La comunitat de monges és propietària de la Clínica Salus de Banyoles, una escola a Vilaroja, dues residències a Girona i Olot i una casa d'espiritualitat a Solius
Girona (ACN).-
L'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona apareix a la llista Falciani per haver arribat a tenir 2,7 MEUR a Suïssa entre 2006 i 2007. La institució és propietària de la Clínica Salus Informorum de Banyoles, l'escola Sagrada Família Vilaroja, la residència Maria Gay a Girona, la residència Santa Maria del Tura d'Olot i també d'un casa d'espiritualitat a Solius. Les religioses tenen presència a tretze països i la seu és a Madrid. Segons les dades de la llista Falciani -que publica 'El Confidencial'-, les religioses tenien dos comptes. El dipòsit està tancat des del 2005 i, segons apunta l'exadministrador, es va obrir perquè les monges van tenir una congregació a Ginebra del 1963 al 1995.L'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, fundat per Maria Gay i Tibau el 1870, és un dels noms que apareix a la llista Falciani, coneguda així perquè va ser el treballador Hervé Falciani del banc HSBC a Ginebra qui va filtrar els noms de 130.000 possibles evasors fiscals amb diners a Suïssa.
Segons publica 'El Confidencial', entre aquests noms hi ha el de la comunitat de religioses fundada a Girona. Segons aquesta llista, les monges haurien tingut fins a 2,7 MEUR en dos comptes a Ginebra entre 2006 i 2007. Aquesta mateixa font revela que en anotacions del banc suís es desprèn que les religioses van arribar a acumular 8.994.729 euros entre desembre de 2004 i juny de 2005. Així queda reflectit en una conversa telefònica el 7 de maig de 2005 en la qual el banc comunica que el seu client li ha dit que necessitarà liquiditat per efectuar inversions però que, de moment, no pensen reorganitzar el seu patrimoni.
Comptes tancats des del 2005
L'exadministrador de la comunitat de religioses, José Luís Oller, ha explicat a 'El Confidencial' que els comptes estan tancats des de fa una dècada i ha relacionat la seva existència amb el fet que des de 1963 fins al 1995 va existir una congregació de la comunitat religiosa a Ginebra. A més, Oller ha justificat que l'institut tenia comptes oberts a diferents països perquè tenen presència a l'estranger, concretament a tretze països de tres continents. L'exadministrador ha assenyalat que sempre es tractava de comptes de gestió, no de patrimoni.
Com a titulars autoritzats apareixien, al primer compte, la germana Anunciación Lázaro Cabañés, delegada general de Centros de la institución, i tres persones més: María Martínez Becares, que fou mare superiora de l'Institut, Julia Pérez Alonso i Rosario Casado Calderón.
Concretament, va ser el 13 d'octubre de 2005 quan la germana Anunciación Lázaro va telefonar al banc per comunicar-los que retiraven els diners perquè els necessitaven per construir la residència Sant Josep de Burjassot, a València.
A banda de la presència a Girona i a l'estranger, l'Institut també té la residència Nazaret a Malgrat de Mar (Maresme) i la Clínica Nostra Senyora del Remei a Barcelona.
