L'escriptor publica el llibre 'Los tiburones del arte' en el qual critica la forma com es valora l'art actual
Barcelona (ACN).-
L'escriptor Luis Racionero (Seu d'Urgell, 1940) està indignat davant el fet que actualment perquè "una cosa es digui art només es necessiten unes condicions comercials i de relacions públiques, no d'estètica i de l'obra en si". Així ho critica en el seu nou llibre 'Los tiburones del arte', publicat recentment per l'editorial Stella Maris. En una entrevista a l'ACN, Racionero ha assegurat que "és intolerable que en l'art l'únic criteri que quedi és el preu i les maniobres econòmiques per valorar una obra". Ha considerat aquesta realitat com a "nefasta i una estafa perquè el valor de les obres d'art és intrínsec en elles mateixes".A Luis Racionero sempre li ha interessat l'art com a aficionat. Així mateix, a Berkley va fer uns cursos d'arquitectura i d'història de la ciutat des d'un punt de vista estètic i després a Barcelona va donar classes a l'Escola d'Arquitectura i un curs d'estètica per als arquitectes. Al deixar la universitat, va publicar un llibre a finals dels 80 titulat 'Arte y ciencia'. "Tenia un background sobre aquest tema i de cop van arribar aquests taurons en formol i vaig decidir escriure sobre això", ha dit.
De fet, tot parteix de la seva crítica al fet que l'artista britànic Damien Hirst vengués un tauró tigre en una vitrina amb formol el 2004 per un total de 12 milions de dòlars. Segons l'autor de 'Los tiburones del arte', Damian Hirst és "un suposat artista anglès que ha fet vaques en formol, un crani ple de diamants i va acabar fent uns taurons en formol".
En aquest context, ha explicat que la tesi del llibre és que a partir de 1900 quan van aparèixer les avantguardes el primer que van fer va ser treure tots els criteris que existien sobre l'art. "L'art ha anat canviant d'estils i dins de cada estil hi havia unes normes i criteris per dir si l'obra era regular, dolenta, bona o no era res. Sempre hi havia uns cànons per jutjar i calibrar i el que van fer les avantguardes no va ser canviar els criteris sinó treure'ls i defensar que art és tot el que faci un senyor que s'autoproclami artista".
Racionero ha destacat que s'ha arribat fins a un punt en el qual perquè una cosa sigui considerada art "només es necessiten unes condicions comercials i de relacions públiques, no d'estètica i de l'obra en si". Ha considerat que l'únic necessari és que una persona sigui reconeguda com artista, "que s'exposi la seva obra a la galeria més bona i que un crític digui que és una obra estupenda i que un milionari la compri per molts diners". "L'únic criteri per dir si una obra d'art és bona o no és el preu", ha afegit. Racionero ha manifestat que els criteris haurien de ser que, "davant una obra d'art, l'espectador senti una emoció, una intuïció i una visió canviada de la realitat".
En aquest context, l'escriptor ha explicat que els culpables d'aquesta situació en la qual predomina el preu en l'art són els marxants, els pintors que hi estan d'acord, els crítics, els galeristes i els museus que "accepten tot això per por que no els hi diguin que són uns incults".
Preguntat per la figura de Salvador Dalí, qui també va utilitzar molt publicitat per incrementar les vendes de les seves obres, Racionero ha assenyalat que tot i aquestes jugades publicitàries Dalí "sabia pintor molt segons l'estil realista i això té un mèrit. Les seves obres d'art poden ser formalment antiquades, però si es comparen amb les del mateix estil són molt bones i tenen un al·licient i és que ell incorpora les teories psicoanalítiques de l'inconscient en les seves pintures", ha declarat.
L'art com a creació d'emocions
Pel que fa el procés de desenvolupament del llibre, Racionero ha assenyalat que "tenia tota una sèrie de classes d'estètica i un llibre escrit sobre art", així com "bastants elements per recolzar la teoria que l'art sobre tot és una creació d'emocions".
