el que va utilitzar el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, per emetre un vot particular contrari a la sentència i que demanava l'absolució de Fernández per aquest mateix motiu.
Fernández al·lega que mai va pressionar l'alcaldessa i assegura que ni el fiscal ni l'acusació popular no van acusar-lo d'això en el seu escrit de qualificacions. L'exdiputat al·lega indefensió i vulneració del legítim dret de defensa i per això demana la seva absolució.
Per la seva banda, l'exalcaldessa de Montcada nega que designés a dit Llumà per imposició de ningú ni amiguisme i manté que era la més preparada en dret urbanístic. María Elena Pérez reconeix en el seu recurs, de 250 pàgines i que inclou nombrosos extractes dels interrogatoris del judici, que les bases del concurs eren "equívoques" i amb un redactat "defectuós i contradictori" que hauria donat més poder de decisió a l'empresa de recursos humans que al tribunal tècnic avaluador.
Així, reclama la seva absolució o, alternativament, la condemna pel delicte de nomenament il·legal, que suposa un màxim de dos anys de suspensió de càrrec públic.
Per últim, els germans Manuel i Francisco Bustos basen la seva defensa sobretot en l'anul·lació de les trucades telefòniques intervingudes. Tot i que ja es va plantejar durant la instrucció del cas i en les qüestions prèvies al judici del TSJC, la defensa de Bustos torna a considerar que les 'punxades' telefòniques per part dels Mossos, que van desembocar en el 'cas Mercuri', no estaven prou justificades ni argumentades jurídicament. Per això, considera que no es poden considerar proves vàlides i per tant no hi ha res que demostri la implicació dels seus clients.
Per això, demana l'absolució per a tots dos o, alternativament, sis mesos de presó per a Francisco Bustos, amb l'atenuant de dilacions indegudes, i el retorn de la causa al TSJC perquè argumenti més profundament la validesa de les trucades.
