La institució científica aconsegueix els últims mesos finançament per a cinc nous projectes per valor de 400.000 euros durant els pròxims anys
L'Observatori de l'Ebre continua monitoritzant l'activitat sísmica al voltant de la plataforma marina del projecte Castor per encàrrec de l'empresa Enagás Transporte, a qui el govern espanyol ha confiat la hibernació de les instal·lacions. La institució científica va cessar de prestar el servei a l'exconcessionària Escal UGS arran la seva renúncia. Des del passat 1 de desembre –i, de moment, fins el pròxim 31 de desembre- ha reprès la monitorització arran la comanda d'Enagás, que pagarà 75.000 euros sense IVA. La institució ha anunciat que, durant els últims mesos, ha aconseguit tancar el finançament de cinc nous projectes i contractes de recerca que li aportaran 400.000 euros els pròxims anys.Escal UGS va contractar l'Observatori el mes d'octubre de 2008 perquè desenvolupés un sistema de monitoratge sísmic, que incloïa 260.000 dòlars per a la instal·lació de dues estacions de mesura a Alcanar (Montsià) i Alcalá de Xivert (Baix Maestrat), així com 58.000 euros anuals, al llarg de deu anys, per al manteniment del sistema i l'explotació de les dades. El passat novembre de 2014, just després que el govern espanyol va acceptar la renúncia a continuar operant el projecte Castor, autoritzant el pagament de 1.350 milions d'euros en concepte d'indemnització, es va denunciar el contracte i la institució científica va deixar d'efectuar la monitorització i aportar les dades.Immediatament després, però, Enagàs Transporte, a qui el govern espanyol va encarregar la hibernació de les instal·lacions del Castor, va posar-se en contacte amb l'Observatori per encarregar-li que continuï la mateixa tasca, almenys, fins a la finalització d'aquest 2015. "Estem fent ara un monitoratge de l'activitat que allí s'està produint. Fem servir la mateixa xarxa sísmica, utilitzem la mateixa xarxa sísmica que durant el període amb l'anterior empresa i facilitem el mateix tipus d'informació", ha explicat el director de l'Observatori, David Altadill.La monitorització efectuada per l'Observatori de l'Ebre –que rep dades d'altres xarxes sismològiques nacionals i estatals- va permetre detectar els més de 1.000 terratrèmols provocats per la injecció de gas al magatzem submarí Castor a partir del mes de setembre de 2013. De fet, va ser un informe oficial del mateix organisme l'any 2005, a petició del govern espanyol, el primer d'avisar sobre el possible risc sísmic per la injecció de gas a l'estructura subterrània davant la costa de l'Ebre i el Maestrat. Reclamava la necessitat d'estudiar a fons així com monitoritzar el procés. Un avís que va ser ignorat sistemàticament al llarg de la tramitació del projecte.L'Antàrtida i l'OTAND'altra banda, l'Observatori ha aconseguit finançament per a cinc nous projectes i contractes de recerca que generaran més de 400.000 euros els pròxims anys. D'una banda, l'observatori que la institució manté a l'Antàrtida des de fa més de vint anys participarà en el projecte AROMA, dins del Plan Estatal, amb una dotació de 283.140 euros i tres anys de durada, per avançar en la seva automatització. També comptarà amb 81.500 euros en quatre anys del projecte H2020 EPOS, al qual s'ha incorporat recentment, per aprofundir en l'ús dels índexs geomagnètics. L'organisme també participa, des del passat novembre, en un projecte de l'OTAN per crear un sistema capaç de monitoritzar l'activitat ionosfèrica i predir-ne els impactes en els sistemes tecnològics -36.400 euros en quatre anys-.Aquests projectes se sumen a d'altres que ja fa temps que estan en marxa com el FP7 eartH2Observe, de 159.389 euros en quatre anys, per efectuar una simulació de la sequera a l'Estat espanyol. També el projecte MARCO –dins del Plan Estatal i durant tres anys- en el qual l'Observatori busca millorar el comportament hidrològic dels models regionals de clima. Per últim, l'ens participa en un consorci a qui l'Agència Espacial Europea (ESA) ha concedit un contracte de recerca, que se signarà al novembre, tindrà una durada de tres anys i 24.000 euros, per millorar els models de les pertorbacions ionosfèriques.Tot i reconèixer que aquests contractes i programes permeten reforçar la capacitat de fer recerca a l'Observatori, malgrat les retallades dels últims anys, Altadill ha recordat que la seva contribució econòmica al funcionament estructural és important però relativa. En la majoria de casos, les aportacions inclouen la instrumentació que s'ha d'instal·lar, amb un cost elevat. "Ens permet finançar en part la nostra activitat però no tota l'estructura del centre. El que és important és que fem coses rellevants de recerca, estem en contacte amb grups nacionals i internacionals, en la línia de la recerca actual", ha subratllat.Durant els últims dos anys, el pressupost anual de funcionament del centre s'ha situat en uns 650.000 euros, bona part dels quals provenen de les aportacions de les institucions presents en el seu patronat. Els projectes en marxa, segons Altadill, podrien representar entre un 25 i un 30% d'aquesta xifra.
