Destino publica 'La vida lenta', que aglutina les anotacions de l'escriptor empordanès fins ara inèdites
Barcelona (ACN).- Amb el títol 'La vida lenta', Destino publica aquest dimecres els textos de tres diaris personals de Josep Pla desconeguts fins ara, corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. Es tracta del gruix de les anotacions a mà que, dia a dia, anava fent l'escriptor empordanès a la seva agenda de notes. Són impressions destinades a l'ús privat i a una possible reelaboració literària, que dibuixen el pensament de Pla "a una banda i altra dels seus 60 anys", indica al pròleg el responsable d'aquest volum, Xavier Pla. La seva publicació aporta un testimoni "decisiu" sobre la vida de l'escriptor, "a cavall entre la solitud del mas, els amics de Palafrugell i Barcelona i els viatges més o menys fugaços".La publicació de 'La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957 i 1964)' ha estat possible gràcies a la cessió dels hereus de Pla de tres agendes de l'escriptor corresponents a aquests tres anys, trobades recentment. Són, de fet, les darreres que s'han trobat, a excepció d'una altra molt breu dels primers mesos de 1936.
Aquestes anotacions no estaven destinades a la seva publicació, si bé haurien pogut ser objecte d'una reelaboració literària. Eren el material en brut, les notes diàries que Pla prenia, segons explica el llibre, habitualment al final del dia.
Tanmateix, la informació continguda en aquests dietaris inèdits permet accedir al coneixement de la realitat quotidiana del gran escriptor empordanès en uns anys molt importants per a la seva creació literària, apunta Xavier Pla, i al mateix temps comprovar que l'escriptura era per a ell, "una mena de taula de salvació a la qual no deixava mai de recórrer".
'La vida lenta' és un títol metafòric que respon a una lectura de la primera frase del dietari, l'1 de gener de 1956, que diu: "Aquesta nit, mentre tornava a casa (a les dues), caminant contra una tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l'eternitat". A més, el nom remet a altres títols de Pla, com 'La vida amarga' (dins de l'Obra Completa'.
Els textos recollits en aquest llibre són el contingut íntegre -i inèdit- del què l'autor va escriure a mà en les tres llibretes trobades. A la corresponent a l'any 1956 Pla hi va escriure de gener a desembre un total de 53 pàgines. En canvi, la de l'any 1957, Pla només va escriure-hi des de l'u de gener fins al 22 de febrer. Pel que fa a la llibreta de 1964, es tracta d'una petita agenda de butxaca, que en aquest cas recull anotacions de tot l'any.
Al pròleg del llibre, Xavier Pla parla de la naturalesa de les anotacions i el seu sentit: "Les notes diàries reflecteixen una necessitat vital, una mena de catarsi quotidiana que li permetia, potser, posar un cert ordre i equilibri a un dia a dia que, ben sovint, havia estat desordenat i aparentment desequilibrat. Són un espai íntim i solitari, un instant de reflexió personal, de mirar-se al mirall i rememorar tot allò que s'ha fet, dit, pensat, sentit en les últimes vint-i-quatre hores". "No costa gaire percebre que el to general dels dietaris és de tristesa, d'insatisfacció i de desànim", conclou.
Entre les moltes anotacions que apareixen al llibre, Pla va deixar escrits comentaris com aquests: "M'hauria de casar amb una dona jove, amb un cos bonic i no moure'm mai més d'aquesta casa. Però sóc ja tan vell i tan arrilat!" (16 gener 1956); "La fatiga d'escriure pels diaris arribarà un moment que serà insurmontable. Quan veig que a fora fa tan bon dia i jo estic amarrat, com un presidiari, a aquesta taula de la xemeneia, em desespero" (14 gener 1956). "Sento que m'invadeix una gran depressió, que cada dia és més forta: la sensació de que no hi ha res a fer. El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix" (15 maig 1956).
