L'equip d'arqueòlegs que lidera l'excavació considera que es tracta d'un avenc inclòs en una quinzena de jaciments repartits entre el Penedès-Garraf
Cunit (ACN).-
Les excavacions fetes a l'avenc de Sant Antoni de Cunit (Baix Penedès) han permès localitzar restes extraordinàries de metall de fa més de 3.100 anys. Fa poc més d'un any, l'Ajuntament del municipi va impulsar una recerca arqueològica per determinar l'època de diverses restes de vida humana que s'havien trobat prèviament a nivell particular. Ha estat durant els últims treballs d'excavació, fets aquest mes d'abril, que l'equip d'arqueòlegs ha descobert restes de metall que corresponen a joieria i complements d'armes. Els mateixos investigadors consideren que aquest jaciment forma part d'una quinzena de coves prehistòriques del Penedès-Garraf que van ser utilitzades per un mateix grup de persones.L'equip d'arqueòlegs, adscrit a la Universitat de Barcelona, ha explicat a l'ACN que, durant les dues campanyes d'excavació fetes a Cunit fins ara, han pogut localitzar fragments de gerres d'emmagatzematge, elements d'abillament, collarets i restes d'ossos humans d'entre fa 1.000 i 5.000 anys d'antiguitat. Aquesta vegada, a més, sorprenentment han trobat dos fragments metàl·lics, la qual cosa és poc habitual perquè "a la prehistòria catalana, la introducció d'elements de metall, tant de bronze com de coure, és una introducció tardana" si es compara amb la resta de la península Ibèrica, segons ha afirmat Artur Cebrià, codirector de l'excavació, juntament amb Xavi Homs i Mireia Pedro.
Cebrià ha recordat que "el metall, abans de l'època ibèrica, era un element rar, car i aristocràtic", i per aquest motiu tampoc se n'han localitzat gaires exemplars. Fins l'actualitat, segons constaten els investigadors, a la zona del Penedès-Garraf només s'han localitzat vuit petits elements metàl·lics de fa més de 3.000 anys. Un cop analitzades les últimes troballes del jaciment de Cunit, Artur Cebrià té indicis de que es tracta d'una cova inclosa en una "xarxa de jaciments que van des de Castellet a Calafell, passant per Cubelles i Cunit", la qual sospiten que es podria entrellaçar amb els jaciments de la zona superior del Penedès, propera a l'Anoia.
Respecte l'ús d'aquestes coves, els arqueòlegs conclouen que totes tenien el mateix tipus de funcionalitat: "si són fosques, s'utilitzaven per a serveis d'emmagatzematge perquè tenen una temperatura constant i les bactèries no hi actuen, i també s'usaven com a lloc d'enterrament", diu Cebrià, qui afegeix que, en canvi, les balmes sí que s'usaven sovint com a lloc d'habitació. Tenint en compte la ubicació dels jaciments localitzats, els investigadors consideren que eren assentaments utilitzats per un mateix grup de persones que tenien "una mobilitat estacional d'entre 30 i 40 quilòmetres" i que es movien per l'entorn del riu Foix.
Cova infravalorada
Respecte l'origen de la cova de Sant Antoni, l'equip d'arqueòlegs ha assegurat que les primeres informacions que se'n tenen són d'aproximadament l'any 1920, quan l'avenc s'inclou dins els terrenys d'una masia propera. Posteriorment, durant la dècada dels anys 30, diversos articles constaten que es va utilitzar terra de dins la cova per a treballs agrícoles, i va ser aleshores quan van aparèixer els primers fragments de ceràmica prehistòrica, que van mantenir guardats els propietaris de la finca fins que el comitè revolucionari local els hi va requisar durant la Guerra Civil.
Des d'aleshores, asseguren els investigadors, la cova va estar tancada gairebé 30 anys, fins que se'n va trencar la porta d'accés durant la dècada dels anys 80. A partir d'aquell moment, l'avenc va ser punt d'actes vandàlics i acumulació de brutícia, mentre alguns arqueòlegs aficionats també s'havien endut a títol individual alguna troballa. "Tot plegat va ser una desgràcia" ha explicat Artur Cebrià. Des de fa poc més d'un any, però, l'Ajuntament de Cunit, a través de la regidoria de Turisme, va impulsar l'actual projecte d'excavacions. La voluntat dels arqueòlegs és que ara s'inclogui la cova dins el patrimoni arqueològic municipal i s'hi ofereixin visites guiades a títol individual.