Actualizado 20/07/2015 09:02

Localitzen set esquelets al Pla dels Albats que permetran conèixer com eren els habitants de fora la muralla d'Olèrdola

Amb les primeres excavacions que s'han fet a la zona s'ha descartat l'existència d'una església pre romànica propera al temple de Santa Maria

Olèrdola (ACN).-

Les primeres excavacions arqueològiques fetes al Pla dels Albats del Conjunt Monumental d'Olèrdola (Alt Penedès) han permès localitzar set esquelets amb què es podran conèixer les característiques dels habitants que vivien fora la muralla de la ciutat medieval. La campanya, feta durant aquest mes de juliol, també ha analitzat les restes de l'edifici proper a l'església de Santa Maria. Tot i que inicialment s'intuïa que era un temple pre romànic, els investigadors no n'han localitzat l'absis i, en canvi, han trobat una tomba en el seu interior. Això els ha fet plantejar l'existència d'un petit mausoleu. La campanya acabarà a finals de mes i està prevista una nova excavació l'estiu de 2016.La intervenció al Pla dels Albats està liderada per la Universitat de Barcelona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya dins el projecte ECLOC (Església, cementiri i hàbitats dels segles VIII al XI), amb la intenció d'estudiar a través de tres campanyes, fins l'any 2017, quines dinàmiques es produïen entorn els temples i els punts d'enterrament a l'edat mitjana. En aquest cas, la coordinadora de l'excavació, Núria Molist, ha explicat a l'ACN que volen constatar si l'església de Santa Maria va actuar com a punt "aglutinador de la nova població que va ocupar els territoris que es van conquerint a partir de començaments del segle X".

Molist recorda que Olèrdola va ser la segona ciutat medieval citada dins el Comptat de Barcelona, en una època en què les ciutats existents són, entre altres, la Seu d'Urgell, Girona i Manresa, les quals sempre s'han mantingut ocupades i han evolucionat. La "singularitat" d'Olèrdola, explica, és que s'han mantingut les restes sense ser destruïdes més enllà del pas del temps i l'erosió de la natura. Tot i que fa 200 anys que es té constància del jaciment, fins ara no s'hi havia actuat perquè els estudis s'havien centrat en la població de dins la muralla de la ciutat.

Al llarg d'aquests dos segles, moltes de les tombes han estat obertes sense rigor científic, sobretot durant els recents anys 30 i 50, assegura Núria Molist. Ara, des de l'inici de les excavacions, l'equip d'arqueòlegs ha localitzat una vintena de tombes que estaven enterrades, però només hi havia esquelets en set d'elles. En total, però, calculen que a la zona hi pot haver fins a 200 fosses, de mides diferents -moltes de nadons-. Molist confia que les restes òssies permetran fixar els trets diferencials de la població i "comparar amb habitants de dins de la ciutat emmurallada" que vivien entorn l'església parroquial.

A l'espera de conèixer els detalls de com eren els habitants d'aquesta zona, amb les investigacions anteriors fetes a la part interior de les muralles de l'actual Conjunt Monumental els investigadors han pogut determinar que la població que vivia a l'extramur era formada per "pagesos, pastors i artesans", explica la coordinadora de l'excavació. "El fet que dins el recinte hi hem trobat restes d'activitats productives, ens dóna una categoria social i laboral que indica que es tractava d'un lloc important", apunta.

Descoberta d'una tomba insòlita

Una altra de les descobertes principals sobre el terreny ha estat la troballa d'una tomba dins les restes d'un edifici molt proper a l'església de Santa Maria, també enderrocada. Després de descartar que es tractés d'un temple pre romànic, els investigadors van estudiar la possibilitat que fos un celler o un punt d'emmagatzematge d'aliments. Així i tot, la descoberta de la tomba en el seu interior ha fet reconduir novament les hipòtesis. Núria Molist planteja la possibilitat que es tracti d'un "mausoleu", que hauria actuat com a "la gènesi i el nucli de la població d'aquest entorn".

A l'hora de verificar aquesta hipòtesi, serà determinant l'anàlisi científic de l'esquelet. "Està clar que si es fa un edifici amb un enterrament únic a dins, ha de ser algú important", apunta la coordinadora, que afegeix que en aquella època tots els enterraments eren iguals "sense distinció entre rics i pobres". En aquest sentit, explica que tots els morts s'enterraven nus, embolicats amb un llençol, i sense cap tipus de roba que posteriorment pugui oferir cap detall sobre la persona. "No hi ha res que ens pugui donar pistes sobre qui podria ser-hi enterrat", lamenta Núria Molist.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés